.jpg)
Ingrid Mosquera Gende, UNIR - Universidad Internacional de La Rioja ; José A. Morales García, Universidad Complutense de Madrid y Luis M. Rojo Bofill, Universitat de València
L'històric litigi contra Meta als Estats Units, que va començar en 2023 i va arribar a judici l'agost de 2026, va sorgir arran d'una ona massiva de demandes impulsades per quasi mig centenar de fiscals generals, districtes escolars i famílies que denunciaven els seus riscos per a la salut mental. El cas va sortejar la immunitat proporcionada per la Secció 230 de la Llei de telecomunicacions nord-americana, que allibera de responsabilitat els proveïdors i usuaris d'un “servei informàtic interactiu”, en relació amb la divulgació d'informació proporcionada per usuaris de tercers.
Finalment, el procediment va concloure amb un acord multimilionari i amb la imposició de transformacions estructurals directes que afecten Instagram i Facebook i que podrien arribar a estendre's a altres plataformes i xarxes socials, segons ha declarat el fiscal general William Tong.
Aquestes mesures, estan basades en evidències científiques o són únicament canvis “estètics”?
Bloquejos automàtics temporals
En primer lloc, l'acord estableix dues hores diàries d'ús per a menors de 18 anys, juntament amb avisos periòdics per a fomentar pauses i un ús més autoregulat. L'evidència científica secunda la idea general de limitar el temps d'exposició a les xarxes socials i afavorir pauses mentre s’utilitzen, encara que no permet considerar les dues hores com un llindar mèdic universal ni els avisos periòdics com a intervals científicament establits. Alguns assajos experimentals suggereixen que reduir-ne l’ús temporalment pot millorar determinats indicadors de benestar, en part, a través de més qualitat del son. No obstant això, els efectes depenen també de com i per a què s'utilitzen les xarxes.
En segon lloc, s'establiran bloquejos automàtics durant la nit, en línia amb l'evidència que relaciona l'insomni amb una major presència de símptomes de problemes de salut mental. Aquesta mesura podria complementar-se o substituir-se per altres més senzilles a la llar, com ara evitar que els adolescents utilitzen el mòbil al dormitori o deixar-lo fora de l'habitació durant la nit.
En tercer lloc, se suprimiran les notificacions automàtiques –push notifications– en horari escolar. Encara que aquesta mesura pot evitar l’“efecte crida”, hem de recordar que la revisió freqüent de les xarxes socials ha sigut relacionada amb el fenomen anomenat Fear of Missing Out o FOMO. Aquest no desapareix eliminant les notificacions i consisteix en la por de perdre’s alguna cosa, com les experiències que altres persones sí que estan vivint, en aquest cas en les xarxes socials.
Sense filtres estètics ni recompenses
D'altra banda, la proposta d'eliminar els filtres estètics evitaria que els menors es compararen amb una imatge de si mateixos modificada i inassolible, circumstància que pot provocar problemes d'autoestima o d'imatge corporal. Tanmateix, si es continuen usant aquest tipus de filtres en les plataformes dels seus referents adults, que solen fer vídeos conjunts o eixir en les seues publicacions, podran continuar veient-se reflectits de manera irreal.
A més a més, també desapareixerà el botó de “M'agrada” en comptes adolescents, un gran reforzador de la publicació de contingut en xarxes. Així i tot, ocultar el número de “m'agrada” no elimina les interaccions socials: els comentaris, seguidors, elements compartits o missatges continuen proporcionant senyals d'aprovació i reconeixement. Per tant, és raonable pensar que la cerca d'aprovació podria desplaçar-se cap a altres formes d'interacció.
Verificació de l'edat i control parental
Finalment, hem de destacar dues mesures relacionades amb la privacitat i la seguretat.
La primera disposició és dur a terme un reforç de la verificació d'edat. De fet, ja s'estan desenvolupant sistemes que no impliquen revelar a la plataforma la identitat, la data exacta de naixement o altres dades personals. No obstant això, aquestes tecnologies encara presenten reptes relacionats amb la precisió, els falsos positius i negatius, la representativitat dels algorismes i l’equilibri entre seguretat i privacitat.
L'objectiu és, per tant, trobar un punt mitjà entre una verificació prou fiable per a protegir els menors i el principi de minimització de dades que exigeix la protecció de la privacitat.
L'altra mesura implica desenvolupar millores en els controls parentals, perquè siguen més accessibles i els tutors puguen desactivar tant el feed algorísmic com la reproducció automàtica. En aquest cas, l'ús de tallafocs automatitzats pot ser molt útil, però tampoc hem d'oblidar la important funció presencial que han de tenir pares i mares en la criança.
Més enllà de les xarxes
Les xarxes socials ofereixen grans oportunitats, tant per a persones adultes com per a les més joves, encara que també han demostrat el seu potencial per a generar complicacions. En el cas concret dels adolescents, aquests reptes es multipliquen, ja que es tracta d'una població més vulnerable, que requereix, per tant, més protecció.
Per descomptat, hi ha maneres de frenar els riscos inherents a les xarxes. Això sí, l’eficàcia real haurà de comprovar-se després d’implantar-les, mitjançant dades sobre el comportament dels usuaris i avaluacions independents. Per a això, serà molt important la implicació dels progenitors, però també la dels propis adolescents, atès que la majoria de les mesures poden ser sortejades o substituïdes per altres estratègies d'ús. Per això, per exemple, caldrà desenvolupar mecanismes per a identificar comptes múltiples, pertanyents al mateix menor, amb els quals es tracten de burlar els límits d'edat.
Abans de res, hem d'assumir que la relació conflictiva entre les xarxes socials i l'adolescència va més enllà de les mesures corporatives que puguen prendre's (les quals, sens dubte, juguen un paper fonamental). Continua sent crucial prioritzar l'alfabetització digital, tant dels joves com dels seus progenitors i educadors.
I, en aquest context, no podem oblidar la importància de l'exemple dels adults: no importa només quant temps passem davant les pantalles, sinó també com les utilitzem i quin comportament hi mostrem.
Ingrid Mosquera Gende, Profesora Titular de Universidad en la Facultad de Ciencias de la Educación y Humanidades. Investigadora Principal del Grupo TEKINDI, UNIR - Universidad Internacional de La Rioja ; José A. Morales García, Investigador Científico en enfermedades neurodegenerativas y Profesor Titular de la Facultad de Medicina, Universidad Complutense de Madrid y Luis M. Rojo Bofill, Facultativo Especialista en Psiquiatría en H. La Fe, Valencia, Spain. Profesor Asociado, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
