La rosseta (Marmaronetta angustirostris) és un ànec de grandària mitjana amb un plomatge clapejat de tons marrons i cremosos que li permet mimetitzar-se entre la vegetació palustre. Es tracta d'una espècie pròpia d'aiguamolls mediterranis, especialment de llacunes i marjals amb aigües succintes i vegetació abundant on troba refugi i zones de nidificació.

Històricament, aquesta espècie es distribuïa en bona part de la conca mediterrània, Orient Mitjà i Àsia central. En l'actualitat les seues poblacions naturals es restringeixen a països com Espanya, el Marroc, Algèria, Turquia i l'Iran, encara que la seua àrea de distribució s'ha reduït dràsticament durant l'últim segle.

A Espanya, aquesta espècie es presenta especialment en aiguamolls del sud peninsular, com el Parc Natural del Fondo (Alacant) i els marenys de Guadalquivir. També apareix de forma més puntual en aiguamolls litorals del Mediterrani, com l'Albufera de València i la Marjal dels Moros, a Sagunt.

La població reproductora espanyola s'ha vist reduïda de manera alarmant en els últims anys. Dels diversos centenars de parelles que s'estimen a principis del segle XX, ha passat a comptabilitzar-se entorn de 50–100 parelles en l'actualitat, amb fortes fluctuacions interanuals. Per aquestes raons, l'espècie es troba catalogada com “En Perill Crític” en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i com “En Perill” en la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

Entre els principals factors d'amenaça destaquen la caça il·legal, especialment les batudes nocturnes indiscriminades, la pèrdua de vegetació palustre, la degradació de la qualitat de l'aigua per abocaments i plaguicides i la destrucció generalitzada dels aiguamolls mediterranis per canvis en el règim hídric i pressió urbanística

En les últimes dècades s'han posat en marxa programes de conservació coordinats entre administracions i entitats científiques i conservacionistes, com a SEU/BirdLife, que inclouen la recuperació i gestió d'aiguamolls clau, programes de cria en captivitat i alliberament controlat, i seguiment poblacional intensiu.

L'exemplar històric que exposem aquest mes procedeix del Parc Natural de l'Albufera de València i va anar colectado en 1917. La seua presència en la col·lecció del MUVHN no sols dona testimoniatge de l'antiga abundància d'aquesta espècie en els nostres aiguamolls, sinó que també representa un valuós testimoniatge de la transformació ecològica que ha experimentat l'Albufera en l'últim segle. Gràcies a peces com aquesta, és possible reconstruir la història natural de la nostra biodiversitat i entendre millor els reptes de la seua conservació actual.