En les conclusions de l’estudi, Martí Domínguez apunta que molts estudiants manifestaven una gran sorpresa, perplexitat i fins i tot commoció en descobrir episodis familiars que havien romàs en silenci durant dècades, sovint a causa de la por, la vergonya o el trauma transgeneracional. “Aquest silenci intergeneracional evidencia fins a quin punt la repressió política va continuar incidint en la memòria col·lectiva molt després de la fi formal del règim franquista” explica el professor de la Universitat de València.

L’article de Martí Domínguez, publicat en Media Practice and Education, s’endinsa en l’estudi de la percepció social de la memòria històrica entre l’alumnat de Periodisme, “un col·lectiu que prompte tindrà un paper fonamental en la construcció del relat públic i la transmissió del coneixement històric”. Per tal de dur a terme la investigació, es va proposar als estudiants que elaboraren un article d’opinió a partir d’una experiència personal vinculada a la memòria històrica familiar. Concretament, havien de reflexionar sobre com el colp d’estat de 1936, la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista, havien impactat en les seues famílies, ja fora de manera directa o indirecta. El corpus resultant, format per un total de 83 articles, posa de manifest un desconeixement generalitzat sobre aquest període històric.

Al mateix temps, els textos redactats pels estudiants reflecteixen una actitud de profunda introspecció. En molts casos, les reflexions prenen un caràcter literari, poètic o emotiu, mostrant no només una voluntat de comprensió històrica, sinó també una necessitat personal d’entendre’s a si mateixos dins d’un relat familiar marcat per la fractura, el patiment o la resistència. A través d’aquest exercici, la memòria esdevé un instrument de descoberta personal i, alhora, de reconciliació amb el passat.

Segons Domínguez, “aquest tipus d’activitat pedagògica resulta especialment valuosa en l’àmbit del periodisme, ja que fomenta una mirada crítica i empàtica cap a la història i cap a les narratives que la constitueixen”. Per al professor de la Universitat, els futurs periodistes no sols tindran la responsabilitat d’informar, sinó també d’explicar el passat d’una manera que permeta al conjunt de la societat comprendre’s millor i evitar la repetició d’errors. “En aquest sentit, la memòria històrica no és un simple exercici acadèmic, sinó una eina cívica i democràtica de primer ordre”, afig.

Per a l’investigador, aquest procés fa l’estudiantat conscient de les grans llacunes existents en el coneixement d’aquesta etapa, tant a nivell educatiu com familiar. Així, el desconeixement no sols afecta els fets objectius, sinó també les vivències íntimes que conformen la memòria de les famílies.

Aquest fenomen no és exclusiu d’Espanya. “En moltes societats contemporànies, especialment aquelles que han viscut dictadures, guerres civils o processos traumàtics de transició política, la recuperació de la memòria familiar pot jugar un paper fonamental en la construcció d’una identitat col·lectiva més madura i inclusiva”, apunta, i afig que “conéixer el passat és una condició necessària per poder exercir una ciutadania crítica, informada i compromesa amb la justícia i la veritat”.

Referència

Domínguez, M. (2025). ‘Don’t look back! Educational perspectives on the management of family history memory among Spanish journalism students’. Media Practice and Education, 1–20. https://doi.org/10.1080/25741136.2025.2491197