El desenvolupament cognitiu és el procés mitjançant el qual l'ésser humà va adquirint coneixement a través de l'aprenentatge i l'experiència.

El desenvolupament cognitiu està relacionat amb el coneixement: és el procés pel qual anem aprenent a utilitzar la memòria, el llenguatge, la percepció, la resolució de problemes i la planificació, per exemple. Involucra funcions sofisticades i úniques en cada ésser humà i s'aprèn a través de l'aprenentatge i l'experiència.

Aquest procés de desenvolupament es deu a alguna cosa innat en l'ésser humà: la necessitat de relacionar-nos i formar part de la societat. Està vinculat a la capacitat natural que tenen els éssers humans per a adaptar-se i integrar-se al seu ambient i no està vinculat a la intel·ligència ni al coeficient intel·lectual, sinó que és un factor propi de la personalitat. Sovint es tenen prejudicis cognitius, una distorsió que afecta a la manera en què una persona capta el real. A nivell general, es parla de distorsions cognitives quan s'adverteixen errors o fallades en el processament d'informació.

L'aprenentatge cognitiu ha tingut nombrosos autors reconeguts que han afegit nous coneixements a aquest procés: Piaget és el més conegut però també destaquen Tolman, Gestalt i Bandura. Tots aquests autors coincideixen que el procés en el qual la informació entra al sistema cognitiu és processada i causa una determinada reacció en cada persona, és a dir, una mateixa senyal pot ser processada per cada individu d'una forma diferent.

Segons la divisió del desenvolupament cognitiu establida per Piaget, aquest es divideix en quatre etapes:

1. Període sensomotriz:
Abasta des del naixement de l'individu fins als dos anys d'edat. L'aprenentatge es duu a terme a través de la imitació: en aquest període de dos anys el subjecte passa de ser un subjecte reflex a formar els seus primers esquemes conductuals.

2. Període preoperacional:
Des dels dos anys fins als set es desenvolupa el pensament egocèntric que destaca en aquesta etapa: el subjecte pensa que ell és el centre del món i tot el seu pensament transciende des d'aquesta perspectiva. La imaginació de desenvolupa en aquest etapa i el llenguatge es converteix en un mitjà important de autoexpresión i influència d'uns altres.

3. Període d'accions concretes:
Des dels 7 fins als 11 anys es caracteritza pel desenvolupament de la capacitat de raonament a través de la lògica però sobre situacions presents i concretes. Es distingeix entre realitat i ficció i es comença a conèixer la moral. El xiquet entén i aplica operacions o principi lògics per a poder interpretar de manera objectiva i racional, per açò, el seu pensament es troba limitat pel que pot sentir, tocar i experimentar personalment.

4. Període d'operacions formals:
Des dels 11 fins als 15 anys l'individu desenvolupa la capacitat de formular hipòtesi i dur a terme la resolució de problemes. Comença l'interès en les relacions humanes i la identitat personal i es desenvolupen altres tipus de pensament.

El desenvolupament cognitiu és la formació de la persona com a tal i ocupa la primera etapa de la vida definint així la resta d'etapes. Malgrat que hi ha unes fases establides, aquestes poden variar en cada subjecte ja que mai un mateix senyal o procés va a ser entesa per dos individus diferents de la mateixa forma.