Data de nomenament: 23 de de juliol de 2019.
Data d’investidura: 31 de de maig de 2022.
Padrí/ina: Prof. Santiago Noguera.
Barry Clark Barish (Omaha, els Estats Units, 1936) és Professor Emèrit en Física al California Institute of Technology (Pasadena, Califòrnia, els EUA). En 2017 va obtindre el Premi Princesa d'Astúries i el Premi Nobel en Física al costat de Kip S. Thorne i Rainer Weiss. Durant la seua llarga trajectòria científica ha liderat nombrosos i innovadors projectes d'experimentació, culminant en el descobriment de les ones gravitatòries en 2015.
Graduat i doctor en Física per la University of California, Berkeley, el Dr. Barish va ser investigador principal del Laser Interferometer Gravitational – Wave Observatori entre 1994 i 2005, i director del laboratori LIGO del Caltech entre els anys 1997 i 2006.
La trajectòria científica del Dr. Barish s'ha desenvolupat en diverses àrees de la física fonamental, creant el primer fes intens d'anti-protons en Boorkhaven en la dècada de 1960, amb els premis Nobel de Física Friedman, Kendall i Taylor va construir el primer espectròmet a Stanford per a l'estudi de col·lisions d'electrons a alta energia i en la dècada de 1970 va desenvolupar un accelerador capaç de produir un feix de neutrins de banda estreta. Les seues investigacions van ser claus per a establir la unificació de la interacció electromagnètica i la interacció nuclear feble en la teoria de Glasho, Weinber i Salam, premis Nobel de Física, que forma la base de l'actual Model Estàndard de la Física de Partícules.
Per nomenament presidencial va ser membre, entre 2003 i 2009, del National Science Board dels Estats Units d'Amèrica, i ha format part de nombroses comissions i comités.
Barry C. Barish és membre de la National Academy of Sciences, de la American Association for the Advancement of Science i de la American Physical Society, de la qual va ser president en 2011.
Al costat del Premi Nobel i el Príncep d'Astúries, el Dr. Barish ha rebut nombrosos premis i distincions entre els quals es troben els premis la Medalla Henry Draper de l'Acadèmia de Ciències dels EUA, la designació com a ‘Tità de la Física’, el American Ingenuity Award del Smithsonian Magazine, el Premi Enrico Fermiel, el Premi Giuseppe i Vanna Cocconi de la Societat Europea de Física, o el Premi de Ciència Funden-Zhongzhi; així com els honoris causa per la Universitat de Bolonya, la Universitat de Florida, la Universitat de Glasglow, la Universitat Metodista del Sud i la Universitat de Sofia St. Kliment Ohridski.