Cruz Pérez Pérez, Universitat de València

Encara que els seus orígens es troben a l'Atenes de Pèricles (en el segle V abans de la nostra era), la democràcia com a forma de vida i de govern ha tardat segles a estar generalitzada. Als països de l'àmbit occidental va començar a desenvolupar-se després de la Revolució Francesa en 1789 i les posteriors revolucions liberals del segle XIX.

Aquest sistema de convivència i govern s'ha anat escampant per tot el món amb constants avanços i retrocessos. Però com tots els assoliments ètics d'una societat, tal com com formula el filòsof alemany Jürgen Habermas, no es manté estable i requereix una tensió educativa constant.

Pel que afecta els més joves, a la Unió Europea s'ha detectat durant els darrers anys una pèrdua de compromís cívic i una aposta per models autoritaris. Tres aspectes que generen gran preocupació: indiferència respecte a la participació política, desinterès per les qüestions comunes i la participació social, i increment d'actituds intolerants.

A Espanya, per exemple, un de cada quatre homes (25,9 %) entre 18 i 26 anys afirmen que “en determinades circumstàncies” l'autoritarisme pot ser preferible al sistema democràtic.

El desafiament: més educació

Tenint en compte que l'estabilitat del sistema democràtic demana ciutadans cívics, compromesos, que participen i que creguen en aquests valors, cal demanar-se si les dades esmentades són un fracàs dels sistemes educatius.

Després de molts anys d'escolarització obligatòria, hem sabut o pogut ensenyar a les noves generacions els continguts històrics fonamentals, el sentit crític per a defensar-se de les manipulacions i la capacitat per a analitzar la realitat amb profunditat, a actuar amb criteri propi i fundat en el coneixement científic i contrastat?

Ensenyar el valor de la democràcia

Pel que fa a la Unió Europea, l'educació per a la ciutadania i els valors democràtics forma part del currículum de tots els nivells escolars.

Adopta diferents noms en cada país: “educació per a la ciutadania”, “educació en valors socials i cívics” o “educació per a la democràcia”, “ètica i democràcia”. I es proposa de tres formes combinades: com a tema transversal (que es treballa en diferents assignatures de manera intermitent); com a matèria pròpia, amb hores lectives dedicades en exclusiva; i com a contingut integrat en altres assignatures, com ara Geografia i Història, amb temes específics dedicats a la matèria.

A Espanya existeix una assignatura d'Educació en Valors Cívics i Ètics en l'últim cicle d'educació primària, i en un any d'educació secundària, enfocada en l'autonomia moral, la democràcia, la sostenibilitat i la igualtat de gènere. Aquesta matèria persegueix desenvolupar el pensament crític i la ciutadania activa, no és alternativa a Religió i es basa en la inclusió, el respecte als drets humans i l'empatia.

Participació i història, les bases

Si considerem que les propostes educatives actuals són insuficients, hi ha almenys tres estratègies fonamentals amb les quals es podria incidir en l'educació per a la ciutadania democràtica:

• Fomentant la participació activa de l'alumnat en els centres escolars, especialment en educació secundària. La millor manera d'entendre com funcionen els sistemes democràtics és participant en els mecanismes d'anàlisi i presa de decisions. Fer-ho en l'àmbit escolar obre el camí de la participació real en la vida pública, social i cultural en l'edat adulta.

• Potenciant l'ensenyament de la història de la humanitat, amb especial èmfasi en l'origen de les contínues guerres i conflictes provocats per règims polítics autoritaris.

• Ensenyant a les aules, tant d'una manera teòrica com pràctica, el valor de la democràcia com a forma de vida especialment valuosa i de relació entre les persones: drets i deures de les persones establerts en les constitucions dels països democràtics, valors ètics mínims com el conjunt dels valors que tots podem compartir independentment de les nostres preferències personals, condicionants culturals o creences religioses, debats sobre temes fonamentals, com la democràcia, la vida o la sostenibilitat, dilemes morals de caràcter ètic, assemblees d'aula i projectes d'aprenentatge servei, en què els estudiants aprenen oferint algun servei a la seua comunitathttps://theconversation.com/aprender-ayudando-universitarios-fabricantes-de-protesis-a-medida-239127.

A més, convindria incrementar les hores de les assignatures específiques dedicades a l'educació per a la ciutadania amb continguts relatius als valors ètics universals, declaracions de drets humans i organismes supranacionals.

Formació del professorat

El professorat hauria d'estar específicament format per a impartir aquestes assignatures, sobre la base d'uns coneixements tant teòrics com pràctics. Amb aquest fi caldria introduir en el currículum de formació dels docents de Primària assignatures referides a l'educació en valors i actituds, així com també en els continguts específics del màster de formació del professorat d'educació secundària. A més, els centres dedicats a la formació permanent dels docents haurien d'oferir cursos i tallers per a actualitzar els coneixements del professorat en actiu.

Per a dur a terme aquestes propostes és condició necessària reequilibrar el pes dels continguts conceptuals: és a dir, reduir el pes que tradicionalment ha tingut l'aprenentatge de dades, fets i conceptes en les diferents matèries. Entendre com i per què vivim en una democràcia no és tant una qüestió de teoria com de pràctica.

Cruz Pérez Pérez, Catedràtic del Departamento de Teoria de l'Educació, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.