La investigadora de la Universitat de València Dolores Ortiz.

Cada 27 de juny es commemora el Dia Mundial del Microbioma, però per a comprendre què és, en primer lloc cal conèixer la microbiota, el lloc on s’allotja. Es tracta d’un ecosistema complex que habita al nostre cos, format per bacteris, virus i fongs, entre altres espècies.

Segons explica la professora de la Universitat de València Dolores Ortiz,

aquest conjunt de microorganismes exerceix un paper actiu en processos diaris, com la digestió o la metabolització dels fàrmacs que ingerim, de manera que interactuen amb el sistema immune i són capaços, fins i tot, de sintetitzar metabòlits que passen a sang i que poden tenir efectes sistèmics. D’ací la seua rellevància per a conservar un bon estat de salut general.

Ortiz, titular en el Departament de Medicina,

treballa des de fa més d’una dècada en la malaltia inflamatòria intestinal i la seua especialització abasta dues grans patologies d’aquest grup: la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. Durant tots aquests anys, la seua recerca, que va arrancar amb la fisiopatologia, ha evolucionat fins a la malaltia fibroestenòtica, és a dir, el moment en què es presenten les complicacions.

P: Què és el microbioma i per què resulta tan important per a la nostra salut?
R: El microbioma és, junt a la microbiota, aquest ecosistema de bacteris, virus i fongs que realitza activitats amb el nostre cos com la digestió, tant de nutrients com de fàrmacs. Així doncs, determina moltes funcions i és important que hi haja un equilibri en aquest. De fet, quan es desequilibra, es produeix una disbiosi, i fins i tot una patologia que es denomina SIBO (per les seues sigles en anglès de sobrecreixement bacterià en l’intestí prim).

P: El seu camp de recerca és la malaltia inflamatòria intestinal. Quina és la més comuna i com afecta el funcionament del cos humà?
R: La més freqüent sol ser la colitis ulcerosa, una malaltia inflamatòria que afecta sobretot la mucosa, el tracte terminal –còlon i recte; i, d’altra banda, tenim la malaltia de Crohn, que és més greu perquè afecta, ja no només la mucosa, sinó capes més profundes i hi poden aparèixer úlceres.

Amb un bon ecosistema bacterià podem detenir o controlar la inflamació crònica

P: Quin és el paper que desenvolupa el microbioma en aquestes patologies?
R: El paper que té és el manteniment de la barrera intestinal. En aquests pacients, és important que aquesta barrera es mantinga el més intacta possible perquè, a més, es troba molt implicada en la inflamació. Per tant, amb un bon ecosistema bacterià podem detenir o controlar aquesta inflamació crònica tan característica.

P: Vostè és especialista en complicacions com ara les fístules i les estenosis. Quina és la funció del microbioma en aquests casos: afavoreix o agreuja els processos?
R: Les estenosis són estrenyiments de la llum intestinal, i les fístules són comunicacions de dos espais que no haurien d’estar comunicats, per exemple, una comunicació entre dues anses intestinals, o la bufeta i l’intestí. Tenint això en compte, una disbiosi en aquesta mena de pacients és també bastant perillós, no sols una vegada establida, sinó també en els processos anteriors. De fet, actualment, s’estan realitzant estudis per a conèixer per què hi ha pacients que desenvolupen aquestes complicacions i altres no, i comparar la microbiota que tenen els uns i els altres. Un corrent investigador, per exemple, pretén generar o administrar determinats ceps que pogueren retardar l’aparició de la malaltia o de les complicacions, prevenir-les o millorar l’estat general dels pacients i evitar arribar a més.

La recerca en microbiota està ara mateix en auge per a solucionar i millorar la qualitat de vida de les persones

P: Quin és el tractament actual davant d’aquestes complicacions?
R: Són complicacions prou freqüents perquè ambdues patologies són malalties cròniques. Al voltant del 50 % dels pacients que les pateixen segurament desenvoluparan malaltia fibroestenòtica a llarg termini. Actualment, l’única solució que tenim és una endoscòpia amb la qual intentem eixamplar aquesta estenosi, o directament a quiròfan, on hem d’eliminar aquestes zones que hi estan causant problemes. Per tant, la microbiota i altres vies de recerca estan ara mateix en auge per a solucionar i millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

P: Es poden destacar resultats recents de la investigació en els mecanismes de la mucosa intestinal i la progressió cap a la fibrosi?
R: Sí que hi ha alguns resultats però són molt incipients. A la Universitat de València tenim dues línies de recerca molt fortes en aquest sentit. La primera és la cerca de paràmetres bioquímics que ens diguen quins pacients tenen més predisposició a patir aquest tipus de complicacions. Pot ser la microbiota, per exemple, però pot ser un altre tipus de marcadors. I la segona consisteix a analitzar noves dianes farmacològiques que ens permeten revertir el procés o, almenys, frenar-lo. Ací incloem dianes moleculars, però també estem treballant amb suplements, com ara àcids grassos de cadena mitjana i de cadena curta que podrien millorar aquests processos.

