Arqueòlegs grecs creuen haver donat amb la tomba de l'cèlebre filòsof Aristòtil, en unes excavacions dutes a terme, al llarg de més dues dècades, a l'antiga ciutat d'Estagira, el lloc de naixement de l'fundador dels peripatètics.

"No tenim proves, però indicis molt forts que freguen la certesa", ha assegurat el director de les excavacions, Kostas Sismanidis, a mitjans de la zona. Sismanidis ha mostrat els resultats al Congrés Internacional Aristòtil (creat en commemoració del seu naixement, fa ja 2.400 anys, que té lloc a la Universitat de Salònica).

L'equip ha arribat a la conclusió que hi ha un edifici, que va ser descobert el 1996 a aquestes excavacions, que no pot ser altra cosa que la tomba d'Aristòtil. La troballa, o certesa, surt a la llum després d'analitzar dos manuscrits, en els quals es feia al·lusió a el trasllat de les cendres de el filòsof a la seva ciutat natal.

Per descomptat, als arqueòlegs que treballaven a Estagira, des de l'inici dels anys 90, els va sorprendre que, enmig d'una fortificació de l'època bizantina, hagués restes d'un edifici, les característiques no coincidien amb aquesta època ni amb eres posteriors . De fet, les troballes obtingudes a l'interior de les ruïnes, com ara monedes d'Alexandre el Gran i dels seus successors, situen la seva construcció en els albors de el període hel·lenístic.

Les restes de sostre, així mateix, mostren que s'havia fabricat amb teules de la fàbrica real, el que constata la seva condició d'edifici públic.

La seva ubicació exacta s'estableix entre, una galeria de segle V a.C., i un temple de Zeus d'segle VI a.C., dins de l'antiga ciutat, prop del seu àgora, i amb vistes panoràmiques. Al terra de l'edifici, hi ha un rectangle de 1,30 per 1,70 metres, el que correspon a un altar.

Totes aquestes indicacions, a més que el fet que la forma de l'edifici no permetia atribuir un altre ús que el d'una tomba, van fer sospitar als arqueòlegs que es tractava d'una tomba monumental.

Finalment, amb l'ajuda dels esmentats documents antics (una traducció en àrab de segle XI dC d'una biografia de el filòsof grec i el manuscrit No. 257 de la Biblioteca Marciana de Venècia), van concloure que la persona, a la qual estava dedicat el monument funerari, era Aristòtil. Tots dos documents, també precisen que, quan Aristòtil va morir, en 322 a.C., a la ciutat de Calcis (actual Calcidia); els habitants d'Estagira van traslladar les seves cendres a una urna de coure, la van posar al monument i, al costat d'elles, van construir l'altar.