Prof. Peadar Kirby

- Càtedra UNESCO de la Universitat de València

- Professor emèrit de Política Internacional i Polítiques Públiques,

- Departament de Ciència Política i de la Administració Pública de la Universitat de Limerick, Irlanda

- Professor Adjunt de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d'Islandia, Reykjavik

Els científics alcen les seues veus d'alarma, cada vegada amb més força, sobre els efectes en el clima de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Creix l'evidència que estem arribant a un punt d'inflexió potencialment catastròfic, de conseqüències imprevisibles, i és evident que estem enfront del que uns científics van descriure fa poc com una "emergència planetària". Mentrestant adquireixen una major substància els advertiments que, segons sembla, estem arribant o hem passat ja el cenit del petroli, ja que els preus del petroli pugen a nivells que fins a fa uns anys hagueren sigut impensables. L'evidència apunta al fet que la demanda està superant ràpidament a l'oferta, i que l'oferta es basa cada vegada més en dipòsits als quals és difícil accedir i que són difícils d'explotar.

Aquests dos problemes, diferents però relacionats entre si, estan plantejant preguntes fonamentals per al nostre futur econòmic i social. Com assenyala l'Informe sobre Desenvolupament Humà 2011 del PNUD "el nostre model de desenvolupament està xocant contra límits concrets", tant la nostra dependència dels combustibles fòssils com l'emissió cada vegada més intensa dels gasos d'efecte hivernacle. Organismes com l'OCDE advoquen pel canvi a una societat neutra en carboni com una necessitat urgent. No obstant açò, com va declarar l'informe de l'OCDE Perspectives del Medi ambient de 2050, publicat al novembre de 2011: "El món s'està bloquejant als sistemes d'alt contingut de carboni amb més força cada any”.

Cada vegada està més clar, doncs, que ens enfrontem a una esquinçadora transició a una societat que emeta moltes menys emissions de gasos d'efecte hivernacle i que en gran part depenga per al seu proveïment energètic de les energies renovables. No obstant açò, resulta extremadament difícil començar a fer aqueixa transició. Malgrat que aquest és el major problema al fet que s'enfronta la humanitat, les principals disciplines de les ciències socials, que examinen els processos de l'organització i el canvi social, teòricament i empíricament (economia, sociologia, política, estudis de desenvolupament), en general tracten aquests temes en forma bastant marginal als seus assumptes centrals, si és que arriben a tractar-los d'alguna manera.

La conferència de Peadar Kirby planteja interrogants sobre aquest abandó, identifica el paper essencial que les ciències socials necessiten jugar, i sosté que fins que les ciències socials assumisquen com a repte central la necessitat de teoritzar la transició cap a una societat post-carboni, serà difícil veure com la societat pot començar a fer aqueixa transició."