Va estudiar a la Universitat de València i es va doctorar en Història de l'Art a l'any 2000 amb la Tesi El monasterio de San Miguel de los Reyes. Arquitectura y construcción en el ámbito valenciano de la Edad Moderna. En 2001 va obtenir la plaça de professor titular i el 2017 la de catedràtic d'Universitat.

La seva docència es desenvolupa a través de temes relacionats amb el patrimoni artístic, l'art i l'arquitectura del Renaixement i el Barroc, i l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l'ensenyament i la investigació en Història de l'Art. Ha dirigit nombroses tesis doctorals i Treballs Fi de Màster.

La seva recerca se centra en el patrimoni artístic, amb especial atenció als aspectes culturals i visuals, així com al patrimoni de l'obra pública. Ha dirigit i participat en nombrosos projectes d'investigació. Ha tractat les obres en el seu esdevenir: realització, usos i recepció al llarg del temps. Actualment, desenvolupa aquest enfocament en el projecte d'I+D "Memòria, Imatge i Conflicte en l'Art i l'Arquitectura del Renaixement: la Revolta de les Germanies a València", Ministeri de Ciència i Competitivitat. Ha participat en nombroses conferències, seminaris i congressos, i ha escrit nombroses publicacions relacionades amb les activitats artístiques i arquitectòniques a l’Espanya de l'Edat Moderna.

Ha estat director d'Ars Longa. Cuaderns d'Art, 2009 2014, i és membre del comitè editorial de diferents revistes. Ha estat coordinador del programa de doctorat en Història de l'Art (UJI i UVEG, amb Menció cap a l'Excelencia) de 2011 a 2015, i director de Departament de 2008 a 2014. Des de 2017 és director de la càtedra institucional "Demetrio Ribes", dedicada a la història de l'obra pública.

Torrent, 1967. Llicenciat en Geografia i Història (1990) i doctor en Historia de l'Art (2010) per la Universitat de València. Ha desenvolupat l’activitat professional com a director del Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March, des de la seua creació en 1996 fins l'any 2013, que ha compaginat durant aquest període amb la docència com a professor associat en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, com a professor ajudant doctor des de 2013 i des de 2018 com a profesor titular. Membre electe del claustre des de 2014, on com a tal ha format part de diversos òrgans de gestió universitària, com el Consell de Govern, la Comissió d'Estatuts i la Mesa del Claustre. Des de setembre de 2018 és responsable de l'àrea de conservació del patrimoni cultural de la Universitat de València.

Les seues línies d'investigació se centren en l'estudi d'algunes manifestacions del patrimoni cultural relacionades amb els paisatges on s'integren, com ara l'arquitectura popular, l'arquitectura industrial i el patrimoni de l’obra pública, sobre les que ha publicat diferents aportacions en revistes especialitzades i en obres col·lectives.

Ha treballat en l'elaboració dels inventaris de patrimoni etnològic immoble (1994) i de patrimoni industrial de la Comunitat Valenciana (1997-2005) i ha format part d'equips redactors de diversos instruments de planejament territorial, plans especials, plans directors de monuments i de catàlegs municipals de béns i espais protegits, i ha estat autor d'un bon nombre d'informes en matèria de protecció i gestió dels béns culturals immobles. Ha participat en més d'una desena de contractes d'investigació i en diversos projectes I+D finançats en convocatòries públiques

Doctor en Història de l'Art per la Universitat Jaume I (2009), Premi Extraordinari de Doctorat i Professor Ajudant Doctor del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Les seves línies de recerca giren entorn de l'estudi cultural de la imatge, la festa i l'art efímer a Europa i Amèrica i, més recentment, l'estudi de les arts vinculades a centres franciscans al nord de la Nova Espanya. Les ha desenvolupat en centres de referència com l'Escola d'Estudis Hispanoamericanos (CSIC) de Sevilla, l'Institut d'Investigacions Estètiques de la UNAM de Mèxic, la UCLA i el Getty Research Institute de Los Angeles, la Universitat de Califòrnia Irvine, la Università degli Studi di Napoli o l'Institut Warburg de Londres. Fruit d'aquest treball és la monografia "El Triunfo del Virrey. Glorias novohispanas: origen,m apogeo y ocaso de la entrada virreinal" (2012), i en coautoria, cinc volums de la sèrie "La Fiesta Barroca", projecte dirigit per Víctor Mínguez. Ha participat com a investigador en diversos projectes d'investigació subvencionats per entitats públiques i dirigeix ​​actualment un projecte d'investigació nacional com a investigador principal: "Els ancestres de Carles V i l'inici de la festa moderna (2018-2020)".

