Els científics Leonor Sánchez-Busó, Iñaki Comas i Fernando González-Candelas, de la Unitat Mixta "Infecció i Salut Pública" de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), amb la col•laboració de Guillermo Jorques, epidemiòleg del Centre de Salut Publica d'Alcoi, han fet una anàlisi genòmica de les soques de Legionella pneumophila de 13 brots produïts a Alcoi en el període de 1999 al 2010.
La Legionella pneumophila és un patogen estrictament ambiental, un bacteri oportunista que habita els ambients aquàtics i del sòl, s’estén per l'aire i pot infectar els humans amb certes característiques de susceptibilitat, com ara persones majors de 65 anys, amb problemes respiratoris o fumadors, entre altres. La L. pneumophila és l'agent causant de la malaltia de la legionel·losi, una forma de pneumònia, i de la febre de Pontiac, però que no es transmet de persona a persona. Des de la primera identificació d'aquest bacteri com a patogen humà, els brots de legionel•losi han estat recurrents en molts països.
Aquesta investigació s’ha publicat en l’article “Recombination drives genome evolution in outbreak-related Legionella pneumophila isolates” en la prestigiosa revista Nature Genetics i detalla la seqüenciació del genoma complet realitzada en 69 aïllats de 13 dels 18 brots històrics de legionel•la recollits a la localitat d’Alcoi. Els investigadors han descobert que en alguns dels brots estudiats hi havia més d'una soca i que les diferències genètiques entre aquestes soques són tals que permeten pensar que existien diferents fonts per a un mateix brot.
La investigadora Leonor Sánchez-Busó reclama la necessitat d'entendre bé com es produeixen els brots de Legionella per a poder controlar-los i, per tant, de disposar de la màxima informació possible, inclosa la genètica, que és la que ens permetrà conèixer com evoluciona el bacteri a escala individual i poblacional.
Les mutacions són la màxima font de variació genètica, però no totes les variants trobades són el resultat de mutacions estructurals o puntuals. Els bacteris han desenvolupat estratègies específiques per a incorporar i intercanviar gens i segments de plasmidi de fonts externes. Els processos de transmissió no vertical permeten als microorganismes adquirir nous gens o variants que proporcionen noves adaptacions, com la resistència a pressions ambientals i als antibiòtics tant a curt com a llarg termini. "El tipus ST578 de L. pneumophila ha causat brots durant més de 10 anys a Alcoi, i en aquest estudi, basat en una anàlisi de seqüenciació massiva, hem aconseguit veure que alguns dels brots no han estat causats per una única font biològica. Els resultats mostren que l'evolució d'aquesta població de ST578 s'ha vist fomentada per la introducció d'una variant amb el mateix perfil, des de fonts externes a la xarxa de distribució d'aigua de la ciutat. Tot això s’ha produït malgrat el considerable èxit aconseguit per les mesures de prevenció i control dutes a terme per les autoritats sanitàries que van contribuir a l’absència de brots entre el 2006 i el 2009", explica Sánchez-Busó.
S’ha pogut comprovar que la L. pneumophila ha evolucionat d’una manera molt ràpida en el període analitzat (1999-2010) per l’intercanvi de gens amb altres soques de Legionella. S’han produït diversos fenòmens de recombinació entre elles, uns intercanvis de material genètic que són els responsables del 98% dels canvis genètics observats. A més, aquests canvis s’han produït en un molt breu període de temps per a aquests tipus de processos. Cal remarcar que aquestes recombinacions no afecten la resistència de la Legionella, ja que no es tracta d’un bacteri resistent i els pacients infectats responen bé al tractament mèdic.
La legionel·la no es pot evitar ni eliminar, però sí evitar el risc i controlar-la si es disposa de la informació necessària. L'estudi realitzat durant un any ha demostrat que, amb la tecnologia aplicada pels científics, es disposa de les eines necessàries per a realitzar en només dos dies la investigació genòmica d'un brot en el moment en què està produint-se, mentre que el procés d'incubació de la legionel•la és de dues setmanes. Leonor Sánchez-Busó afirma que "aquest és el primer treball d'alt impacte que mostra l'estructura genètica real dels brots de legionel·losi, i ens permet veure que l'aplicació de les tècniques de seqüenciació massiva a l'estudi d'aquests brots hauria d'aplicar-se no sols de forma retrospectiva, sinó en temps real per a poder identificar i controlar les fonts dels brots quan aquests estan produint-se, així com també per a predir el risc a curt i llarg termini".
