27 de d’abril de 2016

Fa 30 anys la major catàstrofe nuclear de la història va tindre lloc al nord d'Ucraïna i va amenaçar a gran part d'Europa. Una explosió en el reactor No. 4 de la planta de Txernòbil el 26 d'abril de 1986 va causar l'alliberament d'una quantitat de materials radioactius i tòxics propera a 500 bombes atòmiques com les que es van llançar a Hiroshima.

Les conseqüències van ser nefastes. De tots els afectats, es calculen que més de 4.000 persones van morir i d'altres centenars de milers van patir malalties i problemes de salut a causa de l'exposició a radiacions ionitzants. La zona va ser evacuada i els seus habitants recol·locats en altres ciutats.

Un concepte general de "cultura de la seguretat" va sorgir després de l'accident de Txernòbil

L'accident de Txernòbil va suposar un abans i un després en la seguretat nuclear. Fa deu anys, en el vintè aniversari de la desgràcia, l'especialista en Treball Segur de l'Organització InternacionaI del Treball (OIT), Shengli Niu, va afirmar en una entrevista que des de la catàstrofe s'havia instal·lat una nova cultura de la seguretat, s'havien assolit progressos significatius, però encara no havia sigut escrit l'últim capítol.

En l'última dècada s'han produït avanços importants en la Prevenció de Riscos Laborals en centres nuclears. Els progressos tècnics i materials se sumen a l'alta capacitació i conscienciació del personal que treballa en plantes d'energia nuclear sotmetent-se a alts índexs de risc i responsabilitat.

Formació per a reduir el risc humà​

Un dels aspectes que més s'ha fomentat en aquesta nova cultura de la seguretat sorgida arran de l'accident de Txernòbil ha sigut la importància i el desenvolupament de la formació. Mitjançant la preparació adequada i exhaustiva dels treballadors d'aquestes plantes s'ha aconseguit un major grau de seguretat. El factor humà és determinant en els accidents nuclears, per la qual cosa reduir al màxim el risc dels errors del personal és clau per a evitar xicotets contratemps i grans catàstrofes.

Amb la formació es pretén reduir al màxim el factor humà en accidents

Estos programas de aprendizaje se desarrollan en el marco del artículo 19 de la Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales, y cubren de una forma teórica y práctica, el conjunto de riesgos a los que están o puedan estar expuestos los trabajadores en el desarrollo de su trabajo. Aun así, el Jefe del Servicio de Prevención y Salud Laboral de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellos II (ANAV), Adolf Durán Pérez, criticaba en un artículo publicado en la revista Seguridad y Medio Ambiente que en la mayoría de los casos “la formación no va más allá de la exposición sin integrar los conocimientos en el trabajo diario desempeñado por los trabajadores y sin considerar la parte práctica”.

Aquests programes d'aprenentatge es desenvolupen en el marc de l'article 19 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, i cobreixen d'una forma teòrica i pràctica, el conjunt de riscos als quals estan o puguen estar exposats els treballadors en el desenvolupament del seu treball. Així i tot, el cap del Servei de Prevenció i Salut Laboral de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellos II (ANAV), Adolf Durán Pérez, criticava en un article publicat en la revista Seguretat i Medi ambient que en la majoria dels casos “la formació no va més enllà de l'exposició sense integrar els coneixements en el treball diari exercit pels treballadors i sense considerar la part pràctica”.

Simuladors

En 2009 ANAV va llançar el Pla de Reforç Organitzatiu, Cultural i Tècnic en el qual s'incloïa la instal·lació i el desenvolupament d'una formació pràctica i especialitzada en simuladors reals per a reduir el risc humà. Aquests simuladors serveixen per a la “recreació d'activitats realitzades pels treballadors a l'interior de la central amb la finalitat de potenciar els comportaments segurs i la prevenció de l'error humà”, com descriu Durán Pérez.

Aquests simuladors estan dissenyats amb models referencia del Institute of Nuclear Power Operations (INPO) diferents models de centrals nuclears europees i nord-americanes. En ells es treballen possibles situacions de perill mitjançant les quals els treballadors interioritzen les conductes que han de seguir en la vida real. Aquests són els següents espais de simulació que cobreixen totes les tasques de perill en una central nuclear:

• Espais confinats.
• Treballs en altura.
• Exclusió de materials estranys.
• Protecció contra incendis.
• Protecció radiològica.
• Descàrrecs.
• Tècniques de prevenció de l'error humà.
• Hissat i moviment de càrregues.
• Risc elèctric.
• Productes químics.
• Equips de protecció individual i senyalització.