Sergi Doménech García (Carlet, 1982) és doctor en Història de l'Art per la Universitat de València (cum laude) amb menció internacional. Va ver Investigador en Formació predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la UVEG. Ha estat investigador en la Càtedra Demetrio Ribes i investigador de plantilla en Instituto de Investigaciones Estéticas de la Universidad Nacional Autónoma de México.  Ha realitzat diverses estades de recerca en diversos centres internacionals –entre ells en el Warburg Institute, de Londres– i ha estat professor convidat a diverses universitats d'Iberoamèrica. És membre de la Sociedad Española de Emblemática i secretari de la revista Imago que aquesta societat edita. En l'actualitat és Secretari Acadèmic del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València i coordinador de les pràctiques externes del Màster en Història de l'Art i Cultural Visual de la mateixa universitat.

Ha dedicat part de la seva recerca a l'estudi de l'art iberoamericà, encara que no de manera excloent. Les seves recerques se centren en l'anàlisi i interpretació de la imatge. La seva principal línia de recerca és l'estudi de les “pràctiques, enginys persuasius i retòrica visual de la imatge religiosa en el període barroc”, així com la continuïtat de pràctiques i expectatives de la imatge sagrada en la modernitat. Reflex d'això últim és la seva línia de recerca sobre “Imatge, religió i poder en l'Espanya contemporània”.

Llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la Universitat de València (1984), amb tesi de llicenciatura (Excel·lent per unanimitat). Doctor en Geografia i Història, especialitat en Història de l'Art per la mateixa universitat (1991) amb tesi doctoral sobre Flora Emblemàtica (Cum Laude). Professor associat d'Història de l'Art per la Universitat de València (1990-1998), professor titular d'Història de l'Art de la mateixa amb perfil "Iconografia i Iconologia" (1998-2016). Acreditat com a catedràtic d'Universitat en maig de 2012, accedeix a la Càtedra d'Història de l'Art a l'octubre de 2016. Ha dirigit diversos cursos de recerca en doctorat i màster des de 1992, i porta dirigides 15 tesis doctorals. La seva recerca s'ha centrat en l'estudi de la Emblemàtica (segles XVI-XVIII), la Iconografia, la Cultura Visual i el Patrimoni Artístic. Soci fundador de la Societat Espanyola d'Emblemàtica (1993), President d'aquesta (2005-2017) i President d'honor des 2017. Fundador i director de Imago: revista de emblemàtica i cultura visual (des de 2009). En el seu haver podem trobar una abundant producció d'articles en revistes, capítols de llibres i col·laboracions en congressos nacionals i internacionals.

Yolanda Gil Saura (1972) és professora titular adscrita al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València on exerceix com a professora des de 1999. Ha estat secretària acadèmica del departament, coordinadora del Grau d'Història de l'Art i directora del departament. Secretaria de redacció i directora de la revista Ars Longa. Ha format part del Patronat del Museu de Belles Arts de València. Actualment es directora del Master de Història de l'Art i Cultura Visual. 
Va realitzar la seva tesi doctoral dirigida pel professor Joaquín Bérchez al voltant de l'arquitectura barroca en els territoris valencians de l'antiga diòcesi de Tortosa. Des de llavors les seves recerques s'han centrat en l'art i l'arquitectura espanyola de l'Edat Moderna especialment els segles XVII i XVIII. S'ha interessat per l'arquitectura en la cruïlla de territoris valencians, catalans i aragonesos i amb posterioritat ha dirigit la mirada al món del col·leccionisme nobiliari. Ha estudiat la petjada cultural dels exiliats austracistes a Viena després de la Guerra de Successió, tema en el qual continua treballant i que li va portar a realitzar una estada en la Universitat de Viena. Recerques en curs se centren en la cort virregnal valenciana i els intercanvis culturals amb l'àmbit italià, la qual cosa li ha portat a realitzar estades i impartir conferències en les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
Les seves recerques s'han emmarcat de manera ininterrompuda en projectes de recerca finançats dirigits primer pel professor Joaquín Bérchez i després per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Forma part del grup GIUV2013-055 Art i Arquitectura de l'Edat Moderna-GEOART i actualment es IP del projecte PID2021-126266NB-I00, Vivir noblemente en la Valencia Moderna. Una corte de la monarquía hispánica.

Mercedes Gómez-Ferrer va estudiar a la Universitat de València amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Doctorat en Història de l'Art en 1995, amb una tesi dirigida pel professor Joaquín Bérchez. És també llicenciada en Filologia Anglesa i Master en Arquitectura, especialitzada en la Conservació de Ciutats Històriques i Edificis, en el centre d'Études pour la Conservation du Patrimoine Architectural et Urbain de la Universitat de Lovaina (Belgica) en 1995 amb una tesi de Master dirigida pels professors Raymond Lemayre i Krista de Jonge

Catedràtica de Història de l'art, te 5 quinquennis docents i 4 sexenis d'investigació (darrer 2017). Ha participat en projectes d'innovació educativa i ha sigut la coordinadora del Grau des de mars de 2010. Actualment es la coordinadora del Programa de Dcotorat de Història de l'Art. Hadirigit 9 tesis doctorals i nombrosos treballs de fi de master. Ha participat en nombrosos projectes de investigació d'ambit autonòmic, nacional i internacional. Entre altres destaca com a Investigadora principal de projectes i+d, el darrer de 2018, Geografies de la mobilitat artistica València à l'època Moderna o el projecte el Mencia Research Project del Getty Research Institute. Les principals llinies de investigació tracten de la activitat artistica i arquitectònica en España à l'epoca medieval i Moderna, activitats constructives, artistiques, tecniques de construcció, cultura artística, mecenatge, viatges d'artistes etc. ha impartit conferencies i seminaris en moltes universitats, i a estat guardonada amb una beca senior per la Comissió Fulbright per una estada a la Universitat de Harvard

Doctora amb menció internacional en Història de l'Art per la Universitat de València. Llicenciada en Història de l'Art i master en Història de l'Art i Cultura Visual, totes dues amb premi extraordinari. Ha sigut beneficiària d'una Ajuda de Formació del Professorat Universitari (FPU) del Ministeri de Educació així com del programa de contractes postdoctorals  «Atracció de Talent» de la Universitat de València. També ha gaudit beques i contractes d'investigació en institucions com Bombas Gens Centre d'Art, el Museu Nacional del Prado o el Muvim. La seua activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de l'art i l'arquitectura de l'edat moderna hispànica. Les seues investigacions sobre el patrimoni de l'Orde Militar de Santiago i la promoció artística del focus cortesà han sigut objecte de guardons com el premi Alumni-Plus de la Universitat de València (2019) i el Premi per a l'estudi de les Ordres de Cavalleria espanyoles de la fundació Lux Hispaniarum (2019). Ha realitzat estades de investigació en centres nacionals i internacionals, com la Università degli Studi di Palermo, la Bibliotheca Hertziana-Max Planck Institut for Art History, la Sapienza Università di Roma o la Universitat Autónoma de Madrid. Ha sigut docent en la Universitat Jaume I de Castelló i en la Universitat de València. Així mateix, és membre del grup d'investigació Art i Arquitectura de l'Edat Moderna, dirigit per la professora Mercedes Gómez-Ferrer.

Llicenciat i doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, de la qual és professor titular en el Departament d'Història Art des de 1997. Estades d'investigació en la Università di Bologna, University of Virginia i Université de Montréal.

Especialitzat en art del segle XX espanyol, les seues primeres investigacions van tractar sobre arquitectura i urbanisme industrials. Posteriorment s'ha dedicat a les arts visuals, realitzant la seua tesi doctoral sobre l'escultor Andreu Alfaro (1929-2012), a què ha dedicat diverses monografies. En l'actualitat s'interessa per l'art espanyol posterior a 1939 i, en especial, les seues relacions amb la ideologia i la política; així com per la institucionalització acadèmica de la Història de l'art i els distints àmbits d'erudició historicoartística anteriors a la incorporació de la disciplina als estudis universitaris.

Ha exercit com a comissari d'exposicions i va ser director de la Sala d'Exposicions de la Universitat de Valènica i director-conservador de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia pertanyent a la mateixa institució. És membre de les associacions valenciana, nacional i internacional de crítics d'art (AVCA, AECA i AICA).

