Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Investigacio

1. Ciutadania femenina, política i igualtat

1.1. Feminisme i filosofia.

  • Anàlisi dels discursos filosòfics per a mostrar la historicitat de la diferència dels sexes i evidenciar el llenguatge misógino en el tractament de les dones.
  • Anàlisi i interpretació de les paradoxes de la Il·lustració entorn de la igualtat de les dones.
  • Anàlisi del debat modernitat %o2013 postmodernidad en l'elaboració de la diversitat de feminismes en el debat contemporani.

1.2. Epistemologies feministes.

Estudi de la relació entre producció de coneixement i acció política a partir dels diferents desenvolupaments teòrics que en l'espai dels estudis feministes qüestionen el privilegi epistémic del coneixement científic sustentat en pressupostos d'objectivitat, universalitat i neutralitat.

1.3. Feminisme i Política

Les relacions entre ciutadania i gènere. Els problemes de redefinició del polític en relació a les dones. Trencaclosques de la identitat de gènere/sexe i paradoxes de les polítiques feministes

2. Història de les Dones i del Gènere.

2.1. Femení/masculí: identitats i relacions.

Estudi de la construcció històrica dels models i les identitats de gènere (feminitat-masculinitat), amb especial atenció a l'anàlisi de la literatura normativa i de ficció, així com de la seua interiorització i adaptació pels subjectes individuals, i anàlisis de les funcions i relacions entre els sexes, estratègies intel·lectuals i pràctiques socials.

2.2. Identitats de gènere en les cultures polítiques del segle XX.

Es proposa estudiar la construcció històrica de les identitats de gènere en les diferents cultures polítiques d'esquerra, al llarg d'un segle fonamental per a la història contemporània d'Espanya, per a entendre i explicar les relacions de gènere en el moment actual. El treball s'emmarca en la història del gènere com a  historia de les relacions socials entre dones i homes tant en l'àmbit públic com en el privat.

3. Relacions de Gènere i organització del treball.

3.1. La inserció de les dones en el mercat laboral i el treball no remunerat.

Es centra, d'una banda, en la situació de les dones en el mercat laboral (discriminació salarial, segregació ocupacional, diferents formes d'ocupació i temps de treball, etc.). Una altra part està relacionada amb temes soci-econòmics, que abasten des de l'elaboració d'indicadors socials sobre la situació de la dona, desocupació femenina i patrons de consum de les llars. Una tercera part d'aquesta línia de recerca consisteix en la quantificació i integració del treball domèstic en els comptes nacionals a través de comptes satèl·lit de la producció domèstica així com en l'ampliació dels límits de la producció en comptabilitat nacional mitjançant l'elaboració de matrius de comptabilitat social.

3.2. Psicologia, diversitat de gènere i desenvolupament professional.

Estudia la dimensió de gènere i la importància que aquesta dimensió exerceix sobre el comportament humà i el desenvolupament psíquic, afectant de manera explícita al desenvolupament de creences estereotipades, d'expectatives educatives i laborals, i a l'adscripció de rols socials. L'anàlisi es dedica als següents temes: el sostre de cristall en la carrera directiva de les dones; mainstreaming de gènere i diversitat mentre que es manté en el mercat laboral; i anàlisi dels biaixos de gènere en l'elecció de carrera, que afavoreix en els homes l'elecció de carreres tècniques i en les dones els estudis de tipus humanístic i social.

3.3. Avaluació de polítiques d'igualtat: Teoria metodologia i praxi.

L'objectiu prioritari és aprofundir en els plantejaments teòrics, metodològics i pragmàtics de l'avaluació de les polítiques d'igualtat. Es tracta d'investigar sobre la planificació de les polítiques d'igualtat i el seu abast per a després poder avaluar els seus resultats i impacte. S'incideix, principalment, en els diferents procediments de recollida d'informació en l'avaluació de programes i polítiques, prioritzant l'aplicació de la integració metodològica als processos d'avaluació de programes dirigits a eliminar les discriminacions per raó de gènere, com a estratègia superadora de la vella polèmica cuantitativisme vs. cualitativisme.

4. Subjectivitat i Gènere: Implicacions dels models soci-culturals en el desenvolupament psicològic i en la salut.

4.1. Gènere, salut i benestar de les dones.

L'objectiu fonamental d'aquesta línia d'investigació és analitzar com la representació social de la dona incideix en la construcció de la subjectivitat de les imatges del cos i dels criteris normatius, criteris que aconsegueixen estatus de propostes idealitzades des del model soci-cultural imperant. Les prescripcions dels models de gènere que transmeten des de l'imaginari cultural van a funcionar com a patrons que incideixen en el benestar social i en la salut.

4.2.  Imaginari cultural, construcció d'identitats i gènere i violència.

Analitza la relació de reciprocitat existent entre internalización dels rols de gènere - que, des de l'imaginari cultural, justifiquen les asimetries de poder entre els sexes-, tolerància a formes encobertes de violència i manifestació d'actituds i comportaments als quals subjau la violència de gènere, a fi de disposar de coneixement real dels nostres/as adolescents i, a partir d'ell, elaborar un programa d'intervenció que aporte eines per a abordar la resolució de conflictes des de posicions igualitàries i redefinir les relacions entre els sexes.

5. Gènere, cultura i societat.

5.1. Sociabilitat i gènere: grups, xarxes i moviments de dones.

Partint de la idea d'agency i d'un enfocament intercultural, aquesta línia d'investigació promou l'estudi dels grups informals, associacions voluntàries, xarxes i moviments socials pels quals transiten les dones, els quals canalitzen i orienten la seua acció col·lectiva, i obrin/tanquen, limiten/amplien els seus recursos i capacitats socials.

5.2. Comunicació, imatge i polítiques de gènere.

Estudi de la funció del gènere com a tecnologia social, i de les seues implicacions en la producció del discurs en les pràctiques tant artística com a comunicatives en sentit ampli. Anàlisi crítica del llenguatge verbal i no verbal amb especial atenció al cinema com a indústria, discurs i institució en el seu paper actiu en la plasmació de l'imaginari soci-sexual de la societat contemporània.

5.3. Gènere, interculturalitat, migracions i desenvolupament.

Polítiques d'igualtat de gènere, de lluita contra la pobresa i de foment de la participació social i ciutadana de les dones. Disseny, planificació i avaluació de polítiques públiques d'igualtat de gènere i de plans, programes i projectes en l'àmbit local i internacional. La perspectiva de gènere en els programes i projectes socials. La perspectiva de la igualtat de gènere en la cooperació internacional, l'acció humanitària i la sensibilització i l'educació per al desenvolupament. Processos d'exclusió i marginació des de la perspectiva de gènere.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies