«Per la seua banda, l'STC 254/1993 va declarar, amb relació a l'art. 18.4 CE, que aqueix precepte incorpora una garantia constitucional per a respondre a una nova forma d'amenaça concreta a la dignitat i als drets de la persona. A més d'un institut de garantia d'uns altres drets, fonamentalment l'honor i la intimitat, és també, en si mateix, un dret o llibertat fonamental, el dret a la llibertat enfront de les potencials agressions a la dignitat i a la llibertat de la persona provinents d'un ús il·legítim del tractament mecanitzat de dades (fonament jurídic 6é). La garantia de la intimitat, latu sensu, adopta avui un enteniment positiu que es tradueix en un dret de control sobre les dades relatives a la persona mateixa. L'anomenada llibertat informàtica és així dret a controlar l'ús de les mateixes dades inserides en un programa informàtic (habeas data) i comprén, entre altres aspectes, l'oposició del ciutadà a la utilització de determinades dades personals per a fins distints d'aquell legítim que en va justificar l'obtenció (fonament jurídic 7é).(...)

En efecte, l'art. 18.4 en el darrer incís estableix les limitacions segons l'ús de la informàtica per a garantir l'exercici ple dels drets, cosa que significa que, en supòsits com el present, l'article esmentat és, per dir-ho així, un dret instrumental adreçat a la protecció d'uns altres drets fonamentals, entre els quals es troba, per descomptat, la llibertat sindical, entesa en el sentit establert per la doctrina d'aquest Tribunal, perquè és, en definitiva, el dret que aquí s'ha vulnerat com a conseqüència del descompte als salaris, decidida per l'empresa al treballador recurrent per la seua incorporació a determinat sindicat.

En suma, cal concloure que es va produir una vulneració de l'art. 28.1 en connexió amb l'art. 18.4 CE. Aquest no només implica un instrument específic de protecció dels drets del ciutadà davant l'ús desviat de la tecnologia informàtica, com s'ha dit, sinó que a més consagra un dret fonamental autònom a controlar el flux d'informacions que concerneixen cada persona a la privadesa, segons l'expressió utilitzada en l'Exposició de Motius de la LORTAD, pertanyen o no a l'àmbit més estricte de la intimitat, per a preservar, així, l'exercici ple dels seus drets. Tracta d'evitar que la informatització de les dades personals afavorisca comportaments discriminatoris. I aquí es va emprar una dada sensible, que s'havia proporcionat amb una finalitat determinada, per a una altra de radicalment distinta en detriment del legítim exercici del dret de llibertat sindical».»

(FJ núm. 4). En el mateix sentit i sobre el mateix cas, l'assumpte RENFE, es pronuncien les STC 33/1998, 35/1998, 45/1998, 60/1998, 77/1998, 94/1998, 104/1998, 105/1998, 106/1998, 123/1998, 124/125, 126/1998, 158/1998, 198/1998, 223/1998, 30/1999, 44/1999 i 45/1999.