Una de les esglésies més emblemàtiques de la ciutat de València ha recuperat la seva esplendor després d'haver estat restaurada. Sant Nicolau i els seus frescos barrocs captivaran als visitants.

L'Església de Sant Nicolau (València) ja està restaurada. Conserva la seva estructura gòtica de el segle XV i atresora frescos barrocs de el segle XVII que es despleguen sobre 2.000 metres quadrats de voltes, nervis i columnes, en els quals Dionís Vidal (València 1670 - Tortosa 1719) va pintar el programa creat pel prestigiós pintor de el qual era pupil, Antonio Palomino. El seu cost ha ascendit a 4,7 milions d'euros i ha estat afrontat per la fundació privada de la vicepresidenta de Mercadona, Hortensia Herrero.

La responsable de la restauració, Pilar Roig, catedràtica i investigadora de l'Institut de Restauració de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha dirigit un equip interdisciplinari en el qual participen prop de 30 persona. Els treballs han estat assessorats per experts d'altres camps acadèmics i reputats experts internacionals com el restaurador de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci, entre d'altres.

La primera fase de la restauració general va començar el 2012 amb la rehabilitació de la façana neogòtica i la Capella de la Comunió, d'estil barroc, així com de les vidrieres de el temple que s'han mecanitzat per poder airejar l'església, segons fonts.

El projecte ha comprès la consolidació de el suport i d'l'estrat pictòric (segellat d'esquerdes i fissures, micro-ancoratges i aplicació d'aglomerants); neteja (eliminació de pols, materials adherits i sals insolubles); tractament de llacunes i reintegració estètica (reconstrucció volumètrica en talles i àngels, reintegració cromàtiques de llacunes en pintura i estucs) i treballs de suport (seguiment i control de la restauració).

En la recuperació de el temple, s'han emprat tècniques de restauració innovadores com la neteja mitjançant microbacterias no patògens alimentades en laboratori que eliminen una part de la brutícia més incrustada en la pintura, o el làser.

D'acord s'anava avançant en la restauració anaven apareixent sorpreses. S'han recuperat les pintures d'una dona que representa "la mare església", que havia estat ocults, va afegir. Un altre dels descobriments ha estat l'autoretrat de Vidal al costat del seu mestre en el mur hastial, on va pintar als evangelistes Sant Lluc i Sant Marc.

Els frescos destaquen també pel seu caràcter narratiu: la nau està dividida conceptualment en dos: una meitat compte la vida i miracles de Sant Nicolau, de què s'explica que va treure de la misèria a un pare i de la prostitució a les seves tres filles, lliurant dons anònimament, el que va donar origen a el mite de Santa Claus; i l'altra, la història de Sant Pere Màrtir.

Com haurem pogut sentir o llegir, des de la seva restauració se li atribueix a Sant Nicolau el sobrenom de la "Capella Sixtina valenciana". No és qüestió de comparar l'obra de Dionís Vidal amb la de Miquel Àngel; és més aviat una forma de posar en valor el temple, a més de posar l'accent en la dificultat de pintar 1.904 metres quadrats de superfície molt irregular enfront dels 800 metres quadrats de el cel de la capella més famosa de la Basílica de el Vaticà.