Els smartphones (o telèfons mòbils intel·ligents) formen part del nostre dia a dia, però, quant sabem sobre els elements químics que el formen i permeten el seu funcionament?

L'avanç de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ha suposat un canvi revolucionari en la forma en què entenem el món, així com en la forma en què utilitzem les eines al nostre abast.

Els smartphones s'han convertit, a poc a poc, en un element imprescindible del nostre dia a dia. És gairebé impossible imaginar una realitat en la qual aquests objectes no intervinguin en el nostre treball, la nostra vida social o el nostre oci diari. Però, tot i tractar-se d'un objecte que ens acompanya, pràcticament, en tot moment, quant sabem realment sobre el seu funcionament i els seus components?

Els telèfons mòbils de nova generació utilitzen una gran quantitat d'elements químics per al seu correcte funcionament. Algunes estimacions afirmen que, aproximadament, un 75% dels 118 elements de la taula periòdica participen en el sistema operatiu d'un Iphone.

"Gairebé qualsevol element que pugui ser utilitzat amb un objectiu tecnològic està inclòs en un 'smartphone' per proporcionar alguna funció específica" - Alex King, director de l'Institut de Materials Crítics (CME) en una entrevista a Teknautas.

Per exemple, en el cas de les llums de colors que observem en els nostres smartphones participen diferents elements, depenent de la color que es vulgui visualitzar. Aquestes llums es produeixen per la barreja de diferents components químics però cada combinació està dominada per un determinat element que condiciona el color; en el cas de la llum verda, l'element dominant és el terbi, mentre que a la llum vermella, l'element dominant és l'europi.

En el cas de les pantalles tàctils, les combinacions són diferents. Segons explica King: "utilitzem materials que són transparents [per no interrompre el flux de llum] i que condueixen l'electricitat, una combinació inusual de propietats. La solució més comuna, diu, és utilitzar un òxid fet d'indi i estany ".

Altres elements químics que participen en l'estructura d'un smartphone són el disprosi, el praseodimi o el neodimi, combinats amb ferro i bor, per als efectes de so, vibració i el micròfon; el silici per al processador; o l'òxid de lantani per a la càmera de fotos.