Torrent, 1967. Llicenciat en Geografia i Història (1990) i doctor en Historia de l'Art (2010) per la Universitat de València. Ha desenvolupat l’activitat professional com a director del Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March, des de la seua creació en 1996, fins l'any 2013. Al llarg de tot aquest periode ha compaginat aquesta activitat amb la docència com a professor associat en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. En 2013 va obtenir una plaça de professor ajudant doctor i des de 2018 és professor titular. Membre electe del claustre des de 2014, on com a tal ha format part de diversos òrgans de gestió universitària, com el Consell de Govern, la Comissió d'Estatuts i la Mesa del Claustre. Entre 2018 i 2023 ha estat director de l'àrea de patrimoni cultural de la Universitat de València.

Les seues línies d'investigació se centren en l'estudi d'algunes manifestacions del patrimoni cultural relacionades amb els paisatges on s'integren, com ara l'arquitectura popular, l'arquitectura industrial i el patrimoni de l’obra pública, sobre les que ha publicat diferents aportacions en revistes especialitzades i en obres col·lectives.

Ha treballat en l'elaboració dels inventaris de patrimoni etnològic immoble (1994) i de patrimoni industrial de la Comunitat Valenciana (1997-2005) i ha format part d'equips redactors de diversos instruments de planejament territorial, plans especials, plans directors de monuments i de catàlegs municipals de béns i espais protegits, i ha estat autor d'un bon nombre d'informes en matèria de protecció i gestió dels béns culturals immobles. Ha participat en més d'una desena de contractes d'investigació i en diversos projectes I+D finançats en convocatòries públiques

Sergi Doménech García (Carlet, 1982) és doctor en Història de l'Art per la Universitat de València (cum laude) amb menció internacional. Va ver Investigador en Formació predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la UVEG. Ha estat investigador en la Càtedra Demetrio Ribes i investigador de plantilla en Instituto de Investigaciones Estéticas de la Universidad Nacional Autónoma de México.  Ha realitzat diverses estades de recerca en diversos centres internacionals –entre ells en el Warburg Institute, de Londres– i ha estat professor convidat a diverses universitats d'Iberoamèrica. És membre de la Sociedad Española de Emblemática i secretari de la revista Imago que aquesta societat edita. En l'actualitat és Director del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.

Ha dedicat part de la seva recerca a l'estudi de l'art iberoamericà, encara que no de manera excloent. Les seves recerques se centren en l'anàlisi i interpretació de la imatge. La seva principal línia de recerca és l'estudi de les “pràctiques, enginys persuasius i retòrica visual de la imatge religiosa en el període barroc”, així com la continuïtat de pràctiques i expectatives de la imatge sagrada en la modernitat. Reflex d'això últim és la seva línia de recerca sobre “Imatge, religió i poder en l'Espanya contemporània”.

Mireia Ferrer Alvarez és Professor Titular del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Doctora en Història de l'Art per la Universitat de València amb la tesi doctoral "Paris i els pintors Valencians 1880-1914" (2007). Ha realitzat els seus estudis a la Universitat de València, la Université Paris Sorbonne IV, l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París i l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York. Exerceix tasques docents al Departament d'Història de l'Art de la UV des de l'any 2000-2001. En l'actualitat imparteix docència en el Grau d'Història de l'Art de la Universitat de València, en el Master Universitari de Patrimoni Cultural, Identificació Anàlisi i Gestió de la UV, en el Master Universitari en Història de l'Art i Cultura Visual de la UV-UJI ; en el Diploma d'Especialització en Anàlisi i Autenticació d'obres d'Art de la UV; en  PERMEA. Programa Experimental de Mediació i Educació a través de l'art del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la UV i en el Master de Fotografia de la UV-Espai d'art Fotogràfic. Ha dirigit el Projecte de Recerca I + D "L'Art i la seva funció social en les societats contemporànies" subvencionat per la Generalitat València i format part de nou projectes I + D de la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Unió Europea. Els seus camps d'estudi es refereixen a l'art espanyol i valencià de l'època contemporània, Cultural Studies, Women i Gender Studies i estudis de Museologia, Patrimoni Artístic i desenvolupament local.

