Memòria 2023. Ars Longa 32

Departament d´Història de l´Art. Universitat de València

Este text recopila els aspectes docents, de gestió, les activitats acadèmiques i la seua difusió en el curs acadèmic 2021-2022

Minerva y las torres del mar

Calvé, Óscar (text) i Crespo, Rosanna (il·lustració)

Minerva és una inventora jove i brillant, capaç de parlar diversos idiomes, tocar instruments i construir monuments. Resulta que fa moltíssims anys, més de 500, va atendre la crida de socors dels pobles costaners valencians, que estaven farts de les murrieries dels pirates, especialment d'un molt dolent, el temut Patapalo. Minerva va idear una increïble solució. Amb gran determinació, no va edificar només una torre, sinó un muntó de torres, i sense que ningú sabera que entre aquestes hi havia un enorme secret i una màgica connexió!

Trets Institucionals de les Entitats de Regs Valencianes (segles XIII-XIX)

PERIS ALBENTOSA, Tomàs

L'obra constitueix la segona part de l'Enciclopèdia del Regadiu Històric Valencià. En el primer volum s'analitzaven les característiques de les infraestructures hidràuliques i dels mecanismes operatius emprats per a distribuir el cabal. Ara s'aborden (també per al conjunt del territori valencià entre els segles XIII i XIX) les fórmules organitzatives a partir de les quals es va efectuar el funcionament quotidià. Per a això, se segueixen les mateixes pautes formals que en la primera part, és a dir, entrades temàtiques disposades per ordre alfabètic.

Quasi totes les entrades consten d'una exposició raonada sobre el concepte que es tracta i es completa amb un conjunt de textos. La part expositiva ofereix una síntesi sobre el tret abordat que combina dades empíriques i debats teòrics. La interpretació de cada aspecte s'acompanya de les referències oportunes a la bibliografia que s'ha ocupat del tema.

La funció dels textos que completen el desenvolupament de cada terme (quasi tots arxivístics i en bona part inèdits) és múltiple. D'una banda, sustentar i acreditar les idees exposades en la síntesi inicial. D'altra banda (atesa l'heterogeneïtat dels regadius valencians, tots subjectes a una dinàmica evolutiva incessant), es tracta de proporcionar al lector matisos cronològics o geogràfics sense carregar l'exposició inicial. Finalment, ofereixen una informació més precisa que permet aprofundir-ne en l'anàlisi a qui ho desitge.

 

• Librería de la Generalitat Valenciana

Estació d'autobusos de València

CALVÉ MASCARELL, Óscar

La publicació del llibre La Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España: estructura empresarial y gestión contable (1900-1923), del guanyador de la dihuitena edició del Premi Demetrio Ribes, Miguel Ángel Villacorta Hernández, aborda des de la disciplina econòmica un dels aspectes més importants en la conformació del territori des del seu naixement en el segle XIX: els ferrocarrils. El sector ferroviari espanyol ha sigut prolíficament estudiat pel paper rellevant que ha exercit en la seua contribució al progrés econòmic i en la vertebració del territori. No obstant això, els aspectes d'organització i gestió empresarial, d'una banda, i comptable, d'una altra, de les companyies...

