L’obra es compon d’una sèrie de peces que proposen fer llum sobre la línia que uneix l’art, l’òptica i l’epistemologia des del terreny visual.
Les metàfores d’allò que és visual i òptic poblen la literatura sobre la manera en què entenem el coneixement científic i refermen la relació entre veure i conèixer. Aquestes metàfores també poden servir-nos de far per a pensar críticament en les maneres de veure, especulant més enllà del reflex i l’objectivitat i rescatant la visió com un procés complex, social i poètic, inscrit en un règim visual concret.
Projecte produït amb la col·laboració de Jesús Malo, Pas García, José Juan Esteve i María Amparo Díez, del Departament d’Òptica, Optometria i Ciències de la Visió de la Facultat de Física de la UV.
Micaela Maisa treballa explorant la mirada, la visualitat i les maneres de veure i ser vistes, com a al·lusions a les dinàmiques de poder, de gènere, i a la relació amb l'altre. Ha exposat de manera individual en la Fundació Xirivella Soriano i de manera col·lectiva en Reals Drassanes de València, el Museu d'Art de Terol, la Universitat Politècnica de València i el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), entre altres, així com també ha participat en festivals audiovisuals nacionals i internacionals.
