Óscar Zurriaga, Universitat de València; Ángela Domínguez García, Universitat de Barcelona; Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Junta de Andalucía; María Isabel Portillo, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Maria João Forjaz, Instituto de Salud Carlos III i Pere Godoy, Universitat de Lleida

Aquests dies molts de nosaltres hem pogut veure en el nostre cercle més pròxim que diverses persones han tingut símptomes d'una infecció respiratòria: febre, tos, mals de gola, musculars o de pit, malestar general, inapetència… I sol resoldre’s, en la major part dels casos, en pocs dies amb tractament simptomàtic, fonamentalment antitèrmics i analgèsics.

També pot ocórrer que les persones més vulnerables, per diferents motius (comorbilidad, mal estat general, immunodepressió, edats més extremes…), evolucionen de manera negativa i requerisquen altres tractaments, i fins i tot l’ingrés hospitalari.

Estem en la pujada de la corba d'infeccions de grip

A Espanya les infeccions respiratòries agudes ja estan augmentant unes quantes setmanes. La cosa bona és que ara, gràcies al sistema de vigilància específic d'aquestes infeccions (SiVIRA), coneixem com evolucionen les malalties causades per diferents virus, principalment la grip, la covid-19 i el virus respiratori sincicial (VRS), tant en atenció primària com en hospitals. 

Així, en el darrer informe de l'any 2023 de SiVIRA s'avisa que “en aquests moments circulen en la comunitat grip, SARS-CoV-2 i VRS simultàniament, per bé que la major intensitat de circulació s'observa en grip”.

És a dir, ens trobem just en el moment de l'increment de la corba d'infeccions de grip. Amb una particularitat, i és que, en les darreres tres temporades, la circulació de virus gripal ha sigut menor que la que estem observant en aquesta de 2023-2024. A més, l'augment ha coincidit amb una època, Nadal, en què s'intensifiquen els contactes socials, fet que produeix un increment de la transmissió.

Tot plegat s'acompanya de la saturació assistencial: són més les persones que acudeixen a atenció primària i hospitals, uns serveis ja en tensió per la pandèmia, on persisteixen problemes estructurals i alguns de burocràtics (com la gestió de les baixes), encara no resolts.

Si, a això, s’hi afegeix el període vacacional (amb menys personal sanitari disponible), la repercussió mediàtica, les expectatives de la població, les especulacions de tota mena i el paper d'alguns pseudoexperts, tenim tots els ingredients perquè la situació ens retorne a altres moments ja viscuts durant la pandèmia de covid-19. Per aquest motiu no va sorprendre la decisió presa fa poc pel Ministeri de Sanitat d'obligar a usar màscares en hospitals i centres de salut.

És tan greu la situació?

Abans de la pandèmia, durant pràcticament totes les temporades gripals (que, a l'hemisferi nord, comprenen des del principi d'octubre fins al maig), la corba epidèmica de la grip ascendia en incidència durant un lapse de 4 a 6 setmanes, arribava al pic i començava a descendir.

És el que estem veient ara també. No hi ha una data fixa perquè es produesquen les epidèmies de grip, però sol relacionar-se amb la disminució de les temperatures i amb fer el salt a viure més a l'aire lliure que no en espais tancats i amb menor ventilació.

En aquests períodes d'augment d'incidència de la grip, en qualsevol temporada, el que s'ha produït habitualment és un increment de la tensió en els sistemes assistencials, sobretot quan l'ascens és més pronunciat i ràpid. En aquesta ocasió ocorre el mateix, amb la dificultat afegida que ara s’hi suma una altra infecció respiratòria que abans no existia: la covid-19. Per sort, la seua incidència en els serveis d'atenció primària té, segons l'últim informe, tendència a l'estabilització.

La cosa important és que, encara que les infeccions respiratòries greus –és a dir, les que requereixen tractament hospitalari– han augmentat tant en grip com en covid-19 i en VRS, sobretot en les edats més extremes, la majoria de les infeccions respiratòries agudes que veiem són lleus. No hi ha una especial repercussió en la letalitat, com ens mostren les xifres que publica el sistema MoMo (monitorització de la mortalitat diària per totes les causes), i no s'han produït excessos de defuncions, com sí que va succeir durant la pandèmia de covid-19.

Vacunació i mascaretes

En aquests moments, quan la transmissió de la grip està augmentant, cal tractar de minimitzar les oportunitats que es produïsca aquesta transmissió. Per això són fonamentals, com sempre ho han sigut, tant les mesures preventives farmacològiques com les no farmacològiques.

Entre les primeres tenim la vacunació. Afortunadament, disposem de programes de vacunació en marxa enfront de la grip i enfront de la covid-19 per a les persones més vulnerables, i també per a aquelles que són clau per al manteniment de serveis crítics i essencials a la comunitat. Les cobertures de vacunació en aquesta temporada, per desgràcia, no han sigut tan elevades com seria desitjable.

Entre les mesures no farmacològiques destaca, en primer lloc, que les persones amb símptomes d'infecció respiratòria eviten les interaccions socials i, si no poden obviar-les, utilitzen una màscara apropiada.

Caldria evitar també les aglomeracions de persones en llocs no adequadament ventilats. Fa dies algunes comunitats autònomes van decidir obligar a utilitzar màscares en centres sanitaris (recordem que les sales d'espera són llocs on és més probable la transmissió de virus respiratoris), una cosa que ahir el consell interterritorial del Sistema Nacional de Salut va decidir estendre a tot el territori nacional.

Si la situació s'agreuja i apareixen dolor intens o dificultat respiratòria, cal buscar atenció sanitària.

Ningú no té una bola de vidre per a saber quan finalitzarà, i com ho farà, aquest increment d'activitat gripal. Si segueix les pautes habituals, s'estendrà al llarg del mes de gener, i per això les autoritats sanitàries han d'adaptar els sistemes assistencials perquè no es vegen sobrecarregats. I, pel seu cantó, la població ha de ser conscient que la seua actuació també hi compta.

És un bon moment per a considerar de posar en pràctica les lliçons apreses en la pandèmia de covid-19 i preparar el nostre sistema sanitari per a futures temporades de virus respiratoris.

Article escrit amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dpt. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Unit. Mixta Investigació Malalties Minoritàries FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València; Ángela Domínguez García, Catedràtica Medicina Preventiva i Salut Pública, Departament de Medicina, CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de Barcelona; Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Metge epidemiòleg, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Junta d'Andalusia; María Isabel Portillo, Coordinadora dels Programes de cribratge de càncer colorrectal i prenatal. Osakidetza-Servei Basc de Salut, Osakidetza - Servei Basc de Salut; Maria João Forjaz, Investigadora en salut pública, Institut de Salut Carles III i Pere Godoy, Medical Doctor, Professor Public Health, Universitat de Lleida

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.