.jpg)
Sergio Palacios Fernández, Universitat de València
Últimament els hospitals estan replets de pacients que superen els 85 anys d'edat. Aquests ingressos han anat pujant a un ritme del 6 % l'any a Espanya. Té sentit si considerem que l'esperança de vida continua augmentant i que, encara que vivim més anys, això no implica necessàriament millor salut.
Gran part d'aquests anys addicionals, els afrontem acompanyats de malalties cròniques, cosa que anomenem “expansió de la morbiditat”. Paradoxalment, moltes malalties que afecten més la gent gran reben poca atenció científica.
Quines malalties comporten més ingressos hospitalaris en persones grans?
Hi ha tres problemes que destaquen clarament com a principals causes d'ingrés en persones de més de 85 anys, segons treia a la llum en la meua recent tesi doctoral: insuficiència cardíaca, infeccions respiratòries i infeccions urinàries. Si es mantenen les tendències actuals, en 2030 aquests tres diagnòstics provocaran quasi un terç de les hospitalitzacions en gent gran.
D'altra banda, hi ha problemes tradicionalment vinculats a l'envelliment, com les fractures de maluc o els ictus, que van estabilitzant-se o disminuint. Probablement es deu a la millora de les mesures preventives i a la implantació d'hàbits més saludables. Ara bé, reduir aquests problemes no significa menys ingressos hospitalaris, sinó només canvis en els motius d'hospitalització.
Quan una persona gran és hospitalitzada, això sol marcar-li un punt crític en la vida. Sovint implica pèrdua d'autonomia i una ràpida disminució de la qualitat de vida. Per aquesta raó, estudiar les citades malalties freqüents és essencial per a millorar l'atenció en l'edat avançada.
El desfasament entre hospitals i laboratoris
La recerca mèdica no sempre coincideix amb les necessitats clíniques més urgents. Sorprenentment, algunes malalties comunes en persones grans tenen poca presència en la bibliografia científica dedicada a aquest grup de població. En concret, les infeccions respiratòries aviat causaran quasi el 13 % dels ingressos hospitalaris, però només representen el 0,5 % dels estudis en persones de més de 80 anys.
Una cosa semblant he observat que ocorre amb les infeccions urinàries, que només apareixen en el 4 % de les publicacions. La pneumònia a penes arriba al 0,4 %. En canvi, els tumors, que només motiven el 5 % dels ingressos, ocupen més del 30 % de la recerca científica en persones grans.
Encara que en part es dega al fet que molts tumors es tracten fora de l'hospital, també és possible que el prestigi, el finançament i la solidesa de línies de recerca ja establertes sobre el càncer acaben deixant-ne fora altres malalties menys visibles però més comunes.
Conseqüències pràctiques d'aquesta bretxa en la recerca
La falta de recerca específica sobre aquestes malalties comunes afecta directament les persones grans. Els professionals mèdics han de basar-se en guies clíniques elaborades per a adults més joves, fet que provoca decisions menys precises, tractaments menys efectius i, a vegades, fins i tot inapropiats per a pacients grans i fràgils.
A més, els temes que dominen la recerca determinen com es distribueixen els recursos econòmics, els assajos clínics i la innovació tecnològica. Sense una recerca suficient és difícil millorar el diagnòstic, la prevenció i el tractament d'aquestes malalties.
Com es pot corregir aquest rumb?
No es tracta d'abandonar les recerques actuals sobre càncer o altres malalties rellevants. El repte rau a ampliar l'enfocament i donar més atenció científica a patologies menys visibles però molt freqüents i limitadores.
És fonamental dissenyar estudis clínics adaptats específicament a persones grans. Aquests treballs han de mesurar aspectes rellevants en aquesta etapa: autonomia, qualitat de vida i temps sense malaltia o ingressos hospitalaris.
També és important millorar els registres i diagnòstics per a identificar clarament les malalties més comunes en les persones d'edat avançada. Així es podran orientar millor els recursos i esforços científics.
Finalment, utilitzar dades massives hospitalàries aplicades a la geriatria podria oferir informació precisa per a actuar amb eficàcia. La recerca ha de connectar-se estretament amb les necessitats clíniques reals, no sols amb interessos acadèmics o editorials.
Una ciència mèdica realment al servei de les persones grans
La població d'edat molt avançada no és una excepció, sinó una realitat creixent. Aquestes persones mereixen viure més temps amb salut i qualitat de vida, no acumulant dies a l'hospital.
La bretxa entre recerca i necessitats clíniques és evitable. Podem i hem de corregir-la mitjançant una decisió col·lectiva. Investigar adequadament les malalties que afecten els pacients de més edat és una decisió assenyada, ètica i socialment necessària per a construir un sistema sanitari humà, just i eficaç.
Artícle guanyador del I Premi de Comunicació Científica de la Universitat de València en la modalitat de Ciències de la Salut
Sergio Palacios Fernández, Facultativo Especialista de Área de Medicina Interna, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
