Yolanda Gil Saura (1972) és catedràtica adscrita al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València on exerceix com a professora des de 1999. Ha estat secretària acadèmica del departament, coordinadora del Grau d'Història de l'Art, directora del departament i directora del Master de Història de l'Art i Cultura Visual a més de secretaria de redacció i directora de la revista Ars Longa. Ha format part del Patronat del Museu de Belles Arts de València. 
Va realitzar la seva tesi doctoral dirigida pel professor Joaquín Bérchez al voltant de l'arquitectura barroca en els territoris valencians de l'antiga diòcesi de Tortosa. Des de llavors les seves recerques s'han centrat en l'art i l'arquitectura espanyola de l'Edat Moderna especialment els segles XVII i XVIII. S'ha interessat per l'arquitectura en la cruïlla de territoris valencians, catalans i aragonesos i amb posterioritat ha dirigit la mirada al món del col·leccionisme nobiliari. Ha estudiat la petjada cultural dels exiliats austracistes a Viena després de la Guerra de Successió, tema en el qual continua treballant i que li va portar a realitzar una estada en la Universitat de Viena. Recerques en curs se centren en la cort virregnal valenciana i els intercanvis culturals amb l'àmbit italià, la qual cosa li ha portat a realitzar estades i impartir conferències en les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
Les seves recerques s'han emmarcat de manera ininterrompuda en projectes de recerca finançats dirigits primer pel professor Joaquín Bérchez i després per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Forma part del grup GIUV2013-055 Art i Arquitectura de l'Edat Moderna-GEOART i actualment es IP del projecte PID2021-126266NB-I00, Vivir noblemente en la Valencia Moderna. Una corte de la monarquía hispánica.

Sergi Doménech García (Carlet, 1982) és doctor en Història de l'Art per la Universitat de València (cum laude) amb menció internacional. Va ver Investigador en Formació predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la UVEG. Ha estat investigador en la Càtedra Demetrio Ribes i investigador de plantilla en Instituto de Investigaciones Estéticas de la Universidad Nacional Autónoma de México.  Ha realitzat diverses estades de recerca en diversos centres internacionals –entre ells en el Warburg Institute, de Londres– i ha estat professor convidat a diverses universitats d'Iberoamèrica. És membre de la Sociedad Española de Emblemática i secretari de la revista Imago que aquesta societat edita. En l'actualitat és Director del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.

Ha dedicat part de la seva recerca a l'estudi de l'art iberoamericà, encara que no de manera excloent. Les seves recerques se centren en l'anàlisi i interpretació de la imatge. La seva principal línia de recerca és l'estudi de les “pràctiques, enginys persuasius i retòrica visual de la imatge religiosa en el període barroc”, així com la continuïtat de pràctiques i expectatives de la imatge sagrada en la modernitat. Reflex d'això últim és la seva línia de recerca sobre “Imatge, religió i poder en l'Espanya contemporània”.

Mercedes Gómez-Ferrer va estudiar a la Universitat de València amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Doctorat en Història de l'Art en 1995, amb una tesi dirigida pel professor Joaquín Bérchez. És també llicenciada en Filologia Anglesa i Master en Arquitectura, especialitzada en la Conservació de Ciutats Històriques i Edificis, en el centre d'Études pour la Conservation du Patrimoine Architectural et Urbain de la Universitat de Lovaina (Belgica) en 1995 amb una tesi de Master dirigida pels professors Raymond Lemayre i Krista de Jonge

Catedràtica de Història de l'art, te 6 quinquennis docents i 5 sexenis d'investigació (darrer 2023). Ha participat en projectes d'innovació educativa i ha sigut la coordinadora del Grau des de mars de 2010. Actualment es la coordinadora del Programa de Dcotorat de Història de l'Art. Hadirigit 9 tesis doctorals i nombrosos treballs de fi de master. Ha participat en nombrosos projectes de investigació d'ambit autonòmic, nacional i internacional. Entre altres destaca com a Investigadora principal de projectes i+d, el darrer de 2018, Geografies de la mobilitat artistica València à l'època Moderna o el projecte el Mencia Research Project del Getty Research Institute. Les principals llinies de investigació tracten de la activitat artistica i arquitectònica en España à l'epoca medieval i Moderna, activitats constructives, artistiques, tecniques de construcció, cultura artística, mecenatge, viatges d'artistes etc. ha impartit conferencies i seminaris en moltes universitats, i a estat guardonada amb una beca senior per la Comissió Fulbright per una estada a la Universitat de Harvard

CRISTINA VIDAL LORENZO es Doctora en Geografia i Història per la Universitat Complutense de Madrid, Catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València i membre corresponent de l’Institut Arqueològic Alemany, la seua trajectòria professional, tant en l’àmbit de la investigació com en el de la gestió, s’articula al voltant de tres eixos fonamentals: l’art i l’arqueologia prehispànica, la conservació del patrimoni cultural i les accions de desenvolupament vinculades a la posada en valor del patrimoni. Aquestes línies han estat objecte de diversos projectes d’investigació competitiva desenvolupats sota la seua direcció de manera ininterrompuda des de 2004.

El primer d’aquests eixos començà el 1988 amb la seua participació en la Missió Arqueològica d’Espanya a Mèxic i ha mantingut un vincle continu amb l’estudi de la cultura maia a través de diversos projectes a Mèxic i Guatemala. En aquest darrer país dirigí, entre 2004 i 2019, el Projecte Arqueològic La Blanca, Petén, Guatemala (https://lablanca.artemaya.es/), finançat mitjançant convocatòries públiques competitives del Ministeri de Cultura i Esport i altres institucions. En el marc d’aquest projecte integrà les altres línies d’investigació esmentades, una tasca que continua en l’actualitat. Per aquest treball rebé el premi “Best Practices in Site Conservation” atorgat el 2013 per l’Archaeological Institute of America.

En els darrers anys ha impulsat l’aplicació de noves tècniques i tecnologies per a l’estudi, la documentació, la conservació i la difusió del patrimoni cultural. Des de 2016 dirigeix el projecte Prometeo-MAYATECH (https://mayatech.artemaya.es/), finançat per la Generalitat Valenciana a través de tres projectes Prometeo (2016–2019, 2020–2023 i 2024–2028) del Programa d’Ajudes per a Grups d’Investigació d’Excel·lència.

Els resultats de les seues investigacions es reflecteixen en nombroses publicacions científiques sobre iconografia i patrimoni cultural, així com en més d’un centenar de comunicacions en congressos internacionals. Ha comissariat exposicions internacionals dedicades a la cultura maia i ha organitzat múltiples trobades acadèmiques a València, entre les quals destaca la 23rd European Maya Conference–WAYEB (novembre de 2018), centrada en la Dona i la Cultura Maia. La perspectiva de gènere constitueix també una línia d’investigació desenvolupada en el si del Grup d’Investigació ARSMAYA, que coordina des de 2004 (https://www.uv.es/arsmaya).

La seua tasca de transferència del coneixement al sector productiu s’ha concretat en activitats orientades al manteniment i la valorització del patrimoni cultural, especialment en les campanyes d’excavació, restauració i posada en valor dels jaciments arqueològics de La Blanca i Chilonché (Petén, Guatemala) i Uxmal (Yucatán, Mèxic), així com en els projectes de cooperació que ha dirigit. També cal destacar la construcció del Centre d’Interpretació de La Blanca (2009), en la gestió del qual participaren activament membres de la comunitat local.

Des de la seua incorporació a la Universitat de València el 1996, ha impartit docència en graus, màsters i doctorats, inaugurant la línia docent d’Història de l’Art Precolombí, consolidada a través de nombrosos Treballs de Fi de Grau i de Màster, la direcció de tesis doctorals i la formació de personal investigador. Ha impartit docència en diverses universitats europees i americanes i ha realitzat estades d’investigació en centres de reconegut prestigi, entre els quals el CIRMA (La Antigua Guatemala), el Museu Peabody de la Universitat de Harvard, el Museu de la Universitat de Pennsilvània, el National Museum of Cambodia, el Museu Arqueològic Nacional (Madrid), el CNRS–París I, la Université de la Sorbonne, la University of California, Berkeley, i Yale University. És, a més, codirectora de la revista Pasajes de pensamiento contemporáneo