La publicació del llibre La Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España: estructura empresarial y gestión contable (1900-1923), del guanyador de la dihuitena edició del Premi Demetrio Ribes, Miguel Ángel Villacorta Hernández, aborda des de la disciplina econòmica un dels aspectes més importants en la conformació del territori des del seu naixement en el segle XIX: els ferrocarrils. El sector ferroviari espanyol ha sigut prolíficament estudiat pel paper rellevant que ha exercit en la seua contribució al progrés econòmic i en la vertebració del territori. No obstant això, els aspectes d'organització i gestió empresarial, d'una banda, i comptable, d'una altra, de les companyies ferroviàries han sigut relativament poc tractats, qüestió certament paradoxal si tenim en compte l'aportació del sector al desenvolupament de la ciència organitzativa, empresarial i comptable. La publicació del llibre Estación de autobuses de Valencia. Proyectos soñados y arquitecturas vividas posa en valor un aspecte a penes tractat: la història de l'anhel de la ciutat per disposar d'una infraestructura capaç de reorganitzar el caos derivat de l'aparició de l'autobús interurbà. Circumstància que emergeix precisament en la dècada dels 20 del segle passat i que, com anticipa el títol, va estimular la imaginació de cèlebres arquitectes que van elaborar projectes quasi mai executats, però també l'eficiència d'enginyers notables. Aquesta última va quedar manifesta en dues infraestructures que van córrer sort molt diversa. Tot això té cabuda en aquest volum menut però substanciós que, per damunt de tot, ofereix al lector un viatge en el temps a través d'unes instal·lacions corresponents a una funció i tipologia concreta.

Crónica de la línea Valencia-Tarragona

CALVÉ MASCARELL, Óscar

Impulsada per la controvertida figura de José Campo, la construcció de la línia ferroviària València-Tarragona (1862-1868) va suposar el punt de partida en Edat Contemporània del Corredor Mediterrani. No en va, ja en la seua concepció huitcentista, el tram que aborda aquest llibre es contemplava com una part de la connexió entre Màlaga i Nàpols. El volum selecciona més d'un centenar de notícies de premsa d'època i divers biaix ideològic per a abordar —amb suficient perspectiva històrica— aspectes heterogenis referents a la creació de la línia: els desafiaments d'enginyeria (hi destaca la construcció dels ponts sobre el Túria a València i sobre l'Ebre a Tortosa), les polèmiques sobre el...

Impulsada per la controvertida figura de José Campo, la construcció de la línia ferroviària València-Tarragona (1862-1868) va suposar el punt de partida en Edat Contemporània del Corredor Mediterrani. No en va, ja en la seua concepció huitcentista, el tram que aborda aquest llibre es contemplava com una part de la connexió entre Màlaga i Nàpols. El volum selecciona més d'un centenar de notícies de premsa d'època i divers biaix ideològic per a abordar —amb suficient perspectiva històrica— aspectes heterogenis referents a la creació de la línia: els desafiaments d'enginyeria (hi destaca la construcció dels ponts sobre el Túria a València i sobre l'Ebre a Tortosa), les polèmiques sobre el traçat associades al desig febril de comptar amb els beneficis del nou transport, els usos i abusos dels promotors (amb un José Campo definit per uns com a “capdavanter de la modernitat” i per uns altres com a “delinqüent”), la diversificació de la mà d'obra emprada (des d'enginyers anglesos amb grau alt d'especialització fins a xiquets desemparats que actuaven com a mà d'obra barata)… Un material llavors associat intrínsecament a la modernitat pel seu ús innovador en la construcció i en les premses flamants dels diaris que nodreixen aquesta publicació; però, per damunt de tot, per possibilitar i fins i tot donar nom, també en la seua accepció castellana —el ferrocarril—, a una classe de transport a penes somiat durant mil·lennis per l'home.

La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya

MARCO DOLS, Pablo

La publicació del llibre La Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España: estructura empresarial y gestión contable (1900-1923), del guanyador de la dihuitena edició del Premi Demetrio Ribes, Miguel Ángel Villacorta Hernández, aborda des de la disciplina econòmica un dels aspectes més importants en la conformació del territori des del seu naixement en el segle XIX: els ferrocarrils. El sector ferroviari espanyol ha sigut prolíficament estudiat pel paper rellevant que ha exercit en la seua contribució al progrés econòmic i en la vertebració del territori. No obstant això, els aspectes d'organització i gestió empresarial, d'una banda, i comptable, d'una altra, de les companyies...

La publicació del llibre La Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España: estructura empresarial y gestión contable (1900-1923), del guanyador de la dihuitena edició del Premi Demetrio Ribes, Miguel Ángel Villacorta Hernández, aborda des de la disciplina econòmica un dels aspectes més importants en la conformació del territori des del seu naixement en el segle XIX: els ferrocarrils. El sector ferroviari espanyol ha sigut prolíficament estudiat pel paper rellevant que ha exercit en la seua contribució al progrés econòmic i en la vertebració del territori. No obstant això, els aspectes d'organització i gestió empresarial, d'una banda, i comptable, d'una altra, de les companyies ferroviàries han sigut relativament poc tractats, qüestió certament paradoxal si tenim en compte l'aportació del sector al desenvolupament de la ciència organitzativa, empresarial i comptable. Aquest treball estudia la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (NORD), que va arribar a ser la societat privada més important d'Espanya i la dècima d'Europa. L'objectiu de la investigació és analitzar la informació comptable des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu, i la seua estructura organitzativa des de diferents punts de vista i de manera dinàmica. L'anàlisi abasta tota la vida de l'empresa, però en els aspectes comptables se centra en el primer quart del segle XX, perquè fou la seua època d'esplendor i perquè s'han identificat diverses pràctiques de manipulació de la informació financera, no trobades fins ara en una època tan primerenca.

Un siglo de transporte urbano en Castelló: Historia del transporte público en la capital de la Plana

MARCO DOLS, Pablo

La publicació del llibre Un segle de transport urbà a Castelló: Història del transport públic en la capital de la Plana, de Pablo Marco Dols, guanyador de la denovena edició del Premi Demetrio Ribes, aborda una qüestió molt influent en la conformació del territori: el transport públic a la ciutat, i entre aquesta i el seu entorn més pròxim. L'obra analitza la gestació i evolució del transport públic a Castelló de la Plana i el seu districte marítim, el Grau, des dels primers tramvies a vapor fins a l'actualitat, incloent-hi les empreses que ho han gestionat al llarg del temps i el patrimoni que ha perviscut. L'evolució del transport va tindre –i té– una gran influència en el...

La publicació del llibre Un segle de transport urbà a Castelló: Història del transport públic en la capital de la Plana, de Pablo Marco Dols, guanyador de la denovena edició del Premi Demetrio Ribes, aborda una qüestió molt influent en la conformació del territori: el transport públic a la ciutat, i entre aquesta i el seu entorn més pròxim. L'obra analitza la gestació i evolució del transport públic a Castelló de la Plana i el seu districte marítim, el Grau, des dels primers tramvies a vapor fins a l'actualitat, incloent-hi les empreses que ho han gestionat al llarg del temps i el patrimoni que ha perviscut. L'evolució del transport va tindre –i té– una gran influència en el desenvolupament urbà. Transport i creixement urbà s'han influït mútuament, per la qual cosa l'estudi de l'evolució de la mobilitat a la ciutat de Castelló de la Plana és imprescindible per a l'anàlisi del propi creixement històric de la ciutat i de la seua configuració actual. Hui com ahir, el transport públic és clau en la mobilitat urbana a més de ser un element fonamental per a la transformació de les ciutats en espais més amables. La seua anàlisi permetrà avançar en la implantació de polítiques que afavorisquen una mobilitat urbana més sostenible, alhora que influeixen en el propi creixement de la ciutat.

Memòria 2022. Ars Longa 31

Departament d´Història de l´Art. Universitat de València

Este text recopila els aspectes docents, de gestió, les activitats acadèmiques i la seua difusió en el curs acadèmic 2021-2022

Germanías e infraestructuras: concomitancias

ARCINIEGA GARCÍA, Luis (coord.)

En aquest llibre es recullen per escrit les últimes aportacions d'especialistes que, des de diverses disciplines, es van tractar mesos arrere en el transcurs del IV Workshop d'Estudis Interdisciplinaris de l'Obra Pública: “Germanies (1519-1523) i infraestructures: concomitàncies”, celebrat a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i organitzat per la Càtedra Demetrio Ribes de la mateixa institució universitària.