.jpg)
Personal investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València (UV) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha estudiat l’efecte de l’alternative splicing, un mecanisme cel·lular que permet que un mateix gen produïsca diferents formes d’ARN i proteïnes, en diferents espècies per a millorar la comprensió general de l’arquitectura genòmica i l’evolució de les formes de vida. Els resultats, publicats en la revista eLife, mostren les diferències entre els organismes unicel·lulars respecte a mamífers i aus.
El tall i unió (splicing) és un procés en el qual els éssers vius poden augmentar la seua complexitat biològica sense necessitat d’augmentar la quantitat de gens. La investigació conclou que aquest mecanisme varia segons els diferents clades (grup format per una espècie i tots els seus descendents que formen una sola branca filogenètica).
Aquest estudi explica que els organismes unicel·lulars mostren una activitat mínima de tall i unió (splicing), i, en canvi, els mamífers i les aus exhibixen nivells alts. A més, en els dos grups taxonòmics s’observa que l’activitat d’aquest procés cel·lular està molt associada a la quantitat de seqüències d’ADN codificant presents en els gens.
“Un dels descobriments més importants de l’evolució genòmica és que la complexitat dels éssers vius no augmenta al mateix ritme que la quantitat d’ADN codificant”, explica Vicente Arnau, investigador del I2SysBio i professor del Departament d’Informàtica de la UV.
Andrés Moya, catedràtic del Departament de Genètica i investigador de l’I2SysBio puntualitza: “Aquest procés cel·lular reflecteix un mecanisme finament regulat en clades com els mamífers i les aus. La investigació mostra que els nivells d’entroncament alternatiu estan fortament associats a l’arquitectura genòmica, en particular a la proporció de seqüències d’ADN codificant dins dels gens”.
En la investigació, en la qual també ha participat la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i l’àrea d’Epidemiologia i Salut Pública del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERESP), s’han analitzat unes 1.500 espècies dels grans grups taxonòmics de l’arbre de la vida. L’objectiu ha sigut estudiar la reorganització de l’arquitectura genòmica al llarg de l’evolució i l’aparició d’organismes multicel·lulars complexos.
La nova manera de mesurar i quantificar l’alternative splicing a escala genòmica proporciona un valor únic per espècie i permet per primera vegada establir una comparació directa entre la composició del genoma i la complexitat d’aquest procés cel·lular en diferents espècies. En termes generals, l’alternative splicing està negativament correlacionat amb la proporció d’ADN codificant en els gens i presenta valors màxims en aquells genomes amb un percentatge de seqüències intergèniques al voltant del 50 %.
Referència article: Rebeca de la Fuente, Wladimiro Dı́az-Villanueva, Vicente Arnau, Andrés Moya (2025) «Alternative splicing across the tree of life». eLife 13: RP94802. https://doi.org/10.7554/eLife.94802.3
