Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Laboratori

82 anys de la mort de Marie Curie, que va donar la seua vida per la química

Marie Curie, una de les científiques més brillants de la humanitat, va morir el 4 de juliol de 1934. Deixava arrere nombrosos mèrits i troballes que li van portar a obtenir dos premis Nobel, en Física i Química, i a perdre la vida pel seu gran descobriment: la radiactivitat.

4 de juliol de 2016

En 2011 es va celebrar l'Any Internacional de la Química. El perquè d'aqueix any? Per a commemorar el centenari de la concessió del Nobel de Química a Marie Curie. Un fet que evidencia l'important que va ser Marie Curie per a la ciència en general i la química en particular.

Aquesta científica polonesa, el nom de família de la qual de era Maria Sklodowska, va viure i va morir per la ciència. Des de jove va haver de lluitar contra innombrables obstacles, des de la precarietat domèstica fins a les dificultats d'un sistema obsolet que al començament del segle XX no deixava a les dones assistir a la Universitat. Però Marie Curie no es va detenir, tant és així que va aconseguir les seues metes: va ser la primera dona catedràtica en la Universitat de París i la primera a obtenir el premi Nobel per les seues recerques sobre els elements radioactius.

La seua vida investigadora va estar estretament lligada a la del seu marit, Pierre Curie, amb el qual va contraure matrimoni en 1895. Tots dos es van bolcar en la feina de científiques, mentre ho compaginaven amb la cura de les seues dues filles, Iréne i Eve. Marie es va interessar pels nous tipus de radiació, en descobrir que havien d'existir nombrosos elements desconeguts en eixa época que eren radioactius, terme que ella va gestar.

En 1898, la parella va donar a conèixer la troballa de dos nous elements, el poloni i el radi. Però encara va haver de passar quasi un lustre en condicions laborals precàries per a demostrar la validesa dels seus descobriments. Finalment, aquest assoliment es va veure condecorat en 1903 amb el premi Nobel de Física.

Amb el Nobel va arribar la fama i el reconeixement. Pierre va ser nomenat catedràtic en la Universitat de París, lloc que passaria a ocupar la pròpia Marie Curie després que el seu marit morira atropellat per un carro de cavalls en 1906. Un fet tràgic que no va impedir a la polonesa seguir investigant alhora que compaginava la càtedra en la universitat francesa. Els seus treballs sobre el radi i els seus compostos li van portar a guanyar el Nobel per segona vegada, aquesta vegada en Química. Era l'any 1911, i una dona científica havia fet història, tant és així que cent anys després encara es recorda el seu gran llegat, que l'historiador Tadeusz Estreicher va arribar a qualificar com a fonamentals per al desenvolupament mundial dels segles XX i XXI.

“El resultat del treball de Cuire va ser una època de trasformaciones. La radioactividad del radi era tan gran que no podia ser ignorada: va obligar al replantejament dels fonaments de la física, va ajufdar a la comprovació de l'estructura de l'àtom o va contribuir a poder lluitar amb èxit contra el càncer”, va dir Estreicher en 1938.

Paradoxalment, la radiació seria qui acabaria amb Marie Curie. Els efectes nocius als quals es veia exposada en els seus treballs van ser, probablement, la principal causa de l'anèmia aplásica que va contraure i que va acabar amb la seua vida el 4 de juliol de 1934. Han passat ja 82 anys, però encara segueix, i seguirà, present en la comunitat científica.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies