Fotograma del documental This is it. Sony Pictures

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

L'estrena de Michael, el biopic dirigit per Antoine Fuqua i protagonitzat per Jaafar Jackson, torna a posar en circulació una vella pregunta: com era, en termes físics, la vida quotidiana de Michael Jackson?

Ara que el cinema reviu el seu llegat, torna l'interès per examinar no sols el mite, sinó les dades concretes sobre la seua condició física en els seus últims anys; especialment en 2009, l'any que va morir, quan preparava el seu retorn amb la gira This Is It. En aquell moment, l'artista mantenia una activitat física exigent i una dieta relativament lleugera, al mateix temps que vivia amb una qualitat de vida profundament deteriorada per l'insomni i la medicalització.

No era un home incapacitat

La primera paradoxa radica en la condició física de Michael Jackson en 2009: no era, segons la documentació forense, un home incapacitat, ni de bon tros. L'autòpsia oficial, duta a terme després de la seua mort el 25 de juny d'aquell any, va revelar que feia aproximadament 175 centímetres d'alçada i pesava 62 quilograms, un índex de massa corporal al voltant de 20,1 kg/m², dins d'un interval considerat acceptable.

El document no afirma que els músculs mostressen, per exemple, “signes de vigor” ni diagnostica de manera expressa desnutrició greu. El que sí que indica és que presentava molt poc de greix subcutani abdominal, una dada coherent amb una complexió prima i amb escasses reserves grasses. En altres paraules, l'autòpsia no dibuixa un cos atlètic en sentit estricte, però tampoc un de terminal o físicament col·lapsat.

L'informe forense del comtat de Los Angeles va ser encara més revelador: Michael estava fent “exercici extenuant diari” com a preparació per als concerts programats. Aquest detall no és anècdota: reflecteix una rutina que incloïa hores de ball, coreografies complexes i condicionament cardiovascular. Això coincideix perfectament amb el que es pot veure en els assajos de This Is It, capturats en vídeo i presenciats per l'equip tècnic.

L'agència Reuters i altres mitjans van recollir el testimoniatge del fotògraf Kevin Mazur, que el va retratar menys de 48 hores abans de la mort. Mazur el va descriure com a algú “ple d'energia”, alegre, interactuant amb l'equip i capaç d'assajar al voltant d'una dotzena de cançons amb pauses breus només per a ajustar música, llums i coreografia. Les imatges d'aquells dies mostren un artista prim, sí, però funcional: salts precisos, girs ràpids i una presència escènica intacta.

Estimacions sobre la seua despesa energètica diària

Què significa això en termes de despesa energètica? Encara que no hi ha dades personalitzades, sí que és possible fer una estimació amb eines estàndard de fisiologia de l'exercici. El Compendi d'Activitats Físiques assigna 5 MET (1 MET equival al consum d'aproximadament 1 kcal per hora per cada kg de pes corporal) a assajos de dansa moderna, jazz o ballet, i 6,8 MET a actuacions escèniques vigoroses.

Un càlcul raonable situaria la seua despesa energètica total diària entorn de 2 800-3 100 kcal durant els assajos intensos de This Is It. Aquesta xifra resulta de sumar una despesa basal d'unes 1 470 kcal, el cost de l'activitat física derivat de diverses hores d'assaig i ball, i la termogènesi induïda per la dieta, estimada entorn del 10 % de la despesa basal. En jornades especialment exigents, el total podria acostar-se fins i tot a 3 300 kcal diàries.

Dieta: controlada però insuficient per al desgast

La seua dieta no sembla la d'una estrella entregada a l'excés en aquells últims mesos, sinó la d'algú intentant arribar lleuger i funcional als assajos. El seu xef personal, Kai Chase, va explicar que el patró general era de menjars frescos i relativament lleugers. El matí podia començar amb begudes de fruita, granola i ametla, mentre que per al dinar o el sopar hi havia ensalades amb pollastre o tonyina segellada. La lògica semblava clara: sostenir l'energia sense pesadesa.

Aquest tipus d'alimentació encaixa amb les exigències d'un artista que té el cos sencer com instrument de treball. L'estil de Jackson depenia de coordinació, velocitat, control postural i resistència per a cadascun dels concerts. En aquell context, una dieta lleugera podia afavorir el rendiment escènic, encara que també resulta plausible que fos escassa per a compensar una despesa física elevada i una situació d'estrès crònic.

L'autòpsia afegeix ací un matís important. No permet reconstruir un darrer menjar concret ni identifica aliments específics a l'estómac. El que sí que indica és que l'estómac contenia 70 grams de líquid fosc, i que en el contingut gàstric es van detectar propofol i lidocaïna, dos compostos anestèsics.

La fragilitat subjacent: insomni i medicalització

Ací emergeix la segona paradoxa, més tràgica: tenir capacitat de rendiment no equival a tenir bona qualitat de vida. La mateixa documentació forense que mostra Jackson en preparació física activa també apunta a una situació profundament precària. Segons el relat del forense del comtat de Los Angeles, que recull informació comunicada pel detectiu S. Smith, Jackson s'havia queixat de deshidratació i de no poder dormir. L'autòpsia va concloure que la causa de la mort va ser intoxicació aguda per propofol, cosa a la qual va contribuir la ingesta de benzodiazepines.

Convé ser precisos. L'autòpsia no demostra anatòmicament una “deshidratació greu”, però sí que incorpora la referència a aquella queixa en la reconstrucció del cas. I tampoc no parla d'un estómac en què només hi hagués píndoles, sinó d'un líquid fosc amb presència de propofol i lidocaïna. Més que una escena d'alimentació normal o recuperació física, l'informe dibuixa la d'un organisme profundament impactat per la farmacologia.

El contrast és clau per a entendre el seu final. Un individu pot conservar aptitud escènica (ballar, assajar, respondre al treball coreogràfic) i, al mateix temps, viure en un equilibri molt precari. Michael semblava mantenir la capacitat d'executar treball físic exigent, però estava atrapat en una dinàmica d'insomni, dependència farmacològica i pressió professional que li comprometia seriosament el benestar.

El cos darrere del mite

Vist així, el cas del cantant ofereix una lliçó més àmplia sobre la cultura del rendiment. Tendim a interpretar primesa, energia visible i capacitat de treball com a sinònims de salut. Però les dades disponibles suggereixen una cosa més complexa: en els seus darrers dies convivien un entrenament real, una alimentació aparentment cuidada i una fragilitat extrema. El cos que encara podia assajar era també un cos sotmès a una gran tensió fisiològica i farmacològica.

Per això, potser la dada més reveladora no és quantes calories gastava Michael Jackson al dia, una xifra que no coneixerem mai amb precisió, sinó la contradicció que encarnava: la d'un artista capaç de semblar invencible mentre la seua vida quotidiana es tornava cada vegada més vulnerable. El seu cas recorda que l'excel·lència escènica pot conviure amb una deterioració silenciosa.

I és que, a vegades, el mite oculta precisament allò que més convindria mirar: el cost humà de sostenir durant dècades l'obligació de ser extraordinari.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.