'Retos para el Estado constitucional del siglo XXI: derechos, ética y políticas del cuidado'

Ana Marrades Puig, Clara Garrido Criado, Blanca Rodríguez Ruíz, Antonello Lo Calzo, Beatriz Bosch Marco, Vicenta Tasa Fuster i Rosa Roig Berenguer

Totes les persones necessitem cures. Unes vegades necessitem del temps i de la cura d'altres persones, principalment en moments d'especial vulnerabilitat. D'altres, necessitem tenir cura de persones amb les que ens relacionem. Aquesta obvietat, indispensable per al sosteniment de la vida, és un obstacle per a l'exercici de determinats drets de les persones que presten les cures —la majoria dones. Per evitar que el tema de les cures segueixi sent un escull per a la igualtat, cal universalitzar la cura i elevar-la a la categoria de principi ètic inspirador de l'Estat constitucional. Aquest és un treball col·lectiu pioner en el diagnòstic i la realització de propostes per superar la crisi de...

Totes les persones necessitem cures. Unes vegades necessitem del temps i de la cura d'altres persones, principalment en moments d'especial vulnerabilitat. D'altres, necessitem tenir cura de persones amb les que ens relacionem. Aquesta obvietat, indispensable per al sosteniment de la vida, és un obstacle per a l'exercici de determinats drets de les persones que presten les cures —la majoria dones. Per evitar que el tema de les cures segueixi sent un escull per a la igualtat, cal universalitzar la cura i elevar-la a la categoria de principi ètic inspirador de l'Estat constitucional. Aquest és un treball col·lectiu pioner en el diagnòstic i la realització de propostes per superar la crisi de cures, des d'una perspectiva juridicopolítica.

'Los presupuestos con perspectiva de género en el Estado español'

Mónica Gil Junquero

Aquest llibre presenta una anàlisi de les iniciatives de pressupostos amb perspectiva de gènere, implementades en diferents nivells politicoadministratius de l'Estat espanyol, per dilucidar si efectivament s'estan consolidant com una eina útil per fomentar la igualtat. S'analitzen els marcs institucionals en els quals es desenvolupen aquestes iniciatives i s'explora la seva capacitat de transformació en els processos i les polítiques públiques per al foment de la igualtat. En base als resultats obtinguts, les experiències es cataloguen en la Progressió en Transformació, una tipologia elaborada ad hoc per classificar les diferents iniciatives de pressupostos amb perspectiva de gènere en...

Aquest llibre presenta una anàlisi de les iniciatives de pressupostos amb perspectiva de gènere, implementades en diferents nivells politicoadministratius de l'Estat espanyol, per dilucidar si efectivament s'estan consolidant com una eina útil per fomentar la igualtat. S'analitzen els marcs institucionals en els quals es desenvolupen aquestes iniciatives i s'explora la seva capacitat de transformació en els processos i les polítiques públiques per al foment de la igualtat. En base als resultats obtinguts, les experiències es cataloguen en la Progressió en Transformació, una tipologia elaborada ad hoc per classificar les diferents iniciatives de pressupostos amb perspectiva de gènere en funció dels canvis que han aconseguit incorporar en pro de la igualtat de gènere. També es presenten els problemes i resistències que dificulten l'avanç de les experiències de pressupostos amb perspectiva de gènere i davant d'ells, s'inclouen propostes per superar-les.

Número 12: 'Las acogidas. Mujeres entre la exclusión social y las violencias machistas'

Gabriela Moriana Mateo

Aquest volum se centra en les dones immerses en processos d'exclusió social institucionalitzades en els centres de protecció de dones de la Comunitat Valenciana. Realitza una aproximació històrica als centres residencials de dones. Així com, una anàlisi de la resposta institucional respecte l'atenció a l'exclusió social i a la violència contra les dones tant en l'àmbit estatal com en el de la Comunitat Valenciana. Revela les característiques i problemàtiques de les dones acollides i les diferents barreres que els impedeixen escapar de la violència de gènere. Analitza els processos d'exclusió social de les dones institucionalitzades des d'una perspectiva de gènere, classificat la seua...

Aquest volum se centra en les dones immerses en processos d'exclusió social institucionalitzades en els centres de protecció de dones de la Comunitat Valenciana. Realitza una aproximació històrica als centres residencials de dones. Així com, una anàlisi de la resposta institucional respecte l'atenció a l'exclusió social i a la violència contra les dones tant en l'àmbit estatal com en el de la Comunitat Valenciana. Revela les característiques i problemàtiques de les dones acollides i les diferents barreres que els impedeixen escapar de la violència de gènere. Analitza els processos d'exclusió social de les dones institucionalitzades des d'una perspectiva de gènere, classificat la seua situació en funció de les xarxes soci-familiars, la responsabilitat respecte a les càrregues familiars (econòmica i de cures), els ingressos econòmics, també mostra els diferents tipus de violència (intrafamiliar i de gènere) que pateixen les dones institucionalitzades.

