Enric Marco Soler, Universitat de València

Fa anys era tradició muntar el pessebre i l'arbre de Nadal durant el pont de la Puríssima. Els xiquets esperaven expectants per posar les figuretes als llocs adequats i decorar l'arbre amb les boles, les garlandes i l'estrella amb la cua. Mentrestant, al carrer, el fred ocupava el seu lloc natural a la fi de la tardor.

Actualment aquesta imatge ha canviat. Els xiquets han crescut i ja estan per a altres coses i les temperatures suaus s'allarguen fins ben entrat l'hivern. Per això, per recordar que el Nadal es troba molt a la vora, les administracions municipals, des de fa ja uns anys, instal·len milions de llums als carrers, primer al centre i, a poc a poc, als barris perifèrics.

Però no ens enganyem. No ho fan per fomentar l'esperit festiu i solidari d'aquestes dates sinó per promoure el consum. Per què les llums s'encenen cada vegada més prompte, al novembre, i no s'apaguen fins passada la festivitat de Reis?

Definició de sostenibilitat

Acabada la Cimera pel Clima de Madrid (COP25), en un món en crisi climàtica, amb els nivells de concentració de CO₂ prop de 411 ppm (part per milió) i pujant, s’ha d’avaluar qualsevol nova acció humana per comprovar-ne la sostenibilitat.

Cal assegurar que satisfà les necessitats de les generacions actuals, però sense afectar la capacitat de les futures. En termes operacionals, ha de promoure el progrés econòmic i social i respectar els ecosistemes naturals i la qualitat del medi ambient.

D’acord amb aquest criteri encunyat per les Nacions Unides, la il·luminació nadalenca de les ciutats no és sostenible. És possible que els milions de llums instal·lats pels governs municipals incrementen l'activitat econòmica, com es pretén, però també és segur que ho fan sense respectar el medi ambient i el benestar de la població.

Massa llum nocturna

L'excés de llums de Nadal està relacionat amb el problema de la contaminació lluminosa. Ciutats ja per si mateixes molt contaminades lluminosament com Vigo o Madrid competeixen competeixen per veure quina omple més els carrers de llums multicolors.

Aquestes ciutats afegeixen milers de lúmens de flux lluminós al cel nocturn i afecten zones mediambientalment molt sensibles com el Parc Nacional de les Illes Atlàntiques o el Parc Nacional de la Serra de Guadarrama. Altres urbs com Múrcia, llancen descaradament feixos de llum al cel, incomplint la legalitat.

La vertadera sostenibilitat consistiria a no incrementar el desastre ambiental que ja produeixen amb l'excés habitual de llum dels seus carrers. Per exemple, per cada lumen de llum de Nadal instal·lat haurien de rebaixar un lumen de la llum dels carrers. Així s'ha fet a la Grand Place de Brussel·les, on han apagat la llum de la plaça per admirar els edificis il·luminats.

Afectats per la contaminació lluminosa

Que la llum artificial nocturna contamina és ja una evidència científica. La intrusió lluminosa en els ecosistemes que necessiten la foscor per a viure afecta amfibis, tortugues marines, plàncton, mamífers, aus i, sobretot, insectes.

En el cas dels ocells, és molt conegut el problema amb les baldrigues a les Canàries que, en el primer vol, queden desorientades per l'enllumenat de les ciutats costaneres. O la catàstrofe dels milers d'ocells migradors atrapats pels feixos lluminosos que commemoren cada 11 de setembre els atemptats de Nova York.

Però la qüestió és encara més sagnant en el cas dels insectes. Un estudi recent denuncia la disminució dels pol·linitzadors arreu del món, amb la contaminació lluminosa com una de les causes.

A les zones de plantes il·luminades de nit, les visites nocturnes d'insectes pol·linitzadors s’han reduït en un 62% en comparació amb les àrees fosques. I això ocorre quan les zones il·luminades creixen un 2,2% anual a escala mundial.

Hem sigut capaços de posar en perill el futur dels nostres aliments i de les plantes silvestres en general. Els humans, com a éssers vius d'activitat diürna, no ens deslliurem tampoc dels efectes nocius de la llum artificial nocturna sobre el nostre sistema circadiari. Aquesta inhibeix la producció de melatonina.

La cronodisrupció produïda està relacionada amb problemes d'insomni, obesitat, depressió o diabetis. Els llums leds blancs amb un excés de component blau que s'instal·len en moltes ciutats i pobles són els majors disruptors del cicle dia/nit del nostre organisme. I, per cert, la majoria de llums de Nadal o són blancs o són directament blaus.

Llums de Nadal i transició energètica

Resulta increïble que en un context de canvi climàtic evident i quan és necessària una transició energètica feroç –s'hauran de tancar les mines de carbó i el petroli es deixarà als pous, per usar únicament recursos 100% renovables–, les administracions estiguen fomentant llums innecessaris que consumeixen recursos no renovables i que emeten CO₂.

Se'ns dirà que els leds instal·lats no representen una despesa excessiva ni consumeixen gaire. Fins i tot que són sostenibles. Però és un mal exemple que es dona als ciutadans: si aquest excés és possible, qualsevol extra també ho serà. Demostra que els dirigents no estan disposats a canviar el model de producció i consum actual per deixar un planeta habitable per als nostres fills i nets.

En definitiva, cal triar bàndol: si volem estar al costat dels negacionistes amb Trump o seguir allò que ens diu la ciència i estar al costat de Greta Thunberg. La decisió és nostra i el resultat de les nostres accions es veurà en pocs anys.

Enric Marco Soler, Tècnic Superior d'Astronomía, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.