El cos humà està sotmés a un intercanvi de diferència de potencial elèctric entre l'atmosfera i la terra, és a dir, és travessat constantment per unes càrregues elèctriques que absorbix i després expulsa.
Quan dos cossos entren en estret contacte físic, existix la possibilitat què es produïsca la transferència d'electrons lliures entre estos. Un li dóna electrons a l’altre, amb la qual cosa establix força atractiva. L'energia consumida reapareix en forma d'augment de voltatge elèctric entre les dues superfícies. Si els cossos estan aïllats del medi que els envolta, es produïx la càrrega d'ambdós cossos, el que té un excés d'electrons, té una càrrega positiva. Si entre estos dos cossos es col·loca una via conductora, les càrregues tornaran a unir-se immediatament. Si no existix esta via conductora, com en el cas dels aïllants, l'augment de voltatge per separació pot arribar a milers de volts, però amb una intensitat d'amperes menyspreable.
Este augment de volts, el màxim que pot causar l’home és molèstia, ja que en l'electricitat, el que és perjudicial per a l'home és la intensitat i no la tensió.
Malgrat que l'electricitat estàtica no constituïx una amenaça directa per a la vida humana, un xoc elèctric produït per una càrrega estàtica, pot provocar un sobresalt, i si estiguérem sobre una superfície elevada, podríem patir una lesió greu per la caiguda.
L'electricitat és motiu de preocupació en llocs perillosos, on una guspira estàtica pot tenir energia suficient com per encendre vapors i núvols de pols.
L'electricitat estàtica no es crea, la seua aparició es deu a una distribució desigual i temporal d'electrons. La càrrega electrostàtica no naix de la fricció de dos materials, sinó de la separació de dues superfícies en contacte. En separar dos superfícies anteriorment unides, es provoca un desequilibri en la distribució de càrregues que origina un camp electrostàtic.
Si els materials són aïllants, la càrrega acumulada no es podrà descarregar d'immediat, sinó que subsistirà un quant temps. Si són conductors, a causa de la seua elevada conductivitat es produirà durant el procés de separació la igualació de càrregues a través de superfície de contacte. Després de la separació total no existirà cap excés de càrrega mesurable.
Es pot dir que es crea càrrega electrostàtica en els següents processos de contacte seguits de separació.
- Sòlid-sòlid
-
Aïllant-aïllant
-
Aïllant-conductor aïllant
-
Aïllant-conductor lloc a terra
-
- Sòlid-gas
- Sòlid–líquid
La càrrega de les persones pot ser tan elevada que acostar-se a un objecte conductor pot produir una descàrrega de guspires. Açò no tindria més importància que la molèstia que sentiria la persona afectada, en el moment de botar la guspira. L'electricitat estàtica no constitueix una amenaça directa per a la vida humana.
Com es pot evitar?
La generació d'electricitat estàtica és un fet inevitable, l'única cosa que es pot fer és anul·lar o pal·liar-ne els efectes, amb algunes mesures que els anul·len.
Les mesures generals són:
- Interconnexió i presa de terra electrostàtica de totes les parts conductores.
- Control de la humitat ambiental
- Implicar les persones
- Ionització de l'atmosfera pròxima al material