Una de les nostres línies fortes d’estudi és la suplementació amb determinats àcids grassos que detinguen els processos de la malaltia

P: Supose que l’alimentació juga ací un paper important.
R: Sí, de fet, és una de les nostres línies. Es tracta de la suplementació amb determinats àcids grassos que podria afavorir que es detinguen aquests processos.

P: Probiòtics, prebiòtics… són termes comuns en el dia a dia de qualsevol persona, però en coneixem realment els significats? Què són i què ens aporten?
R: Els probiòtics són els més coneguts –jo crec que són els primers que s’anunciaven en els mitjans de comunicació–, són aliments, suplements, fins i tot càpsules, que contenen microorganismes vius. Aquests microorganismes, avalats per la ciència, afavoreixen el desenvolupament d’un microbioma beneficiós, que ajuda el nostre sistema immune, deté processos inflamatoris, estabilitza la nostra barrera intestinal... I els podem trobar en aliments, com el quefir o el iogurt.

D’altra banda, els prebiòtics són un concepte més nou, encara que, en realitat, sempre han existit, i són els aliments que contenen els nutrients o els substrats perquè els bacteris que considerem bons i beneficiosos cresquen i facen les seues activitats: és l’aliment que necessiten. Un per exemple, n’és la inulina. I on podem trobar-ne? La inulina és una fibra que no s’absorbeix, sinó que la ingerim, per exemple, amb la ceba o amb la carxofa. Arriba íntegra al còlon, els nostres bacteris l’agafen i la utilitzen per a les seues funcions, per a créixer i per a tenir una flora sana.

Ara com ara, la modificació de la microbiota és una eina més per a vèncer el càncer

P: Hi ha evidència científica del potencial de la microbiota per a prevenir malalties molt greus com el càncer?
R: Sobre aquest aspecte, ens trobem encara en etapes molt primerenques, si bé és cert que hi ha estudis que avalen que una microbiota sana i equilibrada pot prevenir les neoplàsies colorectals. Però ja no només en la prevenció, sinó que també estan fent-se estudis en el tractament oncològic, concretament en la immunoteràpia, ja que la microbiota ajuda en la metabolització dels fàrmacs. No obstant això, cal ser prudents perquè en aquesta àrea no es podria dir que modificar la microbiota siga, ara com ara, una estratègia vàlida; hui en dia, és una eina més.

P: Pensem en el futur, d’ací a una dècada, per exemple. En quin punt creu que es trobaran els estudis sobre el microbioma? S’hi haurà aconseguit objectius?
R: Sí, sincerament, i en tots els àmbits. En els últims deu anys, la ciència en salut ha avançat moltíssim, així que d’ací a 10 anys, no m’ho puc ni imaginar. En l’àmbit científic, la intel·ligència artificial ajuda molt: obtenim un gran volum de dades de transcriptòmica, metabolòmica... I amb totes aquestes eines, la ciència, i sobretot la ciència de la salut, va cap a la medicina personalitzada. En el cas de la microbiota, per exemple, ens encaminem cap a un medicament determinat, amb una soca determinada, una dosi determinada, per a un pacient determinat que necessita fer una cosa determinada. Realment, jo crec que en 10 anys, si tot va bé, estarem ací –en la medicina totalment personalitzada. Prescriure probiòtics de manera general continuarà fent-se, però en l’àmbit clínic podrem donar fins i tot un determinat metabòlit que sintetitza aquesta soca que necessitem i que ens permet, per exemple, frenar la fibrosi.

P: I per a finalitzar, què pensa de la divulgació científica?
R: Pense que és fonamental, important i a més, crec sincerament, que el personal investigador, tant de les universitats com d’altres institucions públiques i privades, tenim l’obligació social de comunicar les nostres troballes a la ciutadania per a millorar les decisions generals que prenem tots els dies i, per tant, millorar com a societat. Realment, trobe que la divulgació és un pilar fonamental en el segle XXI.