.jpg)
El professor de la Universitat de València Adrián Todolí Signes, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, lidera una investigació del Parlament Europeu sobre com els models de negoci de les grans companyies tecnològiques globals afecten les condicions laborals de la Unió Europea.
L'estudi examinarà fins a quin punt les noves formes d’organització de les corporacions tecnològiques poden afeblir l’aplicació dels estàndards laborals existents o dificultar-ne l’efectivitat. Així mateix, revisarà fenòmens com la subcontractació, la fragmentació de les plantilles, l’ocupació mitjançant empreses intermediàries i el creixent ús d’algorismes per a organitzar, supervisar i avaluar el treball.
El projecte aprofundirà en la gestió algorítmica, és a dir, l’ús de sistemes automatitzats i d’intel·ligència artificial per a distribuir tasques, controlar el rendiment, avaluar als treballadors o intervenir en decisions que afecten la seua relació laboral. En aquesta línia, analitzarà l’aplicació de tecnologies de vigilància digital en el treball i les dificultats que plantegen des de la perspectiva de la legislació laboral i de protecció de dades.
“El Parlament Europeu està interessat a conèixer les pràctiques de les grans entitats tecnològiques i les seues conseqüències per als treballadors, així com el marc jurídic europeu aplicable”, destaca Todolí. Per això, la investigació prestarà especial atenció a com la internacionalització i l’ús d’empreses contractistes locals afecten les condicions laborals.
A més, el treball inclou una àmplia anàlisi jurídica de la normativa de la Unió Europea i de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En aquest sentit, estudiarà de manera específica l’ordenament espanyol i utilitzarà experiències procedents d’altres estats membres quan permeten identificar problemes reguladors o solucions rellevants. Tot això, orientat a esbrinar si el marc legislatiu actual és suficient per a protegir les persones treballadores davant d’aquestes noves pràctiques empresarials.
Un altre dels àmbits abordats serà la contractació pública. L’estudi explorarà en quina mesura les administracions poden utilitzar els seus contractes amb grans companyies tecnològiques per exigir el compliment d’estàndards laborals, introduir clàusules socials, controlar les cadenes de subcontractació i evitar que determinades formes d’organització empresarial acaben facilitant l’elusió d’obligacions laborals.
L'anàlisi parteix d’una realitat que ha adquirit una dimensió creixent durant els últims anys. “Les grans companyies tecnològiques operen simultàniament en nombrosos països i organitzen bona part de les seues activitats mitjançant complexes xarxes de societats, proveïdors, contractistes i empreses auxiliars. Aquesta estructura permet desenvolupar activitats a gran escala, encara que també pot fer més difícil determinar qui adopta realment les decisions que condicionen el treball i qui ha d’assumir les corresponents responsabilitats jurídiques”, indica Todolí.
Marc normatiu per a protegir els treballadors
“Les grans empreses tecnològiques han desenvolupat una enorme capacitat per a reorganitzar els mercats i la forma en la qual es presta el treball. La legislació laboral europea ha de ser capaç d’identificar on es troba realment el poder de decisió empresarial i garantir que la utilització de tecnologia, intermediaris o cadenes de subcontractació no reduïsca la protecció que correspon als treballadors”, assenyala Todolí.
La investigació es desenvoluparà durant 2026 i els resultats seran presentats davant el Parlament Europeu. Adrián Todolí està especialitzat en l’estudi de l’impacte de la digitalització, la intel·ligència artificial i la gestió algorítmica sobre les relacions laborals. Ha participat com a expert en diferents projectes nacionals i internacionals relacionats amb les plataformes digitals, les noves formes d’ocupació i la transformació tecnològica del treball.
“Les institucions de la Unió Europea estan desenvolupant noves normes per a adaptar la protecció dels treballadors a una economia cada vegada més digitalitzada”, ressalta Todolí. En aquest escenari, l’encàrrec del Parlament Europeu situa de nou la Universitat de València en el debat europeu sobre la regulació de la intel·ligència artificial, les grans plataformes digitals i el futur de les relacions laborals.