Marta García Carrión és Doctora en Història i professora titular en el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. La seua investigació s'ha centrat en l'anàlisi del paper del cinema en els processos de construcció de la identitat nacional i les identitats regionals a l'Espanya de la primera meitat del s. XX. Ha realitzat estades com a investigadora convidada en centres com la London School of Economics, la Université Paris IV–Sorbona, la Université Paris 8-Saint Denis i l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma. És autora de tres monografies:Sin cinematografía no hay nación. Drama e identidad nacional en la obra de Florián Rey (Inst. Fernando el Católico, 2007),  Por un cine patrio. Cultura cinematográfica y nacionalismo español (Publicaciones Universidad de Valencia, 2013) y  La regió en la pantalla. El cinema i la identitat dels valencians (Afers, 2015). Així mateix, ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades, així com un important volum de capítols en obres col·lectives. Recentment la seua investigació s'ha centrat especialment en l'estudi dels imaginaris de feminitat en el món del cinema a Espanya i és investigadora principal dels projectes Género y nación. De la literatura popular a la ficción televisiva en la España contemporánea (CIAICO/2021/234, finançat per la Generalitat Valenciana) junto con Ferran Archilés, i Heroínas, castizas y modernas. Modelos de feminidad nacional y cultura de masas (1898-1930) (PID2021-128388NA-I00, inançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ i per FEDER Una manera de fer Europa), amb Xavier Andreu.

https://genereinacio.hismod.uv.es/ca/inici/

Yolanda Gil Saura (1972) és professora titular adscrita al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València on exerceix com a professora des de 1999. Ha estat secretària acadèmica del departament, coordinadora del Grau d'Història de l'Art i directora del departament. Secretaria de redacció i directora de la revista Ars Longa. Ha format part del Patronat del Museu de Belles Arts de València. Actualment es directora del Master de Història de l'Art i Cultura Visual. 
Va realitzar la seva tesi doctoral dirigida pel professor Joaquín Bérchez al voltant de l'arquitectura barroca en els territoris valencians de l'antiga diòcesi de Tortosa. Des de llavors les seves recerques s'han centrat en l'art i l'arquitectura espanyola de l'Edat Moderna especialment els segles XVII i XVIII. S'ha interessat per l'arquitectura en la cruïlla de territoris valencians, catalans i aragonesos i amb posterioritat ha dirigit la mirada al món del col·leccionisme nobiliari. Ha estudiat la petjada cultural dels exiliats austracistes a Viena després de la Guerra de Successió, tema en el qual continua treballant i que li va portar a realitzar una estada en la Universitat de Viena. Recerques en curs se centren en la cort virregnal valenciana i els intercanvis culturals amb l'àmbit italià, la qual cosa li ha portat a realitzar estades i impartir conferències en les universitats de Palerm, Càller i Venècia.
Les seves recerques s'han emmarcat de manera ininterrompuda en projectes de recerca finançats dirigits primer pel professor Joaquín Bérchez i després per la professora Mercedes Gómez-Ferrer. Forma part del grup GIUV2013-055 Art i Arquitectura de l'Edat Moderna-GEOART i actualment es IP del projecte PID2021-126266NB-I00, Vivir noblemente en la Valencia Moderna. Una corte de la monarquía hispánica.

Mi trayectoria investigadora se enmarca en el campo de la historia cultural, en la encrucijada donde se cruzan la historia del libro, la historia de la cultura popular y la historia de la comunicación. En concreto, me he ocupado de los procesos de producción, circulación y lectura de la literatura popular impresa en la España moderna. Asimismo, he trabajado sobre diversos tipos de representaciones culturales difundidas por esos impresos: mujeres, viajeros, criminales, etc. En los últimos años vengo abriendo nuevas líneas de investigación sobre estos temas mediante la adopción de una perspectiva comparada transnacional, plasmada en la participación en proyectos europeos y la publicación de artículos y capítulos de libros. En 2015 salió publicado mi libro Menudencias de imprenta. Producción y circulación de la literatura popular (Valencia, siglo XVIII), he coeditado tres obras colectivas (Educar las costumbres y los sentimientos. Una mirada desde la Historia, 2014; Historia y cine. La construcción del pasado a través de la ficción, 2015; Quimeras de lo insólito en la cultura de los márgenes. Fascinación y horror en el mundo hispánico, 2022) y tengo numerosos artículos y capítulos de libros dedicados a estos temas.

Mi participación continua desde 2005 en proyectos de investigación con financiación nacional me ha permitido estar en contacto con investigadores y equipos de reconocido prestigio, y mi incorporación a redes y proyectos europeos (COST Action Women Writers in History -2009/2013-, The European Dimensions of Popular Print Literature -2016/2018- y PUblic REnaissance: Urban Cultures of Public Space between Early Modern Europe and the Present -2019/2022-) han dotado a mis trabajos de una enriquecedora perspectiva transnacional. En la actualidad soy investigador principal del proyecto de investigación para grupos consolidados "Figuras del mal: marginalidad, dominación y transgresión en los siglos XVII-XIX", CIAICO/2022/226, de la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital.

Soy miembro de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Estudios del Siglo XVIII y evaluador de la Agencia Española de Investigación. 

Considero la transferencia del conocimiento una de mis responsabilidades como investigador, y he tratado de desarrollarla a través de proyectos vinculados a las humanidades digitales, como Mapping Pliegos, la app Hidden Valencia o la web Hidden Cities. El portal Mapping Pliegos, en concreto, que hoy en día ofrece al usuario el acceso a más de 15.000 pliegos de cordel digitalizados, es el fruto de un arduo trabajo de liderazgo, coordinación y colaboración con investigadores, bibliotecas, técnicos de documentación y programadores informáticos. 

En cuanto a mi trayectoria docente, tengo una experiencia de 15 años en el ámbito universitario, impartiendo asignaturas de las áreas de Historia Moderna, Humanidades y Didáctica de la Historia, en grado y postgrado. El hecho de que la mayor parte de esta docencia se haya desarrollado en una facultad de Magisterio y Ciencias de la Educación me ha permitido conocer y aplicar metodologías innovadoras en el aula. 

[Biografia, versió en v

alencià]

Catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de València. Reconeguts 6 quinquennis docents i 6 sexennis d'investigació nacionals. Membre del Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani (GRAM) de la Universitat de València. Membre del Comité científic internacional del Corpus Signorum *Imperii Romani (sota els auspicis de la International Association for Classical Archaeology). Director del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València (1999-2002). Coordinador en 2013 i membre de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat de la Universitat de València, Geografia i Història del Mediterrani des de la Prehistòria a l'Edat Moderna (2013-2023). Director del Màster Universitari en Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió de la Universitat de València (2014-2023). Ha dirigit 11 tesis doctorals i actualment dirigeix altres 7 en curs de realització. Ha sigut Investigador Principal de diversos projectes subvencionats de R+D+i nacionals i regionals, així com d'una vintena de contractes/projectes de R+D+i no competitius amb Administracions públiques.

La seua activitat investigadora s'ha desenvolupat en el camp de l'arqueologia, principalment, romana amb estudis realitzats a Espanya i a Itàlia. En l'àmbit estatal ha dirigit o codirigit campanyes arqueològiques en Bilbilis (Calataiud, Saragossa), Vila del Mitra (Cabra, Còrdova), Temple romà de Còrdova, Aqüeducte romà de Peña Cortada (Els Serrans, València), Vila romana de L'Horta Vella (Bétera, València). Així mateix, ha dirigit diversos projectes d'intervenció arqueològica relacionats amb l'1% Cultural als castells valencians de Chirel i Pileta (Cortes de Pallars), Bunyol i Torís. A més, ha dirigit la investigació arqueològica vinculada amb el Projecte de Rehabilitació del Palau de Cerveró a València, seu actual del Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València. A Itàlia ha realitzat l'estudi arquitectònic del santuari de Juno en Gabii i ha format part de la missió arqueològica espanyola a Pompeia, que ha realitzat l'estudi de la Casa/Caupona I. 8. 8 i Casa I. 8. 5. Ha realitzat estades d'investigació en diferents universitats i institucions de Roma, Bolonya, Nàpols, Pompeia, Varsòvia.