Número 11: "Desafíos de la mirada. Feminismo y cine de mujeres en España".

Silvia Guillamón Carrasco

Aquest llibre explora les relacions entre el feminisme i el "cinema de dones", entesos tots dos com a espais discursius que desafien els models tradicionals de gènere construïts sota la dictadura franquista. L'acostament al tema es planteja des de dos fronts: d'una banda, abordant qüestions que interessen a la semiòtica fílmica i la teoria de gènere; d'altra banda, endinsant-se en la discussió sobre el franquisme i els canvis polítics, socials i culturals esdevinguts en el procés de democratització. Entre les obres fílmiques que s'analitzen es troben «De mujer a mujer» de Luis Lucia (1951), «La petición» de Pilar Miró, (1976); «Vámonos Bárbara» de Cecilia Bartolomé, (1978); «Hola, ¿estás...

Aquest llibre explora les relacions entre el feminisme i el "cinema de dones", entesos tots dos com a espais discursius que desafien els models tradicionals de gènere construïts sota la dictadura franquista. L'acostament al tema es planteja des de dos fronts: d'una banda, abordant qüestions que interessen a la semiòtica fílmica i la teoria de gènere; d'altra banda, endinsant-se en la discussió sobre el franquisme i els canvis polítics, socials i culturals esdevinguts en el procés de democratització. Entre les obres fílmiques que s'analitzen es troben «De mujer a mujer» de Luis Lucia (1951), «La petición» de Pilar Miró, (1976); «Vámonos Bárbara» de Cecilia Bartolomé, (1978); «Hola, ¿estás sola?» d' Icíar Bollaín, (1995); i «A los que aman» d'Isabel Coixet, (1998).

Número 10: "Trayectorias del deseo: literatura, psicoanálisis, feminismo".

Silvia Tubert

Al llarg de 10 capítols, el llibre ofereix un estudi interdisciplinari que tracta confrontar des del punt de vista de la teoria feminista, dos tipus de discursos: el literari i el psicoanalític. L'autora analitza textos literaris d'autors de diferents nacionalitats amb l'objectiu de dur a terme una reflexió sobre el llenguatge, el sentit, el desig, la construcció de la identitat i la subjectivitat. Expressió del compromís incessant de l'autora amb un projecte intel·lectual, ètic i polític, en el seu últim llibre Silvia Tubert ofereix la seua singular visió amb una claredat expositiva i una força argumentativa extraordinàries que faciliten la comprensió de conceptes, temàtiques i...

Al llarg de 10 capítols, el llibre ofereix un estudi interdisciplinari que tracta confrontar des del punt de vista de la teoria feminista, dos tipus de discursos: el literari i el psicoanalític. L'autora analitza textos literaris d'autors de diferents nacionalitats amb l'objectiu de dur a terme una reflexió sobre el llenguatge, el sentit, el desig, la construcció de la identitat i la subjectivitat. Expressió del compromís incessant de l'autora amb un projecte intel·lectual, ètic i polític, en el seu últim llibre Silvia Tubert ofereix la seua singular visió amb una claredat expositiva i una força argumentativa extraordinàries que faciliten la comprensió de conceptes, temàtiques i perspectives. Saber i saviesa s'ajunten en un llibre l mateix temps complex i clar a, la publicació del qual revifa el dolor de la pèrdua, encara que rescata una veu que deixa petjades i ressons infinits.

Número 9: “Lectoras transversales. La lectura de ficción en una biblioteca de mujeres”.

Eiisa Sanchis Pérez y Cristina Giner Arbio

Este libro nace de la práctica profesional de las autoras en una Biblioteca especializada en mujer, de un interés por la literatura como arte de ficción y por la animación lectora. Fruto de las inquietudes que han orientado y guiado su quehacer bibliotecario, surge el estudio Lectoras transversales: la lectura de ficción en una biblioteca de mujeres, con el que se persigue un doble fin. Por un lado, el estudio pretende profundizar en el comportamiento lector de las usuarias que leen novela en una biblioteca especializada, y relacionarlo con otros comportamientos culturales. Por otro lado, trabajar para definir una posible tipología de lectoras de ficción.

Número 8: "Luces y sombras del recurso al empleo de hogar".

Isabel Pla Julián

Este libro es fruto de una investigación multidisciplinar en torno a la problemática del empleo de hogar como recurso a la conciliación de vida privada y profesional. El empleo de hogar genera una situación de dependencia asimétrica entre género que, a nuestro juicio, constituye un escenario óptimo para observa cómo las desigualdades derivadas de la división sexual del trabajo (desigualdades inter géneros) se presentan atravesadas por las de clase y etnia (desigualdades intra géneros). Partiendo de un marco teórico para analizar la informalidad y la precariedad laboral del empleo de hogar, se analizan los aspectos cualitativos a través de los discursos de las empleadas de hogar -autóctonas...

