Clara Chinchilla Garzón és estudiant de doctorat de la Universitat de València (UV) i investigadora de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol). Actualment es troba en l'últim any del programa d'ajuda al personal investigador (FPI) i forma part del grup d'investigació Functional Inorganic Materials group (FUNIMAT). La investigadora ha rebut el Premi Xavier Solans 2025 atorgat per Grup Espanyol de Cristal·lografia i Creixement Cristal·lí (GE3C) en la seua edició de 2025, que reconeix la millor labor de recerca i en destaca l'impacte de l’activitat científica en el camp de la cristal·lografia.

Aquest grup de recerca, liderat per Carlos Martí Gastaldo, es dedica al disseny de nous materials i a la cerca d'aplicacions per a intentar transferir el coneixement científic a les empreses. Concretament, s'ha centrat en les xarxes metal·loorgàniques (MOFs), que han rebut el Premi Nobel de Química 2025.

- Per què et vas centrar en la cristal·lografia?

La cristal·lografia és una ciència que estudia l'ordenament dels materials i no en podem entendre el disseny d'estos sense la cristal·lografia, ja que és essencial. La cristal·lografia ens permet conéixer la composició dels materials i la relació entre les seues propietats i estructura. És a dir, la cristal·lografia és crucial per a conéixer l'orde cristal·lí d'un material.

- Quin consideres que ha sigut el major descobriment o avanç d'aquesta recerca?

Treballem amb MOFs, que poden ser materials flexibles i adaptables que davant qualsevol camp extern mantenen les seues propietats. Hem sigut capaços d'estudiar la dinàmica del procés, des de l'estructura més oberta fins a la més tancada, una cosa molt complicada perquè, en exposar-se a l'aire, el material tendeix a tancar-se ja que és l'estructura termodinàmicament més estable. Per això el repte ha sigut poder ser capaços d'estudiar aquesta dinàmica de flexibilitat.

Hem sigut capaços d'estudiar la dinàmica del procés, una cosa molt complicada perquè, en exposar-se a l'aire, el material tendeixen a tancar-se ja que és l'estructura termodinàmicament més estable”

- Quins han sigut els majors reptes tècnics?

Per a mi tot és un repte perquè cada dia ens enfrontem a coses noves i això és el que manté la motivació. En aquest treball el repte ha sigut treballar amb un material que no és estable, que en entrar en contacte amb l'aire col·lapsa i perd les seues propietats. Hem aconseguit veure l'evolució d’aquest material sense que col·lapse i continue intacte fins i tot en contacte amb l'aire. Això ha sigut gràcies a una tècnica que es coneix com Leeman que s'usa en cristal·lografia, on el cristall es recobreix amb un dissolvent perquè estiga embegut i poder-ne mesurar l’estructura cristal·lina mitjançant raigs X. La cristal·lografia ens ha ajudat a resoldre diferents estructures metaestables d’aquest material.

El repte ha sigut treballar amb un material que no és estable, que en entrar en contacte amb l'aire col·lapsa i perd les seues propietats”

- Què suposa per a tu el premi que heu rebut?

El premi es basa en la cristal·lografia i més concretament en l'enfocament que nosaltres hem fet en el treball, és a dir, l'ús de la cristal·lografia per a desenrotllar un nou material. Per a mi aquest premi es tradueix en el reconeixement del treball que fem diàriament. La recerca en la nostra branca és molt sacrificada i l'última etapa del camí és un treball científic o una publicació. És realment costós que el nostre esforç diari es valore i que arribe a la gent; per això el premi no és únicament el reconeixement del meu esforç, sinó el de molta gent implicada en el treball, sobretot el de Funimat i la seua labor.

- Què t'agradaria que arribara a la societat de la teua recerca?

M'agradaria que arribara a la societat l'enfocament en l'aplicació, és a dir, què investiguem i a on el podem portar, si això és aplicable al món real i com fer-ho de manera sostenible i respectant el medi ambient. Crec que és molt important focalitzar la recerca en com podem millorar i traslladar el que fem a l'aplicabilitat.

És molt important focalitzar la recerca en com podem millorar i traslladar el que fem a l'aplicabilitat”

- I des de la cristal·lografia?

Des d’aquest àmbit és fonamental la seua importància ja que treballem amb materials i, per a conéixer la matèria, necessitem la cristal·lografia. Sense cristal·lografia no existiria la resta, per això és essencial donar valor a la ciència bàsica. A partir de la ciència bàsica es poden construir moltes coses, però per a fer-ho necessitem entendre els nostres dissenys, i això passa per tècniques com la cristal·lografia.

- Quina importància té la divulgació científica?

