Aquestes preguntes són les que els museus contemporanis del territori valencià s’han de fer a l’hora d’emprendre la seua activitat en les xarxes socials. Hi ha una tendència segons la qual les persones compartim amb el medi que ens envolta una manera semblant de veure i d’analitzar la realitat, cosa que, per tant, dota la nostra gent més pròxima d’una gran influència quan prenem decisions sobre quins productes comprar o podrem plantejar-nos adquirir i, per descomptat, en les activitats en què triem ocupar el temps lliure. Aquest condicionament queda resolt al final del segle XX, moment en què apareix l’espiral del silenci, que es recull com una teoria de ciències polítiques i comunicació, proposada per la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann en el llibre L’espiral del silenci. Opinió pública: la nostra pell social (1977). És en aquest tom on Neumann comprova que l’opinió pública pot ser una forma de control social, en què els individus adapten el seu comportament a les actituds predominants sobre el que és acceptable i el que no ho és. Com va dir el sociòleg Goffman, “tots som actors”. Neumann va concloure que “la major part de les persones tenen por de l’aïllament i, per això, en manifestar les seues opinions, primer tracten d’identificar les idees per sumar-se després a l’opinió majoritària o consensuada”.

En les xarxes socials, tant Facebook com Twitter, ocorre constantment que, si els teus amics no validen o accepten una determinada opinió, tu optes per no manifestar-la: l’espiral del silenci.

Aquesta absència, per part dels museus, d’integració a les xarxes socials, realitza un bloqueig sobre ells, a l’hora d’arribar a les noves generacions.

Les recomanacions personals, per tant, no són un fet nou. El que sí que ha variat és el grau d’influència i abast que podem tenir avui dia.  Fa una o dues dècades podíem arribar a deu persones com a màxim a l’hora de parlar-los d’una exposició o d’un museu que ens havia agradat especialment. Actualment, però, l’ús de les xarxes socials multiplica aquest espectre d’influència, de la nostra opinió sobre els altres, i amplifica l’efecte “boca-orella”. Aquest rebot multiplicador avui és molt major. L’impacte o el seu grau d’expansió són quasi incalculables.

Quins són els cinc museus amb més afluència de València? Per què?

Seguint la reflexió sobre per què els museus d’avui dia han perdut afluència, sobretot del públic juvenil, podem comprovar quins són els cinc museus més visitats de València i què tenen en comú.

5. Museu de Belles Arts Sant Pius V

Amb més de 150.000 visites, el Museu de Belles Arts de València Sant Pius V, pinacoteca estatal administrada per la Generalitat, és el cinquè museu més visitat de la ciutat. El mes de desembre passat, dotze anys després, es va reunir el seu renovat patronat per “evitar dinàmiques anòmales d’uns altres temps”. L’objectiu és clar: renovar-se. Actualment va adreçat de manera provisional per José Ignacio Casar Pinazo. 

4. Centri Cultural La Beneficència

El Centre Cultural La Beneficència suma més de 200.000 visites. Situat al carrer de la Corona, l’antic convent acull el Museu de Prehistòria de València i el Museu Valencià d’Etnologia.

3. MuVIM

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) presenta un balanç de vora 300.000 visites, i amb això ocupa el tercer lloc de la llista. Per a aquest 2016 ha dut a terme la reobertura de la sala permanent, amb la qual esperen recuperar part del públic, especialment grups escolars, que suposava un degoteig continu.

L’espai va quedar inactiu el 2014, per l’avaria d’una part de la instal·lació. Tanmateix, el diputat provincial de Cultura, Xavier Rius, i el director del museu, Rafael Company, han qualificat el tancament d’“innecessari”. Des del passat mes de desembre ha tornat a estar oberta, bo i esperant una renovació ja programada. Novament, un altre museu que intenta avançar i oferir valors afegits amb relació als seus competidors.

2. La llotja

Amb vora mig milió de visitants, 488.498 en total, la llotja obté la medalla de plata com a segon espai més visitat de la ciutat. El valor de l’immoble ja per si mateix li dóna un plus pel que fa a altres museus, ja que es tracta  d’un dels pocs exemples de gòtic civil de tot Europa (junt amb la catedral). I no solament això, sinó que fa dues dècades va ser declarada el primer –i únic– patrimoni de la humanitat per la Unesco que té València. 

Aquest 2016 és un any doblement especial per a ells. A més de l’aniversari per la seua catalogació, es converteix en símbol de l’any que el cap i casal pren la capitania de la ruta de la seda. Construïda per Pere Comte, les seues columnes helicoïdals o tarongers al pati són tot un símbol de Ciutat Vella. 

1. Museu de les Ciències Príncep Felip

Amb més d’un milió d’entrades, únic que ha aconseguit aquest registre, el Museu de les Ciències Príncep Felip obté una hegemonia clara i destacada. La Ciutat de les Arts i les Ciències és el gran focus d’atracció per a turistes. El seu estil marcadament modern i innovador acapara el públic més jove i els ofereix uns continguts que marquen la diferència. Per la seua banda, l’Oceanogràfic també supera el milió (1.002.966 visites) mentre que l’Hemisfèric suma 289.554 entrades. En total, juntament amb l’Àgora i la celebració de diversos esdeveniments en els seus espais, la Ciutat de les Arts supera els 2,8 milions de visites. 

Com podem comprovar, els museus valencians més destacats busquen oferir elements d’interès que suposen una innovació, amb relació al que han estat durant els últims temps i les característiques per les quals se’ls coneix. La necessitat d’una visibilitat en xarxes socials i altres aspectes de la societat d’acord amb els seus projectes i ser coneguts per totes aquestes noves iniciatives, resulta clarament un valor diferencial a l’hora del seu posicionament.