.jpg)
Investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i de la Universitat de Porto han identificat i caracteritzat iridescència en la coloració dorsal de la sargantana marró (Podarcis liolepis), un fenomen òptic pel qual els colors reflectits per una superfície canvien segons l’angle entre l’observador i la font de llum. Podarcis liolepis, una espècie comuna en l’est de la Península Ibèrica, mostra aquest fenomen en el seu dors, i per primera vegada s’ha avaluat com aquests canvis cromàtics són percebuts per observadors amb diferents sistemes de visió del color, com sargantanes, aus i humans.
El treball publicat en la revista “Journal of Zoology” suggereix que la iridescència podria estar molt més estesa entre els rèptils del que es pensa, i que la seua aparent raresa pot haver-se de més a una falta d’estudis adequats que a la seua veritable escassetat, explica Javier Ábalos, investigador del Departament d’Etologia del Cavanilles. La iridescència és la base de molts dels colors més cridaners en la naturalesa (com en ales de papallones o plomes d’aus), encara que se sap poc sobre si aquests canvis són perceptibles per als animals que els veuen.
Un altre aspecte rellevant de l’estudi és l’ús de models visuals per a comparar com es perceben els canvis de color induïts per la iridescència des de la perspectiva de diferents observadors: sargantanes, aus rapaces i humans. Es tracta del primer treball en rèptils que aplica aquesta aproximació comparativa entre sistemes visuals, la qual cosa permet avaluar no sols els canvis físics en la llum reflectida, sinó també el seu impacte perceptiu real. Aquesta distinció és clau per a entendre si la iridescència pot tindre funcions adaptatives, com la comunicació o el camuflatge.
Els resultats revelen a més que, en uns certs contextos, la iridescència dorsal de P. liolepis podria ser més visible per als depredadors aviaris (i per als humans) que per als propis individus de l’espècie. Això introdueix una dimensió sensorial del fenomen: els mateixos canvis espectrals poden resultar més o menys detectables en funció de com se solapen amb les sensibilitats dels cons fotoreceptores de l’observador. Així, la iridescència no pot entendre’s únicament com un tret físic, sinó també com una interacció entre estructura òptica i percepció sensorial, s’explica en la investigació en la qual també han treballat Guillem Pérez de Lanuza (UV) i Enrique Font (UV), ambdós professors de la Facultat de Ciències Biològiques, i Ferran de la Cruz (Universitat de Porto).
En concret, s’ha analitzat la iridescència en la coloració dorsal de Podarcis liolepis, comparant dues poblacions amb marcades diferències en la seua coloració: una al Jardí Botànic de València (de tons marrons) i una altra en el Paratge Natural Municipal de La Murta d’Alzira (de colors més verdosos i intensos). S’ha mesurat la coloració de 87 sargantanes adultes des de tres angles de visualització distints i usat models visuals per a estimar com percebrien eixos colors altres fardatxos, aus i humans.
Els resultats expliquen que encara que les sargantanes del Botànic semblen exhibir una iridescència menys aparent, les seues propietats espectrals canvien amb l’angle de visualització tant com les de La Murta. No obstant això, aquests canvis són més aparents en La Murta a causa d’una major coincidència entre les longituds d’ona afectades i la sensibilitat visual de tots els observadors examinats, incloent-hi humans.
D’aquesta manera, el treball mostra que la variació cromàtica dins de l’espècie, per exemple entre sexes o poblacions, influeix en la detectabilitat de la iridescència. A pesar que els desplaçaments espectrals són similars, aquests generen una major diferència cromàtica en unes poblacions que en unes altres, en part a causa de les característiques del color de fons. Aquesta interacció entre coloració base i iridescència implica que la seua visibilitat pot estar modulada per altres trets fenotípics i per l’entorn, la qual cosa obri noves vies per a explorar el seu significat ecològic.
L’estudi posa en qüestió la fiabilitat de la percepció humana com a única eina per a descriure la coloració animal. Les diferències detectades entre observadors suggereixen que moltes descripcions basades en observació directa o en fotografia estàndard podrien estar subestimant la variabilitat cromàtica real, especialment quan entren en joc fenòmens com la iridescència.
Aquesta investigació ha rebut una Ajuda Margarita Salas a Javier Ábalos (ref. MS21-053), una altra a Ajuda FCT a Ferran de la Cruz (ref. 2022.14105.bd), i al projecte AICO/2021/113 de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i al projecte PID2019‐104721GB‐I00 del Ministeri de Ciència i Innovació.
Referència article: Abalos, J., de la Cruz, F., Pérez i de Lanuza, G., Font, E. (2025). «Intraspecific variation and detectability of iridescence in the dorsal coloration of a wall lizard (Podarcis liolepis)». Journal of Zoology, 325, in press. https://doi.org/10.1111/jzo.70016.
Peu de foto annex:
- Fotografies del mateix exemplar mascle de sargantana marró (Podarcis liolepis) del Jardí Botànic, amb segons de diferència, i des de dos angles de visualització distints per a il·lustrar l’aparent canvi en la coloració dorsal a causa de la iridescència.
Imatges:
