Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació - Càtedra de Divulgació de la Ciència Logo del portal

No es redueix la contaminació lluminosa posant més llums

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 19 de desembre de 2022

 

Màlaga vista des del castell de Gibralfaro, 2019. barnyz / Flickr, CC BY-NC-ND

 

Enric Marco Soler, Universitat de València

 

Vivim en un món sense nit. La llum artificial nocturna de l’enllumenat públic i privat inunda els nostres carrers, però també ens envaeix les cases, les zones naturals i el cel nocturn. Segons sembla, és el progrés imparable de la nostra societat i un vernís màgic per a prevenir la delinqüència.

 

 

Le Fidelaire a l'alta Normandia, França. Frédéric BISSON / Flickr, CC BY

 

 

Latour de Carol, Alta Cerdanya, Pirineos orientales, Francia. Josep Maria Ollé, Author provided

 

En canvi, és sorprenent l'anunci que apareix a l'entrada de molts pobles francesos que adverteix de l'apagada total o parcial de l'enllumenat des de les 23 h o les 24 h fins a les 6 del matí. Són les villes et villages étoilés, un conjunt de 12 000 pobles i ciutats amb un segell de qualitat ambiental per a recuperar la nit, per a tornar a admirar la Via Làctia i per a evitar la intromissió lluminosa humana en els ecosistemes nocturns.

Aquesta iniciativa és possible gràcies al nou i capdavanter reglament francès que regula la contaminació lluminosa, elaborat per a donar compliment a la sentència judicial emesa a partir de la denúncia de diverses associacions franceses en defensa de la nit. Aquesta mesura l’apliquen amb major o menor rigor nombrosos municipis, des del poblet de Roussieux, de 23 habitants, fins a Estrasburg amb 280 000.

Acostumats com estem a viure sota una constant i potent llum nocturna, aquesta mesura ens pot sonar ridícula i fins i tot perillosa. Podríem pensar que aquests pobles deuen ser assaltats cada nit per miríades de delinqüents i els accidents de trànsit hi deuen resultar molt freqüents.

Tot i això, els estudis estadístics i registres policials demostren que ni la delinqüència hi ha augmentat ni els tallers de reparació de cotxes en fan l’agost. La relació directa entre llum i seguretat, amb la qual ens bombardegen constantment, és falsa. Existeixen nombroses  investigacions policials i d'experts que la desmenteixen.

 

Espanya, sempre il·luminada

 

Meravellats per l'èxit de la iniciativa francesa, no es podria aplicar la mesura a Espanya? Per què no apagar els* llums dels pobles que així ho decidisquen lliurement per a salvar la nit?

Recuperar el cel nocturn, a més de un estalvi econòmic, atrauria el turisme d'estels, fotògrafs de paisatges nocturns, amants dels ratpenats, de les papallones nocturnes, etc. Un negoci net, sense necessitat de noves infraestructures. De fet, la xarxa de Reserves i Destinacions Turístiques Starlight pretén precisament això: fomentar i protegir la nit en llocs triats.

Però aquest somni pot ser que esdevinga realment un malson. Actualment es troba en exposició pública un Projecto de Reial Decret pel qual s'aprova el Reglament d'estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lluminosa (PRD a partir d'ara) proposat conjuntament pel Ministeri d'Indústria i pel Ministeri per a la Transició Ecològica. Llegit aquest detingudament, s'arriba amb decepció a concloure que el PRD no fomentarà l'eficiència energètica i que les mesures proposades augmentaran fora mida la contaminació lluminosa. Amb això, l'Estat espanyol s'apartarà deliberadament de les tendències europees.

El nostre somni d'apagar l'enllumenat dels pobles que així ho desitgen durant les hores centrals de la nit per a la salvaguarda de la biodiversitat o simplement per a organitzar una nit d'estels o veure la pluja dels Perseids, no serà possible si aquest PRD s'aprova tal com està.

La nova norma prohibeix que el flux de llum dels carrers es puga reduir per davall d'un 20% i, de manera explícita, no permet l'apagada total de l'enllumenat. D'aquesta manera, festes tradicionals com les Noches de las Velas que se celebren en nombroses ciutats com ara Titaigües (la Serrania) o Valladolid estan en perill.

 

Més llums que amenacen la biodiversitat

 

La flamant norma obligarà, a més, a il·luminar totes les rotondes, així com cadascuna de les seues eixides al llarg de 200 m. A Espanya hi ha unes 28 000 rotondes. Si suposem que cadascuna té tres eixides, això implica uns 28 000 x 3 x 200 = 16 800 km de llums, que és, si fa no fa, com dues vegades la llargària de la costa espanyola.

Moltes d'aquestes rotondes són urbanes, suporten molt de trànsit i ja deuen estar il·luminades, però no així les rotondes de les zones rurals, que solen estar prop d'àrees de conservació de la biodiversitat de la xarxa Natura 2000, per on circulen a tot estirar un o dos cotxes cada hora.

Les fileres de llums actuen com a barreres al desplaçament dels insectes nocturns, perquè els capten i els causen la mort per esgotament o per depredació. De fet, la contaminació lluminosa és considerada com una de la causes de la disminució dels insectes, molts dels quals responsables de la polinització nocturna dels cultius.

Amb aquest projecte, la salvaguarda de la nit està en perill a Espanya. No sols perquè s'exigeixen sempre mínims exagerats de llum als carrers, sinó perquè les poques restriccions a emissions lluminoses sempre tenen excepcions. Per exemple, els rius, les platges, la superfície marina no podran ser il·luminats directament, però no es restringeix que ho siguen de manera indirecta, com si un fotó rebotat fos menys perjudicial. Amb això el dret a l'emissió de llum sempre prevaldrà enfront de la protecció de la naturalesa fluvial o marina.

El PRD que es pretén aprovar és tremendament permissiu amb la il·luminació ornamental i festiva. De manera que continuarà la tendència creixent a instal·lar exagerats enllumenats de Nadal.

 

Un retrocés en contaminació lluminosa

 

La contaminació lluminosa és un problema seriós. La llum artificial nocturna trastoca el nostre ritme circadiari, s'ha relacionat amb distints tipus de malalties (insomni, depressió, obesitat, càncer de mama i pròstata, etc.), pot generar una falsa sensació de seguretat, afecta a la biodiversitat, representa una despesa energètica i econòmica, a més de contribuir a l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.

El PRD ignora deliberadament els estudis realitzats sobre els efectes perjudicials de la llum artificial nocturna. No té tampoc en compte que, des de fa uns 10 anys, existeixen diverses xarxes de detectors per a fer el seguiment de la contaminació lluminosa, situats en zones naturals, rurals i urbanes. Els que ens dediquem a analitzar-la sabem com posar-hi límits.

L'aprovació d'aquest PRD comportaria una reculada en la lluita per la defensa de la nit. Fa unes setmanes el Parlament Europeu va acordar la necessitat d'abordar la contaminació lluminosa en el marc de l'Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el pla de contaminació zero.

Fa dos anys l'organisme cientificotècnic europeu Joint Research Centre (JRC) va publicar la EU Green Public Procurement Criteria for Road Lighting and traffic signals, una guia de contractació verda per a la il·luminació de carreteres. Quina és la raó per la qual el projecte de RD no es basa en aquesta guia europea i opta per l'autarquia normativa amb la il·luminació no sostenible d'alt impacte ambiental?

Necessitem una altra reglamentació que realment tinga per objectiu la preservació de la nit per a protegir la biodiversitat, la salut humana i l'accés al cel nocturn, considerat com a patrimoni natural i cultural, com també per a l'astronomia, tant la professional com l'amateur. Recordem a més que aquest cel nocturn és el recurs natural que permet activitats d’astroturisme.

I no oblidem que estem en emergència climàtica i que qualsevol increment de l'ús de l'energia hauria d'estar molt ben justificat. I en aquest PRD no ho està, ja que clarament fomenta el malbaratament energètic. Necessitem una normativa que ens conduïsca progressivament a una major sobrietat lluminosa.

 

Enric Marco Soler, Tècnic Superior d'Astronomia, Universitat de València

 

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.