A la primavera de 1992, els protagonistes de ‘Días sin escuela’, un xiquet de sis anys, que serà acollit per Elena Uriel i Sento, i una xiqueta de quatre, somien que, en acabar l’estiu, començaran a anar a classe amb els seus amics, però de sobte esclata al seu voltant una guerra que, durant tres anys, els arrossegarà a l’infern.

Totes les guerres semblen, sempre, la mateixa guerra, eixa en la qual els quatre Genets de l’Apocalipsi, sempre moguts per foscos interessos, sembren indiscriminadament mort, fam i dolor, arrasant tot al seu pas. Les seues víctimes són, sempre, les mateixes víctimes; persones innocents abandonades a la seua sort i atrapades enmig de la barbàrie i l’horror. Entre aquestes víctimes, els xiquets són especialment vulnerables.

Trenta anys després de la guerra dels Balcans, eixos xiquets ens comencen a contar, i no recorden grans batalles ni moments històrics, com relaten els llibres, sinó que rememoren els seus dies i nits, durant tres llargs anys, amb freds hiverns i calorosos estius, amb la fam, la malaltia i la mort cavalcant a pler pels camins. Recorden la por i recorden també jocs i riures, recorden el seu present, perquè tots els xiquets viuen sempre, amb innocència, en el present que, a cada moment, els toca viure.

Els autors eviten recrear-se en escenes terribles, però sense renunciar a la connexió amb els sentiments de Denis, aquell xiquet que va arribar fa 25 anys a Sagunt com a xiquet d’acollida i va passar a ser un més de la família.

Sobre Sento Llobell
Vicent Llobell Bisbal, “Sento” (València, 1953) Després de llicenciar-se en la facultat de Belles Arts de València, exerceix com a professor d'anatomia en la mateixa facultat entre 1979 i 1981, any en què abandona la docència per a dedicar-se a dibuixar còmics.

Etiquetat, dins del moviment de la “línia clara”, com un dels integrants de l’anomenada “Nova Escola Valenciana” dels anys 80. Publica títols com a Romance, El Laboratorio del Dr. Arnau, Ruinas, Cazando milionarios i El cartero audaz amb guions propis. Velvet Nigths (amb l’escriptor Ramón de España) i la sèrie Tirant lo Blanc amb guió del novel·lista Jaume Fuster.
Té un ampli book en il·lustració publicitària. Amb el temps, la presència de les tres dimensions és cada vegada més freqüent en la seua obra. Ha dissenyat falles avantguardistes com la de la Plaça de l’Ajuntament de València en 1986 i 1987, o en la plaça de Na Jordana 2005 i 2011, així com la gegantesca figura transitable de Gulliver que es troba en el llit del riu Túria de la mateixa ciutat. La publicació en El Jueves de caricatures, en forma de retallable, marca una altra opció estètica en la seua curiositat per les tres dimensions.

Des de 1981 té editats 12 àlbums de còmics, ha il·lustrat 6 llibres i dissenyat 25 cartells. Les seues il·lustracions i còmics s'han publicat en mitjans com Bésame mucho, El Víbora, Cairo, Madriz, TBO, Pequeño País, El Tiempo, El Independiente, EFE EME i El Jueves. Després de quasi 20 anys dedicat a altres àrees de les arts plàstiques torna al còmic amb la trilogia del Doctor Uriel –Un médico novato, Atrapado en Belchite i Vencedor y Vencido.

En l’actualitat continua dibuixant còmics i ha tornat a prendre contacte amb la docència impartint cursos de postgrau en la Facultat de Belles Arts de València i cursos monogràfics a l’Escola Superior d'Art i Tecnologia de la mateixa ciutat.

Sobre Elena Uriel
En acabar el batxillerat a la Corunya, aprova l’examen d'ingrés i és admesa a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París, on roman un curs acadèmic. Torna a Espanya i es llicencia en Belles Arts a València. El Govern francés li concedeix una beca i torna a París per a perfeccionar els seus estudis de gravat i litografia a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts. Es llicencia en Filosofia i Lletres en la Universitat de València. Li concedeixen la beca de Paisatge de El Paular (Segòvia).
En 1981 obté la Càtedra de Dibuix i imparteix classes en diversos instituts fins a arribar al Clot del Moro, a Sagunt, on fixa la seua residència, instal·la el seu estudi i compagina l’ensenyament amb la pintura, el dibuix i el gravat.

Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives a Orense, Barcelona, Sagunt, València, Madrid, Segòvia, Elx…, i forma part del grup d'artistes La Tira de Dones.

S'encarrega de la documentació i el color en els dos últims còmics de Sento, Dr. Uriel i Historietas del Museo del Prado. Il·lustra en 2021 el llibre de memòries escrit pel seu pare: No se fusila en domingo, de l’editorial Fora de Ruta.