En l'última dècada el professor Elster ha convertit en un dels filòsofs que més han excel·lit en el vast camp de les ciències socials. A això ha contribuït, sens dubte, l'envergadura d'una obra que ha anat creixent a un ritme admirable en els últims anys, però sobretot, la seva originalitat. Les primeres investigacions del professor Elster es van dedicar al problema de l'anàlisi dels tipus d'explicació científica, característic de la filosofia analítica que dominava el món angloparlant, i al mateix temps es preocupa d'un aspecte aliè a aquesta filosofia, com és respondre a la pregunta "en quin sentit es pot ser marxista?", que el fracassat intent de renovació althusseriana, provinent de França, havia posat en primer pla.

Tanmateix, l'individualisme metodològic ha portat el professor Jon Elster per altres camins allunyats de la problemàtica del marxisme. L'originalitat del professor Elster es manifesta aquesta novament en aquest camp a ha haver anat posant de relleu les limitacions de la teoria de l'elecció racional tant en l'àmbit dels actors socials com en el del sociòleg que els observa, i en considerar que abans que de teories que formulen regularitats, similars a les lleis generals, sobre la conducta humana, el que de moment les ciències socials no estan en condicions de fer-ho, el que cal fer és parlar de mecanismes, de mecanismes petits i de mitjanes dimensions per considerar les accions i les interaccions humanes, mecanismes plausibles, maneres freqüentment observar- en què es van convertir en les coses, a l'estudi de les que ha dedicat una part de la seva obra.