Extinció d'un incendi a la província de Còrdova al juliol de 2025. Carlos Calvo Torregrosa/Shutterstock

Tania Fernández Villa, Universidad de León; Esther Vicente Cemborain, Universidad Pública de Navarra; Lucía Martín de Bernardo Gisbert, Universidade de Santiago de Compostela; Maica Rodríguez-Sanz, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Maria João Forjaz, Instituto de Salud Carlos III; Óscar Zurriaga, Universitat de València; Pello Latasa, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud i Rebeca Ramis Prieto, Instituto de Salud Carlos III

El 2025 està resultant un any bastant atípic en la seua meteorologia a conseqüència del canvi climàtic. A l'agost, una gran onada de calor ha assolat Espanya durant més de setze dies, la tercera més llarga de la història des de 1975, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

Tot això, unit a un cúmul de circumstàncies, deixa un panorama desolador en gran part d'Espanya.

S'han comptabilitzat diverses persones mortes de manera directa per colp de calor i moltes més defuncions, més de 2 000 en el que va del mes d'agost, atribuïbles a l'efecte de la calor extrema.

Els grans incendis forestals han devastat més de 300 000 hectàrees, una superfície superior a la grandària de la província d'Àlaba.

A mesura que la superfície dels incendis augmenta, s'alliberen l'atmosfera grans quantitats de gasos d'efecte d'hivernacle i partícules: monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO₂), metà (CH4), òxid nitrós (N2O), òxid de nitrogen (NOx), carboni orgànic volàtil (VOC), material particulat (PM).

Tot això contribueix a la càrrega global de gasos d'efecte d'hivernacle, ja que incrementa encara més el canvi climàtic i afavoreix que els incendis siguen cada vegada més freqüents i intensos.

Partícules tòxiques

Però el cas de les partícules produïdes en els incendis té una especial importància. La seua composició pot ser més tòxica pel fet d’incloure hidrocarburs aromàtics policíclics i benzopirè, substàncies reconegudes com a carcinògenes per les agències de salut internacionals.

Com hem pogut comprovar durant l'onada d'incendis que està assolant Espanya aquest estiu, i països pròxims com Portugal, les columnes de fum que contenen un còctel tòxic de partícules fines (amb un diàmetre < 2,5 micres), monòxid de carboni i altres substàncies químiques nocives, poden viatjar llargues distàncies i empitjoren la qualitat de l'aire molt més allà de la zona afectada per l'incendi.

L'acumulació i exposició prolongada a aquestes substàncies poden tenir conseqüències molt greus per a la salut no sols per al personal de primera línia de resposta (bombers i equips d'emergències), sinó també per a la població en general, especialment per a aquelles persones que treballen o passen temps a l'aire lliure.

Entre els principals efectes aguts destaquen la dificultat respiratòria, amb un augment de crisis asmàtiques o bronquitis, així com complicacions cardiovasculars. S'incrementa també el risc de patir atacs cardíacs, accidents cerebrovasculars i ritmes cardíacs irregulars, especialment en persones amb patologies prèvies.

A tot això, cal afegir-hi l'amenaça a la seguretat alimentària i increment de risc de malnutrició a causa de talls de subministrament en les àrees afectades.

Efectes a llarg termini

També s'observen conseqüències en matèria de salut mental, tant de les mateixes famílies desallotjades o afectades per pèrdues materials i humanes, com dels equips que treballen en l'extinció (burnout). A més es produirà l'increment futur de desigualtats socials, sobretot en la població en situació de vulnerabilitat. Els programes d'atenció psicosocial són una eina necessària per a pal·liar aquests efectes en la salut mental.

Però els efectes no es produeixen solament de manera aguda. A mitjà i llarg termini es poden originar problemes de salut pública de major gravetat, tant de tipus respiratori (malaltia pulmonar obstructiva crònica, càncer de pulmó i altres malalties respiratòries cròniques), com cardiovascular (hipertensió, insuficiència cardíaca i altres complicacions cardiovasculars) i neurològic (risc elevat de deterioració cognitiva, demència i altres malalties neurodegeneratives).

L'exposició a partícules també s'ha vist associada amb efectes sobre la salut infantil i l'embaràs, com ara naixements prematurs, de bebès amb baix pes i alteracions en el neurodesenvolupament.

Les persones grans o amb malalties cròniques són més susceptibles de patir aquests efectes a curt, mitjà i llarg termini.

Problemes assistencials i malalties zoonòtiques

Els programes de vigilància en salut pública són importants per a identificar els efectes dels incendis en la salut de la població i grups de risc.

Els desplaçaments de la població, que poden veure's agreujats pels focs, incrementen encara més la despoblació d'àrees rurals, porten al trencament de xarxes socials i dificulten l'accés a recursos sanitaris, cosa que ocasionarà problemes assistencials.

D'altra banda, els incendis alteren profundament l'ecosistema natural, promouen la degradació del sòl, el fan més susceptible a riuades i priven a les poblacions humanes i animals de recursos naturals.

La salut afeblida de les poblacions animals augmenta el risc de malalties zoonòtiques, que poden ser un vector per a malalties en humans.

Les previsions, per desgràcia, no són bones. S'estima que els incendis continuaran incrementant-se, fins a un 30% per al 2050 i fins a un 50% a la fi de segle, si no s'actua amb urgència.

Aquest panorama tan descoratjador implica nous desafiaments per a la salut pública. Cal incloure l'enfocament d'Una Sola Salut en els plans de prevenció i actuació, reforçar la vigilància en salut pública, incrementar els recursos i establir una coordinació adequada i fomentar la professionalització i capacitació d'equips especialitzats en emergències sanitàries. A més, necessitem reforçar l'educació, la informació i la percepció del risc en la ciutadania.

Article escrit amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Tania Fernández Villa, Profesora Titular de Universidad en el Área de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universidad de León. Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP)., Universidad de León; Esther Vicente Cemborain, Profesora asociada doctora del Departamento de Ciencias de la Salud de la UPNA. Técnica en el Instituto de Salud Pública y Laboral de Navarra., Universidad Pública de Navarra; Lucía Martín de Bernardo Gisbert, Investigadora en Epidemiología y Salud Pública, Universidade de Santiago de Compostela; Maica Rodríguez-Sanz, Responsable del Área de Investigación, docència y comunicación, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Coordinadora de los Programas de cribado. Osakidetza-Servicio Vasco de Salud, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Maria João Forjaz, Investigadora en salud pública, Instituto de Salud Carlos III; Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dep. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Unid. Mixta Investigació Malalties Rares FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València; Pello Latasa, Responsable de Vigilancia en Salud Pública, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud y Rebeca Ramis Prieto, Científica titular en el Centro Nacional de Epidemiología, Instituto de Salud Carlos III

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.