Per a mi la divulgació científica és un dels desafiaments més important que tenim i en el qual haurien de treballar les universitats. És el mitjà pel qual podem transmetre a la societat tot el treball i l'avanç científic, ja siga amb tallers, xarxes socials o seminaris d'investigació, entre altres. Donar-li valor a la recerca és essencial per a aconseguir més finançament, visibilitat i, si és possible, fer-ho des d’etapes formatives més primerenques.

- Com influeix la recerca en l'avanç social i científic?

Al llarg de tota la nostra formació he notat que la recerca té un paper determinant en tot el que la societat rep diàriament. Sense recerca no hi hauria aplicació i sense aplicació no hi hauria desenvolupament ni avanç social, sobretot en la ciència. Per a mi és fonamental que existisquen aquests grups d'investigació i que hi haja finançament en formació per a poder desenvolupar noves tècniques, invencions i medicines.

És important per a donar-li valor a la recerca i donar-li suport amb més finançament, visibilitat i des d'etapes formatives més primerenques”

La recerca és fonamental per a l'aplicació, el desenvolupament i l'avanç de la ciència”

- Com veus la recerca de cara al futur?

Per a mi tot comença amb la ciència bàsica, ja siga química, física, matemàtiques o enginyeria. Sense aquesta base no existeix el desenvolupament científic.

Crec que hem avançat molt, hi ha més finançament i més institucions que aposten per la recerca, però queda molt per fer. La recerca hauria de ser important tots els dies de l'any, no només quan soluciona una vacuna o un problema puntual i se li ha de donar suport des de les institucions públiques.

- Se sol dir que allò que feu és ciència bàsica i no aplicada. Quina és la diferència?

Nosaltres fem ciència bàsica, és a dir, experimental. Aquesta ciència és més abstracta i implica que no arribem a tenir cabuda en el món de l'aplicació. És a dir, nosaltres ho analitzem i desenvolupem tot en un nivell molt bàsic, però no tenim l'oportunitat de traslladar-lo o aplicar-ho en una empresa en el nostre dia a dia. Podríem dir que som com la primera esclavó de la construcció d'un edifici.

- Quantes hores passes de mitjana en el laboratori?

En el meu cas de mitjana al dia unes deu o onze hores, però depèn molt de la implicació personal. En aquest laboratori en concret som sis persones i les rutines depenen molt de cadascú, ja que tenim èpoques de més o menys motivació i no tots els dies són iguals. La sort que tenim és la flexibilitat de la què disposem, però en el món de la ciència i la recerca sabem que si volem traure resultats i accedir a revistes d'alt impacte hem de posar-li moltes hores.

- Com és el vostre dia a dia en el laboratori?

Cadascú té el seu dia a dia i s'organitza, però el fet de trobar-nos a l'Institut de Ciència Molecular, que és un institut d'excel·lència, implica que tenim la facilitat o l'oportunitat de disposar d'una de les millors instal·lacions de l’Estat. Això fa que intentes portar la teua ciència al màxim nivell, i implica moltes hores de treball, perquè també has de donar vàlua a això.

El meu dia a dia és bastant intens perquè sempre saps a quina hora entres, però no a quina n’ixes. No saps si tindràs algun contratemps, si hauràs d'esperar més a un experiment, si hauràs de revisar un article o fins i tot escriure'l. Per això els investigadors hem de combinar la part experimental amb la part d'escriptura o de redacció científica. És cert que excedeix un horari laboral normal de vuit hores, però som conscients que es fa des del gust i des del fruit del nostre treball, per això val la pena.

Els investigadors hem de combinar la part experimental amb la part d'escriptura o de redacció científica”

 

- I aquest projecte en concret quant temps ha portat?

El projecte s'ha dilatat molt en el temps. Des que comences un projecte fins que es converteix en un treball científic i aconsegueix reconeixement a través de premis, fàcilment poden passar quatre anys. Comences el projecte, té diferents etapes, vas avançant d'una forma o una altra. En aquest cas una de les tècniques que es premia és la cristal·lografia, concretament l’anomenada Single Crystal, que realitzem en el Sincrotró ALBA, a Cerdanyola del Vallès. Però per a realitzar-ho es requereix temps, que accepten la proposta, prendre’n les mides i resoldre’n les dades, per la qual cosa solen ser treballs de dos a quatre anys en què treballes diàriament.

- I el teu futur professional?

Estic en el final de la meua etapa predoctoral i m'agradaria intentar buscar l'aplicació de tot el que he fet aquests anys a la Universitat. Crec que tenim oberta la porta al món empresarial i la meua idea és moure'm cap a la indústria química i traslladar tota la meua formació a aquest àmbit.

- Quin missatge donaries a les xiques joves que es plantegen estudiar una carrera científica?

A les xiques joves els diria que avant, perquè falta molta presència de dones en la ciència. Que s'animen a descobrir les ciències bàsiques, perquè hi tenen cabuda i poden fer-hi coses importants. És important fomentar des de baix i que sàpien que són capaces.