.jpg)
L’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA –de l’Hospital Clínic Universitari de València–, la Universitat de València i la Universitat Miguel Hernández han fet un estudi per a millorar el coneixement de la malaltia de Chagas i l’impacte sobre la salut d’aquesta malaltia parasitària originària d’Amèrica Central i Sud-amèrica, infradiagnosticada, que afecta a més de 7 milions de persones al món i que ocasiona importants alteracions cardíaques i digestives. Els resultats s’han publicat en la revista Tropical Medicine and Infectious Disease.
Les característiques dels pacients amb malaltia de Chagas observades fins al moment en altres estudis són heterogènies i difereixen entre diverses àrees geogràfiques. Mostren diferents patrons clínics i taxes d’afectació orgànica en l'aspecte cardíac i digestiu, les principals alteracions ocasionades per aquesta infecció. A més, la mala tolerància als tractaments disponibles i l’absència de marcadors precoços de curació dificulta un tractament i seguiment òptims.
El treball, en el qual participen Ana Ferrer, María José Galindo, Sara Vela i María José Oltra, professores associades de la Universitat de València, ha sigut realitzat amb 107 pacients atesos de malaltia de Chagas a l’Hospital Clínic Universitari de València els últims 15 anys.
Com a resultat, la població atesa, originària principalment de Bolívia, on la malaltia és endèmica, va mostrar una major taxa d’afectació digestiva respecte a l’observada en altres estudis. El seguiment d’aquests pacients al llarg del temps és fonamental, ja que alguns d’ells van desenvolupar afectació cardíaca greu, fins i tot anys després d’iniciar aquest seguiment. La malaltia de Chagas és una infecció causada pel paràsit Trypanosoma cruzi i transmesa a través de la picada d’una mena de xinxa present a l'Amèrica Central i del Sud.
Malgrat l’alta taxa de pacients tractats en la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic Universitari de València, la taxa de curació després del tractament amb els únics fàrmacs disponibles per a aquesta infecció (benznidazol i nifurtimox, dos fàrmacs molt tòxics que ocasionen una gran quantitat d’efectes adversos i d’efectivitat limitada en la fase crònica de la malaltia), va ser baixa fins i tot en el seguiment a llarg termini.
Una de les principals troballes no descrites fins al moment és el paper que l’índex de massa corporal (IMC) podria tenir en la resposta al tractament, ja que s'ha associat de manera independent i estadísticament significativa la curació a la presència d’obesitat. Atès que no es van observar diferències rellevants entre pacients amb i sense obesitat quant a la durada del tractament, aparició d’efectes adversos o necessitat d’interrompre’l, la principal hipòtesi proposada per a aquesta observació és que el fàrmac benznidazol, el tractament rebut com a primera línia per la major part de participants, es podria acumular al nivell del teixit adipós (greix) i romandre més temps amb nivells elevats que en pacients amb menor pes. Aquest possible vincle entre obesitat i curació no s’havia descrit i s’haurà de confirmar en nous treballs.
Com a autors principals de l’estudi, han intervingut per INCLIVA-Hospital Clínic de València, Carlos Bea Serrano i María Rosa Oltra Sempere (personal investigador de l’Àrea Cardiovascular d’INCLIVA i de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic), i Jara Llenas García, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Vega Baixa d’Oriola i professora de la Universitat Miguel Hernández. Ha sigut clau la participació d’Ana Isabel de Gracia León i Sara Vela Bernal, del Servei de Medicina Interna; Andreu Belmonte Domingo, Carolina Pinto Pla, Ana Ferrer Ribera i María José Galindo, de la Unitat de Malalties Infeccioses, i María Jesús Alcaraz (Servei de Microbiologia de l'Hospital Clínic de València).
Sobre la malaltia de Chagas
Molts dels pacients d’aquesta malaltia no són conscients d’estar infectats fins que es desenvolupen símptomes ja en fases avançades de l’afectació cardíaca o digestiva. Espanya és el país més afectat a Europa, amb més de 55.000 casos, dels quals la major part persisteixen sense diagnòstic. La gran quantitat de pacients sense diagnòstic i, per tant, sense tractament, és la primera dificultat que s’afronta amb aquesta malaltia. Actualment, el principal repte és resoldre la falta de tractaments amb un perfil d’efectes adversos i tolerància adequats, així com l’absència de marcadors que permeten avaluar de manera precoç la resposta al tractament.
Referència article: Bea-Serrano C, de Gracia-León AI, Llenas-García J, et al. Chagas Disease in a Non-Endemic Setting: Clinical Profile, Treatment Outcomes, and Predictors of Cure in a 15-Year Cohort Study. Trop Med Infect Dis. 2025 Jun 11;10(6):161. doi: 10.3390/tropicalmed10060161. PMID: 40559728; PMCID: PMC12197416 Link: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40559728/
