Barriada humil a Caracas. Tomasz Podolski/Shutterstock

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Al marge de la recent captura de Nicolás Maduro per forces estatunidenques, no hem d'oblidar la situació d'inseguretat alimentària que arrossega Veneçuela des de fa temps. Aquest concepte no se circumscriu només a la “falta de menjar”: també implica parlar d'accés, qualitat, estabilitat i dignitat. Un país pot disposar d'aliments en mercats o cellers i, tot i això, milions de persones tenen dificultats per a comprar-ne de manera regular o acaben seguint dietes poc nutritives.

A Veneçuela aquesta circumstància s'ha mantingut com un problema estructural en la darrera dècada, però amb canvis d'intensitat segons l'economia, la inflació i el finançament humanitari.

Una situació de serietat

Diverses fonts coincideixen que la situació continua sent crítica. El Programa Mundial d'Aliments (PMA) indica que aproximadament el 15 % de la població (uns quatre milions d'individus) necessita assistència alimentària urgent, i que al voltant del 40 % experimenta inseguretat alimentària moderada o greu. Això no significa que totes aquestes persones estiguen en la mateixa condició: “moderada” sol implicar reducció en qualitat i quantitat d'aliments (saltar-se menjades, dietes monòtones), mentre que “greu" pot vol dir quedar-se sense menjar o passar dies amb molt poca ingesta.

Els organismes humanitaris situen Veneçuela entre els països de la regió amb altes necessitats humanitàries sostingudes. L'informe publicat el 29 de desembre de 2025 pel Sistema Mundial d'Informació i Alerta Ràpida de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO-GIEWS) assenyala que a 7,9 milions de persones dins del país els fa falta assistència, amb necessitats crítiques concentrades en seguretat alimentària, entre altres àrees.

Què diuen les llars: por que no hi haja prou menjar

El treball de camp respecte a les llars ajuda a entendre el component quotidià del problema. Segons l'última Enquesta Nacional sobre Condicions de Vida (ENCOVI) del 2024, feta per la Universitat Catòlica Andrés Bello, el 78,1 % de les persones entrevistades estava preocupada per la possibilitat que els aliments es puguen acabar, i el 41,1 % va afirmar haver-se quedat sense menjar a casa en algun moment.

Aquests indicadors importen perquè mostren l'“estrès” alimentari: quan una família no sap si podrà menjar l'endemà, tendeix a reduir porcions, prioritzar calories barates, endeutar-se, vendre béns o sacrificar despeses en salut i educació.

Principals causes: inflació, ingressos i fragilitat del proveïment

Un dels motors més repetits en anàlisis recents és la deterioració del poder adquisitiu. En una actualització del novembre de 2025, la Xarxa de Sistemes d'Alerta Ràpida contra la Fam adverteix que les condicions macroeconòmiques han empitjorat la inseguretat alimentària, i destaquen que la inflació ha augmentat més del 100 % durant 2024-2025. Aquest increment de preus estava vinculat, entre altres factors, a tensions en el tipus de canvi.

Ara per ara, a Veneçuela el Fons Monetari Internacional projecta un augment de la inflació del 269,9 % actual fins al 682 % en 2026. Per la seua banda, el salari mínim nominal es manté congelat en 130 bolívars mensuals (equivalents a 43 centaus de dòlar) des de 2022.

Quan els preus creixen més ràpid que els ingressos, fins i tot els qui “tenen ocupació” poden acabar ajustant l'alimentació al mínim: menys proteïna, menys fruita i verdura, més carbohidrats barats i porcions menys abundants. El bolívar veneçolà va tancar el 2025 amb una devaluació del 82,7 % enfront del dòlar, cosa que erosiona encara més el poder de compra de les famílies.

A això, s'hi suma la dependència d'importacions i la vulnerabilitat de la producció local. FAO-GIEWS assenyala pressions sobre la producció de blat de moro i anticipa requeriments d'importació de cereals per damunt de la mitjana en el cicle 2025-26. Les importacions d'aliments van arribar en 2024 a un total de 3 022 milions de dòlars (un 9 % més que en 2023) i representen aproximadament el 60 % del subministrament total d'aliments del país. Entre el gener i el juliol de 2025, les compres externes del grup agropecuari, aliments i begudes van ser de 5 837,1 milions de dòlars, cosa que representa un augment de 11,3 % respecte al mateix període de 2024.

Conseqüències visibles: salut, nutrició infantil i decisions difícils

La inseguretat alimentària deixa marques en el cos i en la vida social, sobretot entre els més menuts: les dietes pobres en micronutrients i proteïnes afecten el creixement, l'aprenentatge i el sistema immunitari infantil. Segons Càritas Veneçuela, entre 8 i 10 de cada 100 xiquets avaluats pateixen desnutrició aguda greu amb risc de mort, i la desnutrició crònica ha crescut del 18 % en 2016 a prop del 30 % actualment. Addicionalment, més del 40 % de les embarassades presenten dèficit nutricional agut i un 24 % de les dones en edat reproductiva pateixen anèmia.

En zones vulnerables, moltes famílies ajusten la dieta a “omplir” amb allò que rendeix més, però això no equival a alimentar-se bé. Les estratègies de supervivència inclouen liquidació d'estalvis (76 % de llars), endeutament per a menjar (54 %) i venda de béns personals

Bretxes territorials i desigualtat

De qualsevol manera, la crisi alimentària no afecta igualment tots els territoris. Les edicions més recents de l'ENCOVI mostren que, encara que la pobresa extrema s'ha reduït en la mitjana nacional, més del 70 % de les llars continuen en situació de pobresa d'ingressos i que els majors nivells de vulnerabilitat es concentren en zones rurals, perifèriques i frontereres. En aquests espais –amb forta presència indígena o agrícola– la inseguretat alimentària moderada i greu es manté per damunt de la mitjana nacional, i les llars reporten amb més freqüència saltar-se menjades, reduir porcions i substituir aliments frescos per opcions més barates i menys nutritives.

Aquesta expansió territorial de la pobresa es vincula amb el col·lapse de serveis bàsics: es van registrar més de 54 000 fallades elèctriques al gener de 2025. A més, segons una enquesta recent, un 86 % dels veneçolans va indicar la presència d'aigua fètida i bruta i un 87 % de la població necessita gas en bombona, amb distribució ineficient.

Actualment, a la situació inestable de Veneçuela cal sumar la situació d'inseguretat alimentària que mescla emergència (llars que passen fam) amb cronicitat (llars que sobreviuen amb dietes pobres i vulnerables a qualsevol embat). Les dades actuals mostren necessitats àmplies i persistents, i també adverteixen que sense estabilitat macroeconòmica i sense finançament humanitari suficient, la situació pot empitjorar ràpidament. I això, en vista dels imminents reptes que viu el país, s'hauria de tenir en compte per protegir i salvaguardar la població.

José Miguel Soriano del Castillo, catedràtico de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.