L'objectiu principal de la Càtedra és analitzar la Bretxa digital de gènere, construint un instrument de diagnòstic i anàlisi, alineat amb el marc nacional i internacional, ajustat a les necessitats de coneixement de la Comunitat Valenciana i fent partícips en la generació de coneixement i en la proposta de solucions als sectors involucrats en l'àmbit de la bretxa digital.
La Bretxa Digital de Gènere es defineix com la diferència entre el percentatge d'homes i el percentatge de dones en l'ús de les TIC. Això és, la situació d'inferioritat que sofreix la dona respecte a l'home en l'accés a aquesta mena d'informació, educació i al coneixement de les TIC.
Garantir un accés equitatiu a les TIC és una necessitat urgent en l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, i la bretxa digital de gènere quantifica i abasta les habilitats pràctiques de TIC necessàries per al treball i la vida diària.
Les TIC faciliten l'accés de les persones a la salut, els serveis bancaris i l'educació o, en altres paraules, són habilitadors per a la participació de les persones com a ciutadanes i ciutadans en la futura societat digital.
Per a aconseguir una societat més igualitària, ha de tenir-se en compte que l'accés equitatiu a les TIC també facilita la participació de les dones en societats cada vegada més digitals i en la comunitat global.
La Bretxa Digital en general i de la Bretxa Digital de Gènere en particular són problemes estructurals, per a la resolució dels quals és crucial identificar i analitzar en profunditat totes les seves causes tenint en compte els tres nivells de Bretxa Digital:

• Accés: el primer nivell de bretxa digital de gènere té a veure amb la major dificultat d'accés i menor nivell d'ús de les TIC de les dones que dels homes. Existeix una diferència significativa entre homes i dones en l'accés i ús de les TIC. Aquestes diferències comencen des de la mera disponibilitat d'elements que permetin la connexió digital (ordenador, tauleta, mòbil, etc.) i persisteixen també en l'ús d'aquests dispositius per a fer tasques quotidianes, no sols aquelles relacionades amb l'oci (xarxes socials, videojocs, navegació), sinó també i més important, d'aquelles relacionades amb necessitats bàsiques (accés a la  assistència sanitària, administració electrònica, banca i compres online, etc).
• Formació: el segon nivell de bretxa digital de gènere fa referència als impediments perquè les dones puguin rebre la formació adequada per a aconseguir les habilitats digitals suficients. Els estudis assenyalen que els nivells de competència i habilitats digitals tant de nenes com de dones adultes són inferiors als de nens i homes. Aquestes diferències, encara que s'agreugen quan concorren altres factors socioeconòmics i/o culturals, es perceben de manera generalitzada i en totes les edats.
• Ocupació: aquest nivell té a veure amb les diferències que es donen a nivell d'ocupació de treballadors i treballadores. A causa de la bretxa digital de gènere, la menor possibilitat d'accés i ús de les competències digitals i les menors possibilitats de formació en les mateixes acaben condicionant les decisions que les persones prenen al llarg de la seva vida i els dirigeixen a una determinada carrera professional o una altra. Així, en l'actualitat, només un 13% del personal professional en el sector TIC són dones.

A partir d'aquestes anàlisis serà possible poder definir accions que els governs i institucions puguin establir com a motors polítics de canvi. De fet, l'últim eix està dirigit al disseny de mesures per a canviar la situació de desigualtat inicial.