.jpg)
Els superaliments, rics en nutrients, vitamines o minerals que tenen un efecte molt beneficiós sobre la salut humana, han entrat al debat públic de la mà de les seues propietats, però també del màrqueting que els envolta. José Miguel Soriano del Castillo, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de València, analitza els dos aspectes d’aquest debat.
El consum de superaliments recentment s’ha convertit en una forma de vida per part de la població. Aquest fet és causat pel fet que en una societat on les dietes contenen innombrables aliments industrialitzats, refinats i ultraprocesats, els superaliments es creu que són la resposta a aquest estil de vida. Tot això pel fet que el consum d’aquesta classe d’aliments deficitaris en vitamines, minerals i antioxidants provoquen greus problemes de salut entre els quals destaquen el sobrepés i l’obesitat, causants de malalties cardiovasculars, respiratòries i diabetis, entre d’altres.
Què distingeix un superaliment de qualsevol altre aliment saludable? El primer tipus ha de ser ric en fibra, vitamines, fitonutrients, minerals i antioxidants. A més, ha de posseir una baixa densitat calòrica. Ara bé, es podria considerar que el termini en qüestió està sent utilitzat en excés o de manera errònia, de manera que els aliments estan sent catalogats com a súper quan realment no ho són. José Miguel Soriano respon rotundament: “els superaliments no existeixen”.
Aquest expert, membre d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, explica que l’ús divulgatiu del concepte superaliment per part de científics i divulgadors és perillós, ja que no existeix terminologia científica ni legal que avale aquest concepte. A més, el concepte pot generar falses esperances a la població i determinats pacients com poden ser aquells que pateixen càncer. Seria possible que determinats pacients pogueren arribar a la conclusió errònia que el consum d’aquesta classe d’aliments podria constituir una estratègia per a véncer la seua malaltia, quan la realitat és que això no és possible.
de la Universitat de València.
En definitiva, a la pregunta de si aquests aliments són la resposta a tots els mals, i si se’ls podria donar tant de poder, com s’ha exposat, els superaliments no existeixen. Es tracta d’un terme explotat per part dels mitjans de comunicació i utilitzat purament com a estratègia de màrqueting.
És a dir, els superaliments com a tal serien qualsevol aliment saludable i beneficiós en molts aspectes, però no curatius. Per tant, la paraula “superaliment” realment seria un sinònim d’aliment beneficiós, un concepte ampli que abastaria una gran varietat d’aliments, com són verdures, fruites, carn, peix o fins a l’oli d’oliva.
Segons aquest plantejament, els mitjans de comunicació i la desinformació han implantat en la població un concepte que manca per complet de base científica. Per tant, gràcies, a les declaracions de Jose Miguel Soriano s’ha contemplat la possibilitat que la societat és fàcilment manipulable i desfer aquelles idees que han adoptat com a mantra és complicat. Per això és important que cada ciutadà prenga consciència que els superaliments no existeixen i la realitat és que haurien d’haver saltat totes les alarmes quan es va vendre que aquests aliments eren un miracle.
Es pot concloure que recuperar una forma d’alimentació més tradicional, basada a consumir aliments mínimament processats és saludable, el seu consum no hauria de ser vist com una dieta sinó un estil de vida. En aquest punt és on entra en joc un nou concepte, el realfooding, on la població siga més conscient dels aliments ingerits i les seues propietats. Però en definitiva als superaliments els succeeix com als superherois, només existeixen en les pel·lícules de ficció.
Bibliografia:
Gottau, G. (2016). Superalimentos ¿marketing o realidad? [Ilustración]. Recuperat de https://www.directoalpaladar.com/ingredientes-y-alimentos/superalimentos-marketing-o-realidad