Elena Monzón Pertejo és doctora en Història de l'Art (cum laude i menció internacional) per la Universitat de València. Ha sigut becària de col·laboració en la Unitat d'Innovació Educativa (2009-2011) i beneficiària del contracte predoctoral Atracció de Talent de la Universitat de València (2011-2015). Durant la seua etapa predoctoral, va realitzar estades d'investigació tant nacionals (centre d'investigació ADHUC-Centre de Recerca, Teoria, Gènere i Sexualitats de la Universitat de Barcelona, 2015) com a internacionals (New York University, NYC, 2014). Així mateix, va ser beneficiara d'un contracte postdoctoral de la Generalitat Valenciana, realitzant una estada d'investigació d'un any a la Universitat de Barcelona (2019-2020). 

Actualment és professora ajudant doctora en el Departament d'*Història de l'Art de la Universitat de València. És secretària de la revista Imago. Revista de Emblemática y Cultura Visual; així com membre del comité editorial de la revista Lectora. Revista de dones i textualitat. 

És membre de la Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (AEIHM), de la Sociedad Española de Emblemática (SEE) i de la Asociación de Jóvenes Investigadores en Ciencias de las Religiones (AJICR). 

Les seues principals línies d'investigació se centren en l'estudi de la cultura audiovisual amb perspectiva de gènere, en les resignificacions religioses i en el concepte de transgressió en diversos àmbits de la cultura visual.

Dt.. Luisa Vázquez de Ágredos Pascual és Llicenciada en Història de l'Art i Periodisme. Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i Doctora en Història de l'Art per la Universitat Politècnica de València. Màster en Cooperació al Desenvolupament amb l'especialitat d'Ajuda Humanitària Internacional per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment és Professora Titular del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Vicedegana de Relacions Internacionals, Qualitat i Innovació Educativa en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. La seua línia d'investigació des de fa quasi dues dècades ha sigut l'estudi material, cultural i simbòlic del color en l'Antiga Mesomèrica, amb especial èmfasi en la cultura maia. Les seues investigacions més recents estan centrades en el binomi “Materialitat i Significat”, aplicat als colors, les fragàncies i les textures de diferents cultures del món antic, amb l'objectiu d'indagar en el tema de la percepció sensorial a través de l'art i el ritual (públic i privat). De forma paral·lela, la seua formació i experiència en Cooperació Internacional li ha permés en els seus projectes i investigacions, en la seua major part centrades en l'àrea maia (Centreamèrica), conjuminar el binomi Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local. Entre 2009 i 2014 va ser Vicepresidenta Autonòmica de Cooperació Internacional i Diplomàcia Humanitària en Creu Roja Espanyola – Comunitat Valenciana. Compta amb experiència a Centreamèrica (Mèxic i Guatemala), Àfrica Occidental (Burkina Faso, Niger) i Àsia (subcontinent Índia), especialment vinculada a col·lectius infància i dona.

[ Traducció automàtica ]

Lluís Vives-Ferrándiz Sánchez és Doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, on actualment desenvolupa la seva tasca docent i investigadora. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha realitzat estades de recerca en centres internacionals com The Warburg Institute, i ha gaudit de diverses beques de formació en institucions com el Museu de la Ciutat de València, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat i el Museu Nacional de Ceràmica. Les seves publicacions poden trobar-se en revistes acadèmiques com Goya, Caràcters, Ars Longa, Anuari del Departament d'Història i Teoria de l'Art, Potestas o Revista Concreta i en mitjans de difusió com ABC Cultura, així com en editorials nacionals de prestigi com Fernando Villaverde o Ediciones Encuentro. Les seves principals línies d'investigació se centren en l'estudi del tema de la vanitas en l'esfera de la cultura barroca, així com les seves extensions al camp de la cultura visual contemporània sota la perspectiva del neobarroc. També ha realitzat estudis sobre les reflexions teòriques de la imatge i la cultura visual en la postmodernitat i la manera en què afecten la pràctica de la Història de l'Art. Les seves últimes investigacions han desenvolupat l'ús de la imatge fotogràfica com a element ideològic i identitari, l'estudi dels nous règims escópicos i la iconoclàstia contemporània. És director de la col·lecció Pigmalió de Sans Soleil Edicions, editorial independent dedicada a la publicació de llibres de cultura visual.