.jpg)
El projecte de la Universitat de València RITCONTACT, que explora el món simbòlic de la cultura ibèrica, ha sigut nominat als Premis +Història de National Geographic. Aquesta candidatura reconeix el valor divulgador i de conservació de patrimoni històric i cultural de la recerca.
RITCONTACT s’endinsa en una de les dimensions menys conegudes de les societats iberes: el món simbòlic i les pràctiques rituals desenvolupades al voltant de les coves i altres espais naturals.
“Entre els segles V i III abans de la nostra era, diverses comunitats de l’àrea oriental de la península Ibèrica van utilitzar algunes coves com a espais d’especial significació”, destaca Sonia Machause López, professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV i directora del projecte. La investigació se centra especialment als territoris ibers de Kelin i Edeta, a l’actual província de València, on les excavacions arqueològiques han permès documentar una gran diversitat d’evidències relacionades amb aquestes pràctiques: ceràmiques, objectes metàl·lics, restes d’animals i humanes, entre altres elements.
L’equip de RITCONTACT ha desenvolupat intervencions arqueològiques en alguns d’aquests espais, entre els quals es troben la cova Merinel (Bugarra), la cova del Sapo (Xiva) i la cova de Los Mancebones (Requena). Aquestes activitats han estat possibles gràcies al suport del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, la Fundació Ramón Areces i el Museu de Prehistòria de València (Diputació de València), així com a la col·laboració dels ajuntaments de les localitats on s’han desenvolupat.
Una mirada interdisciplinària
Un dels valors clau de RITCONTACT és l’enfocament interdisciplinari que té. En aquest sentit, integra distintes metodologies per a aproximar-se a un fenomen complex “que no es pot comprendre des d’una perspectiva única”, ressalta Machause.
El projecte combina arqueologia, bioarqueologia, geoarqueologia, arqueometria i anàlisi sensorial. A més disposa de sistemes d’informació geogràfica, modelatge geoespacial, documentació mitjançant escaneig, digitalització 3D i recreació virtual, que permeten estudiar no només els materials arqueològics, sinó també els paisatges, els recorreguts i les característiques físiques i sensorials d’aquests espais.
La il·lustració arqueològica ajuda a visualitzar i comunicar aspectes de les pràctiques i experiències del passat que no s’hi poden observar directament a partir de les evidències conservades. Aquesta reconstrucció digital “serveix també per a comunicar hipòtesis científiques de manera rigorosa i atractiva, contribuint a revaloritzar el patrimoni arqueològic”, indica Machause.
De la investigació a la societat
Així mateix, RITCONTACT tracta d’acostar els resultats de la investigació arqueològica a la societat i facilitar l’accés a un patrimoni que, per les seues característiques, habitualment es manté ocult i inaccessible.
A través de visites virtuals immersives, el públic podrà recórrer les coves i aproximar-se als paisatges rituals ibèrics, així com explorar aquests espais des d’una perspectiva que combina el coneixement científic amb l’experiència sensorial. D’aquesta manera, la tecnologia es converteix en una eina per a connectar el patrimoni arqueològic amb el present, afavorir-ne la comprensió i fer-lo accessible a públics més amplis.
El treball compta amb el suport de la Fundación Ramón Areces i concursa en la categoria 4 de la tercera edició dels premis: “Millor projecte cultural amb el suport d’una fundació”. Les votacions estan obertes fins al 12 d’octubre a través de la pàgina web d’Història de National Geographic.