Principals línies d'investigació: 1) Urbanisme i arquitectura romans; 2) Ciutats hispanorromanes, Valentia i el seu entorn rural; 3) Hidràulica romana en territori valencià; 4) Difusió i posada en valor del patrimoni arqueològic. D'aquestes temàtiques, autor o editor de 7 llibres complets i de prop de 200 publicacions en revistes científiques, capítols de llibre i congressos, nacionals i internacionals. Ha pronunciat conferències a Espanya, França, Portugal, Itàlia i Polònia.

Ha sigut Comissari de dues exposicions, L'Apol·lo de Pinedo (València) en el Museu de Prehistòria de València (1994) i Bajo la cólera del Vesubio, Testimonios de Pompeya y Herculano en la época de Carlos III, en el Museu de Belles Arts de València amb diverses itineràncies a Sagunt, Alacant i Múrcia (2004-2005. Així mateix, ha participat en l'elaboració de l'exposició Sotto i lapilli en el Auditorium de Pompeia (Itàlia) (1998).

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Elena Monzón Pertejo és doctora en Història de l'Art (cum laude i menció internacional) per la Universitat de València. Ha sigut becària de col·laboració en la Unitat d'Innovació Educativa (2009-2011) i beneficiària del contracte predoctoral Atracció de Talent de la Universitat de València (2011-2015). Durant la seua etapa predoctoral, va realitzar estades d'investigació tant nacionals (centre d'investigació ADHUC-Centre de Recerca, Teoria, Gènere i Sexualitats de la Universitat de Barcelona, 2015) com a internacionals (New York University, NYC, 2014). Així mateix, va ser beneficiara d'un contracte postdoctoral de la Generalitat Valenciana, realitzant una estada d'investigació d'un any a la Universitat de Barcelona (2019-2020). 

Actualment és professora ajudant doctora en el Departament d'*Història de l'Art de la Universitat de València. És la investigadora principal del projecte finançat per la Generalitat Valenciana "Tradiciones y transgresiones en torno al cuerpo en la cultura contemporánea (siglos XIX-XXI)" (CIGE/2023/044). Igualment, és secretària de la revista Imago. Revista de Emblemática y Cultura Visual; així com membre del comité editorial de la revista Lectora. Revista de dones i textualitat. 

És membre de la Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (AEIHM), de la Sociedad Española de Emblemática (SEE) i de la Asociación de Jóvenes Investigadores en Ciencias de las Religiones (AJICR). 

Les seues principals línies d'investigació se centren en l'estudi de la cultura audiovisual amb perspectiva de gènere, en les resignificacions religioses i en el concepte de transgressió en diversos àmbits de la cultura visual.

Dt.. Luisa Vázquez de Ágredos Pascual és Llicenciada en Història de l'Art i Periodisme. Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i Doctora en Història de l'Art per la Universitat Politècnica de València. Màster en Cooperació al Desenvolupament amb l'especialitat d'Ajuda Humanitària Internacional per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment és Professora Titular del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Vicedegana de Relacions Internacionals, Qualitat i Innovació Educativa en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. La seua línia d'investigació des de fa quasi dues dècades ha sigut l'estudi material, cultural i simbòlic del color en l'Antiga Mesomèrica, amb especial èmfasi en la cultura maia. Les seues investigacions més recents estan centrades en el binomi “Materialitat i Significat”, aplicat als colors, les fragàncies i les textures de diferents cultures del món antic, amb l'objectiu d'indagar en el tema de la percepció sensorial a través de l'art i el ritual (públic i privat). De forma paral·lela, la seua formació i experiència en Cooperació Internacional li ha permés en els seus projectes i investigacions, en la seua major part centrades en l'àrea maia (Centreamèrica), conjuminar el binomi Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local. Entre 2009 i 2014 va ser Vicepresidenta Autonòmica de Cooperació Internacional i Diplomàcia Humanitària en Creu Roja Espanyola – Comunitat Valenciana. Compta amb experiència a Centreamèrica (Mèxic i Guatemala), Àfrica Occidental (Burkina Faso, Niger) i Àsia (subcontinent Índia), especialment vinculada a col·lectius infància i dona.

[ Traducció automàtica ]