L’obra parteix de la configuració d’una llista amb el nom de les persones soterrades en fosses al País Valencià que és intervinguda amb una pintura negra que desapareix com a reacció al gest de fregar, com si es tractara de netejar-la o traure’n la pols, un gest que en permet la lectura al públic.

Miquel García

Barcelona, 1975. García explora la noció de l’espai i el territori, l’anàlisi de les estructures econòmiques i de poder, a més de les teories contemporànies sobre història i identitat col·lectiva. Els seus projectes són narratives construïdes per textos creats o apropiats. Li interessa la cerca de llacunes, d’omissions, a vegades per mitjà del que és amagat, oblidat, tot detectant canvis sobre la seua pròpia història, desenvolupament i desaparició. Ha realitzat estades a El Ranchito (Madrid), La Casa das Caldeiras (São Paulo) i Chang Dong Art Studio (Seül), becat per la UNESCO, i ha presentat el seu treball de forma col·lectiva al Centre Georges Pompidou, La Fundació Tàpies i el Casino de Luxemburg.