Un estudi qüestiona les capacitats pedagògiques de les imatges en els llibres de text d’història

La recerca, dirigida per Juan Carlos Bel Martínez, de la Facultat de Magisteri, posa de manifest que la majoria de les imatges dels manuals compleixen una funció merament decorativa. El treball, que analitza llibres de text durant dues regulacions educatives diferents, destaca que hi ha poca evolució respecte a l’ús de les imatges. A més, l’investigador incideix que les editorials fallen a potenciar l’alfabetització visual i les capacitats històriques dels alumnes a través de fotografies i dibuixos.

Juan Carlos Bel, a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

L’estudi, publicat en la prestigiosa Revista de Educación –dependent del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport– aprofundeix en el potencial pedagògic de les imatges figuratives i si els llibres de text aprofiten les capacitats didàctiques d’aquestes. “Un ús adequat de les imatges és essencial per a desenvolupar el vessant creatiu de construcció de coneixements històrics sòlids”, defensa l’autor. No obstant això, segons Bel Martínez “les editorials fracassen, de forma majoritària i generalitzada, a explotar aquestes aptituds en els estudiants i segueixen relegant les imatges a un segon pla i atribuint-hi una finalitat decorativa”.

La recerca constata aquesta infrautilització de les imatges com a fonts històriques pròpies. A més, la majoria no estan relacionades amb cap activitat que fomente les competències dels alumnes, sinó que més aviat es fan servir com un element il·lustratiu.

Juan Carlos Bel Martínez ha analitzat 27 manuals corresponents a cinquè i sisè curs d’educació primària, “una mostra extraordinàriament àmplia”, publicats sota el paraigua de dues lleis educatives diferents, la LOGSE, en aplicació entre 1991 i 2006, i la LOMQE, vigent des de 2013. L’autor ha classificat les imatges basant-se en quatre criteris: la seua presència, classe d’imatges, nivell de complexitat cognitiva de les activitats i vincle amb el text del manual.

La dificultat de les activitats amb imatges tampoc ha experimentat una gran evolució en els dos períodes estudiats. “Les tasques de complexitat cognitiva baixa són les més nombroses en la major part de la mostra, per això prevalen les aproximacions pobres i superficials a les fonts històriques”, adverteix Bel Martínez. Tanmateix, l’investigador reconeix un lleuger augment de les activitats de complexitat alta durant el període d’aplicació de la LOMQE.

Entre els recursos més utilitzats, l’autor destaca els dibuixos infantilitzats i alerta dels riscos del seu ús en abundància: “Els dibuixos són reinterpretacions creades des de l’òptica cultural inherent a la societat en què es genera”. Per això, i per evitar males interpretacions dels esdeveniments històrics, aconsella dissenyar-los des d’una perspectiva arqueologitzant, és a dir, elaborats en l’actualitat però fonamentats en evidències científiques recuperades del passat.

“Concedir tanta importància a la descripció superficial de les fonts implica promoure que l’alumnat les considere objectes estèrils que no poden fer aportacions significatives a la construcció de coneixements històrics”, adverteix l’autor, el qual també alerta que aquesta dinàmica coarta les possibilitats d’aprenentatge i debat sobre els esdeveniments històrics.

Bel Martínez atribueix aquest fenomen al pes del codi disciplinar de la història escolar, que “anteposa l’aprenentatge de continguts factuals sobre el desenvolupament de procediments crítics i reflexius”. A més, empra el text com la principal font d’informació i dades, un element tancat i no sotmès a interpretacions. Aquest codi, segons l’opinió de Bel, “continua sent determinant en les propostes didàctiques de les editorials majoritàries”.

La investigació ha sigut desenvolupada com a part del projecte Competencias sociales para una ciudadanía democrática: análisis, desarrollo y evaluación, inclòs al Pla Nacional de R+D+I del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i ha estat cofinançada amb fons FEDER.

 

Trajectòria

Juan Carlos Bel Martínez és investigador predoctoral de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Pertany a SOCIAL(S), Grup de Recerca i d’Innovació en Educació Geogràfica i Històrica, dependent del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, que estudia les dinàmiques pedagògiques en relació amb el tractament i la didàctica de les ciències socials a les aules.

 

Article:

Juan Carlos Bel Martínez (2017): «Imagen y libros de texto de Historia en Educación Primaria: estudio comparativo a partir de un análisis cualitativo», Revista de Educación, 2017, núm. 377, p. 82-112. DOI 10.4438/1988-592X-RE-2017-377-354

Enllaç: https://sede.educacion.gob.es/publiventa/descarga.action?f_codigo_agc=18495

Data d'actualització: 30 de agost de 2017 11:56.

 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies