.jpg)
La genòmica nutricional estudia el paper dels gens en la nutrició, un factor clau en la salut humana i en la medicina preventiva personalitzada. Dolors Corella, experta en dieta mediterrània, explica la relació entre gens i alimentació en la qualitat de vida. Es tracta d’una àrea d’estudi que li va valdre el Premi en Investigació Mèdica 2018 atorgat per la Fundació Premis Rei Jaume I.
Cada vegada més estudis mostren la importància del comportament o ambient sobre els gens humans, és a dir, sobre la unitat bàsica, física i funcional de l’herència, cada segment d’ADN. Com a ambient o comportament es pot definir l’estil de vida, l’alimentació, l’activitat física o els microorganismes. D’aquesta manera, s’ha demostrat que el factor de l’alimentació té un gran paper en les vides, més enllà del que és generalment conegut per la societat.
El treball del científic Omar Ramos-López Guide for Current Nutrigenetic, Nutrigenomic, and Nutriepigenetic Approaches for Precision Nutrition Involving the Prevention and Management of Chronic Diseases Associated with Obesity explica que la nutrigenòmica és la ciència encarregada d’estudiar l’efecte dels aliments i els constituents dels aliments sobre l’expressió dels gens, de les proteïnes i dels metabòlits, i, d’aquesta manera, el possible efecte de nutrients específics o tipus d’alimentació sobre la salut.
Així, la nutrició i la nutrigenòmica són dos conceptes diferents. Com explica Dolors Corella, catedràtica de Medicina Preventiva de la Universitat de València i investigadora del CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició “la nutrició és el concepte clàssic per a referir-se a la manera de proporcionar energia i nutrients a l’organisme a través dels aliments. Mentre que la nutrigenòmica és una nova disciplina dins de la nutrició que té en compte la diferent resposta a la dieta segons les persones, bàsicament en funció de les seues característiques genètiques”.
i investigadora del CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició.
Els bessons idèntics constitueixen el millor model d’estudi, ja que es tracta de dues persones amb els mateixos gens 100%, però que poden tindre diferències causades per l’ambient. Un exemple representatiu de l’efecte de la nutrició sobre els gens és el cas de les abelles, com es veu en The Power of Nutrition (Part 4) de Hofman. En aquest cas les abelles obreres i l’abella reina són genèticament idèntiques, com els bessons, però tenen diferències físiques com que la reina és més gran i té ovaris funcionals mentre que les obreres són més xicotetes i estèrils. Això és causat per la seua diferent alimentació en l’estat larvari, on les larves destinades a convertir-se en reines s’alimenten de grans quantitats de gelea reial a diferència de les altres. Aquest aliment fa que els gens implicats en el desenvolupament com a reines s’activen.
D’altra banda, cal destacar que aquest efecte de la nutrició en els gens també és heretable, per la qual cosa, patologies com la celiaquia o l’obesitat poden resultar de l’efecte a nivell molecular des de la generació anterior.
Pel que fa a l’estil de dieta més aconsellable, Dolors Corella explica: “una dieta saludable és equilibrada en macronutrients i aporta els micronutrients i altres elements no nutritius necessaris per a la bona salut. Solen ser dietes molt riques en verdures i fruites, amb cereals integrals, consum de peix i baix consum de carns, fonamentalment carns blanques, utilitzen l’oli d'oliva verge extra i inclouen fruita seca”. Afegeix l’experta que “aquestes dietes a més són més sostenibles. La dieta mediterrània és el millor exemple de dieta saludable i sostenible”. A més, un estil de vida saludable basat en una dieta equilibrada baixa en greixos trans i saturats i rica en fibra pot ser important per a previndre la disbiosi intestinal o pèrdua de microorganismes beneficiosos i preservar el sistema immunològic.
Per tant, es planteja la gran rellevància que pot tindre la nutrigenòmica en la medicina preventiva personalitzada juntament amb altres ciències òmiques (proteòmica, metabolòmica, etc.). A més, també pot ajudar en la millora del tractament de les malalties on la dieta pot ser un factor de control clau. Corella sintetitza: “el paper serà important perquè s’optimitzarà la prevenció i el tractament segons les característiques de cada persona”.
D’aquesta manera, es conclou que l’ambient o el comportament humà tenen un paper clau sobre la salut i la de la descendència, on la nutrigenòmica és una ciència que va més enllà de la nutrició convencional i que pot ser clau en la medicina preventiva personalitzada i en el tractament de certes malalties.
