Jornada d’actualització científica per a professorat de secundària i batxiller
Data Dissabte 17 de maig de 2014, de 9.00 a 14.00 h
Lloc Auditori Joan Plaça Jardí Botànic de la Universitat de València (UV)
Inscripció:Del 29 d’abril al 9 de maig
Data: Dissabte 17 de maig de 2014, de 9.00 a 14.00 h
Inscripció: Del 29 d’abril al 9 de maig
Programa
Organitzat i patrocinat per:
Amb la col·laboració de:
María José Lorente és professora del Departament de biologia funcional de la UV i delegada del
El mite del cervell reptilià o el negligit paper de les emocions en l’evolució cerebral
Paul MacLean va proposar una idea d’èxit, que l’evolució del nostre cervell havia seguit un procés additiu en tres passos: al cervell reptilià, capaç de generar respostes eminentment reflexes, s’hi va afegir als paleomamífers un sistema límbic capaç de generar emocions, i als neomamífers (primats) un cervell pensant. El nostre treball i el d’altres indica, pel contrari, que l’aprenentatge emocional, la capacitat d’aprendre a reaccionar emocionalment a estímuls nous, ja estava present als rèptils i va ser l’autèntic motor de l’evolució cerebral. Som animals emocionals fins i tot quan pensem fredament.
Enrique Lanuza i Fernando Martínez-Garcia són fundadors del laboratori de Neuroanatomia Funcional Comparada de la UV. Combinen estudis sobre evolució cerebral amb l’anàlisi de la funció de l’amígdala, el cor del cervell emocional, en la generació de comportaments socials amb una forta càrrega emotiva. Actualment investiguen el paper de les feromones en l’atracció sexual, el comportament maternal i l’agressió, i compaginen la seua recerca amb la formació d’una nova generació de joves neurocientífics.
Noves dades sobre evolució humana a la llum de la paleogenètica
Carles Lalueza-Fox és investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) de Barcelona. Ha treballat a les universitats de Cambridge i d’Oxford així com també a la companyia privada de genètica deCODE Genetics (Islàndia). És un reconegut expert en estudis de paleogenètica. Ha participat en el projecte Genoma Neandertal en col·laboració amb l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva i ha dirigit la seqüenciació del primer genoma mesolític europeu. Ha publicat diversos llibres de divulgació científica, entre ells Races, racisme i diversitat (guanyador del VII Premi Europeu de Divulgació Científica, 2002) i Palabras en el tiempo; la lucha por el genoma neandertal (Editorial Crítica, 2013).
La fabulosa història del pensament de Lucreci
En aquesta conferència resseguim la pista de les idees evolutives del poeta romà Caro Titus Lucreci: des de la seua obra fundacional, Sobre la naturalesa, fins a L’origen de les espècies, de Charles Darwin. La influència de Lucreci fou cabdal en el pensament renaixentista i il·lustrat, i se’ns mostra com un dels majors motors de la construcció de l’actual visió de l’home i de la naturalesa.
Martí Domínguez és escriptor i articulista. Doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la UV i director de la revista Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la UV; El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la UV; de El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla, i finalment de El fracassat, on novel·la la vida de Paul Cézanne. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode. És alhora el director de la Biblioteca Darwin (Laetoli-Universidad Pública de Navarra), que publica en espanyol les obres completes de Charles Darwin. Amb el seu assaig El somni de Lucreci (2014), una història de la llibertat del pensament, va rebre el XXXIV Premi Carles Rahola.
