Vivint al límit és el títol de la investigació liderada per científics de la Universitat de València per a descriure un comportament desconegut fins ara: la vida de percebes que habiten exclusivament a les aletes de cetacis, en concret, en dofins d’aigües tropicals i temperades. Les conclusions d’aquest treball es publiquen avui en la revista PLoS ONE.
El professor Javier Aznar de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, coordinador de l’estudi, comenta que el percebe simbiòtic Xenobalanus globicipitis “sembla ser capaç de detectar cetacis en moviment, como ara els dofins llistats (Stenella coeruleoalba), i gràcies a la mateixa hidrodinàmica del dofí, assentar-se en àrees precises de la vora de les aletes on, malgrat l’intens moviment del cetaci, aconsegueixen alimentar-se i reproduir-se. Como deia Adolf Seilacher, X. globicipitis és un dels poquíssims percebes que ha aconseguit veure el món a lloms d’un dofí”.
La investigació, desenvolupada en col•laboració amb la University of Southern Mississippi, ha estudiat els percebes recollits en 242 dofins llistats encallats a la costa mediterrània entre 1979 i 2009. Un dels objectius bàsics era “trobar patrons de selecció de microhàbitats del percebe en aquesta espècie de dofí, fent servir les dades sobre presència, abundància, distribució, orientació i mesures del crustaci”, apunta Aznar.
“Vam trobar que aquests percebes s’uneixen exclusivament a les aletes i, en particular, al llarg de la vora d’eixida, d’esquena al flux de l’aigua. Tanmateix, s’instal•len, preferentment a l’aleta caudal i, sobre tot, al costat dorsal i a la part central de l’aleta”, segons l’investigador Javier Aznar, que considera que hi ha la possibilitat que el mateix hidrodinamisme del dofí facilite el contacte de les larves en aquests llocs. A més, aquests indrets de l’aleta semblen ser els llocs on els animals aconsegueixen una filtració òptima –com tots els percebes- amb el mínim traumatisme físic associat al moviment de l’aigua.
Els autors suggereixen que els percebes poden ser capaços de reconèixer químicament la pell dels dofins i, de manera passiva, trobar una ubicació on viure a través del remolí que es crea per l’aigua que flueix per sobre de les aletes dels cetacis. Així, en aquest entorn, “possiblement, es beneficien d’un entorn adient per a filtrar els nutrients dels aliments i per a protegir el desenvolupament de les seues larves”, afirma Juan Antonio Raga, catedràtic de Zoologia i coautor de l’article.
La recerca publicada avui a PLoS ONE està basada en un treball de final del Màster de Biodiversitat de la Universitat de València realitzat per Juan Manuel Carrillo. Es tracta de la primera investigació que quantifica els patrons de selecció del microhàbitat de Xenobalanus globicipitis en diverses escales espacials. A més, informa de la biologia bàsica dels percebes i genera dades de nous indicadors de problemes de salut en els dofins. Tot i això, encara queden molts interrogants sobre la biologia d’aquests percebes excepcionals, els quals trobaran resposta a partir de procediments experimentals, encara en fase d’estudi pilot.
La Unitat de Zoologia Marina de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València desenvolupa, entre altres, una línia d’investigació sobre ecologia i evolució de metazous paràsits de mamífers marins i tortugues marines, especialment en aigües mediterrànies.
Living on the edge: Settlement patterns by the symbiotic barnacle Xenobalanus globicipitis on small cetaceans. Juan M. Carrillo, Robin M. Overstreet, Juan A. Raga, and Francisco J. Aznar