Este libro es fruto de una investigación multidisciplinar en torno a la problemática del empleo de hogar como recurso a la conciliación de vida privada y profesional. El empleo de hogar genera una situación de dependencia asimétrica entre género que, a nuestro juicio, constituye un escenario óptimo para observa cómo las desigualdades derivadas de la división sexual del trabajo (desigualdades inter géneros) se presentan atravesadas por las de clase y etnia (desigualdades intra géneros). Partiendo de un marco teórico para analizar la informalidad y la precariedad laboral del empleo de hogar, se analizan los aspectos cualitativos a través de los discursos de las empleadas de hogar -autóctonas e inmigrantes- y de las empleadoras. La heterogeneidad de perfiles biográficos, imágenes y estereotipos, trayectorias laborales y condiciones de empleo y trabajo se entrelazan con los problemas de conciliación de unas y otras.

Número 7: "Vivir en las cárceles de Franco. Testimonio de una presa política ".

Jacinta Gil Roncales y Ana Aguado Higón, (Ed.)

Jacinta Gil Roncales nace en Valencia, de madre cubana y padre valenciano. Estudia la carrera de Bellas Artes en la Escuela Superior de San Carlos de Valencia. Durante ese periodo frecuenta las tertulias de escritores y poetas entre los que están José Luis Hidalgo, José Hierro y Vicente Gaos. En el año 1950 se casa con el pintor Manuel Gil Pérez y fundaron los grupos de artistas de vanguardia 'Z' y 'Parpalló'. En el año 1957 fallece su marido y Jacinta se refugia en la pintura, la literatura y la poesía. Trabaja durante varios años en la decoración, pintando murales, cuadros y grabados en madera por encargo. Después se entrega a la enseñanza, como profesora de instituto de enseñanza media...

Jacinta Gil Roncales nace en Valencia, de madre cubana y padre valenciano. Estudia la carrera de Bellas Artes en la Escuela Superior de San Carlos de Valencia. Durante ese periodo frecuenta las tertulias de escritores y poetas entre los que están José Luis Hidalgo, José Hierro y Vicente Gaos. En el año 1950 se casa con el pintor Manuel Gil Pérez y fundaron los grupos de artistas de vanguardia 'Z' y 'Parpalló'. En el año 1957 fallece su marido y Jacinta se refugia en la pintura, la literatura y la poesía. Trabaja durante varios años en la decoración, pintando murales, cuadros y grabados en madera por encargo. Después se entrega a la enseñanza, como profesora de instituto de enseñanza media hasta su jubilación. En el año 2000 la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, le patrocina una exposición antológica junto con un libro donde se recogía su obra plástica y sus escritos. La continuación y término de su diario 'Vivir en las cárceles de Franco' han sido escritos por Jacinta Gil en el año 2005

Número 6: "El feminismo de Estado en España: El Instituto de la Mujer (1983-2003)".

Celia Valiente Fernández

Desde aproximadamente los años setenta se han fundado en la mayor parte de los países del mundo instituciones cuyo principal cometido reside en mejorar la condición de las mujeres como grupo y erosionar las desigualdades entre éstas y los hombres. También se han establecido organismos similares en los ámbitos regional y local. En ciencias sociales este conjunto de instituciones se denomina “feminismo de Estado”, “feminismo institucional” o “feminismo oficial”, conociéndose como “feministas de Estado” a las personas que trabajan en estos organismos (o agencias) de igualdad” o “instituciones feministas” (Mc-Bride y Mazur 2004,2; Stetson y Mazur 1995,1-2). Esta monografía comprende cinco...

Desde aproximadamente los años setenta se han fundado en la mayor parte de los países del mundo instituciones cuyo principal cometido reside en mejorar la condición de las mujeres como grupo y erosionar las desigualdades entre éstas y los hombres. También se han establecido organismos similares en los ámbitos regional y local. En ciencias sociales este conjunto de instituciones se denomina “feminismo de Estado”, “feminismo institucional” o “feminismo oficial”, conociéndose como “feministas de Estado” a las personas que trabajan en estos organismos (o agencias) de igualdad” o “instituciones feministas” (Mc-Bride y Mazur 2004,2; Stetson y Mazur 1995,1-2). Esta monografía comprende cinco capítulos empíricos sobre las deliberaciones en torno a la formación ocupacional (el número dos), el aborto (el tres), la prostitución (el cuatro), la representación política (el cinco) y el asunto candente de la reforma del sistema de protección por desempleo (el seis). El capítulo final de conclusiones recuerda el interrogante principal de la investigación y, a la luz de los estudios de caso presentados en los capítulos dos a seis, acepta o rechaza los factores que hipotéticamente explican el grado de influencia del Instituto de la Mujer en el proceso político (ciertas características del movimiento organizado de mujeres, las del organismo de igualdad, y el entorno político). Al final del libro se incluye un apéndice con las variables dependiente e independientes para cada uno de los doce debates estudiados, y un listado de bibliografía.