Davant la situació d'emergència sanitària que estem vivint actualment, des de la Càtedra d'Economia Feminista volem alertar que la gestió de la pandèmia Covid-19 pot aprofundir encara més, la desigualtat de gènere existent; per això, interpel·lem als poders públics i governs a parar atenció sobre els més que possibles impactes desiguals que tindrà la crisi sanitària, i derivades d'aquesta, l'econòmica i social.

Davant la situació d'emergència sanitària que estem vivint actualment, des de la Càtedra d'Economia Feminista volem alertar que la gestió de la pandèmia Covid-19 pot aprofundir encara més, la desigualtat de gènere existent; per això, interpel·lem als poders públics i governs a parar atenció sobre els més que possibles impactes desiguals que tindrà la crisi sanitària, i derivades d'aquesta, l'econòmica i social. Conscients de com aquesta crisi canviarà les nostres formes de vida, volem posar en valor els treballs de cures i la necessitat que totes les persones abracem l'ètica de la cura per a reconduir aquesta crisi en les millors condicions possibles.

La pandèmia Covid-19 posa a prova la capacitat del nostre sistema públic d'atenció sanitària, minvada després de la gestió austericida de la recessió de 2008 i davant la gravetat de l'emergència ecosocial i la crisi de reproducció social.

Les dones estan en primera línia com a suport fonamental del sosteniment de la vida en totes les regions del món. En l'Estat espanyol, elles són més del 80% del personal sanitari (infermeria i ocupacions relacionades); el 70% de les treballadores de farmàcies; el 90% de les netejadores d'empreses, hotels i llars (inclòs el servei d'empleades domèstiques) i prop del 85% de les caixeres de supermercats. Així doncs, després de l'emergència de salut pública hi ha també una emergència econòmica que afectarà un mercat laboral en el qual les dones exerceixen el 74% de les ocupacions a temps parcial, estan afectades per condicions de treball de major precarietat i, donada la bretxa salarial ja existent, estan més exposades a risc de pobresa. A més, gran part de l'ajuda a domicili i de la cura professionalitzada prestada també a domicili ha deixat de funcionar, perquè no pot realitzar-se amb les suficients garanties sanitàries en la situació excepcional actual, sobretot quant a l'atenció de persones majors, les més vulnerables a patir un contagi letal. El tancament dels centres públics d'atenció a les cures pronostiquen que seran les dones majoritàriament les que s'ocupen de la cura de totes les persones de la llar, al llarg d'aquest confinament.

El informe de Nacions Unides adverteix que la pandèmia tindrà un cost especialment alt per a les dones perquè la majoria dels qui treballen en l'àmbit de la salut són dones, i això les col·loca en una posició de risc. Al major risc associat a la seua dedicació al treball de cures se suma el fet de la major precarietat dels treballs i ocupacions fortament feminitzades i a l'alta incidència entre les dones de l'economia informal, la qual cosa significa que manquen de protecció social i econòmica suficient per a poder fer front a la situació actual derivada d'aquesta emergència sanitària i econòmica.

Adaptem les recomanacions d'ONU Dones i dirigim a responsables polítics i governs les següents peticions, a fi que reflectisquen “les dinàmiques de gènere” en els seus informes, dades, plans d'acció i mesures aprovades durant l'actual crisi per la Covid-19:

1. Assegurar la disponibilitat de dades desagregades per sexe i l'anàlisi de gènere, incloent les taxes diferenciades d'infecció, impactes econòmics i en la càrrega de cura diferenciats, barreres d'accés de dones, i incidència de violència de gènere durant el confinament.
2. Assegurar la incorporació de l'enfocament de gènere en la resposta institucional per a atendre també les necessitats de les dones i xiquetes.
3. Implicar les dones en totes les fases de la resposta, en les consultes i veus expertes i en la presa de decisions, especialment a grups de dones que estan en primera línia d'atenció davant la Covid-19, rebent majorment l'impacte de les crisi sanitària: dones treballadores del sector sanitari, treballadores domèstiques, netejadores, caixeres dels establiments de serveis alimentosos i treballadores del sector informal, així com dones migrants i refugiades.
4. Assegurar l'atenció de les necessitats immediates de les dones que treballen en el sector sanitari. Millorar l'accés de les treballadores sanitàries a la informació, als equips de protecció personal i als productes d'higiene menstrual, i promoure modalitats de treball flexibles.
5. Impulsar consultes directes amb organitzacions de dones i col·lectius feministes sobre la situació de les dones, en particular les seues necessitats i les mesures adequades per a enfrontar la pandèmia, assegurant que les seues opinions, interessos, contribucions i propostes siguen incorporades en la resposta.
6. Reforçar l'estratègia d'informació i divulgació de missatges de salut pública, obrint canals alternatius de comunicació, perquè arriben a la gran diversitat de dones, especialment la informació sobre promoció, prevenció, higiene i mitigació de la pandèmia.
7. Garantir l'accés als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosa l'atenció sanitària prenatal i postnatal.
8. Adoptar mesures directes de protecció social i compensació econòmica a treballadores informals, incloent treballadores sanitàries, treballadores de la llar, migrants i dels sectors més afectats per la pandèmia, a fi que siga possible mantindre la generació d'ingressos i els mitjans de subsistència de les dones més afectades.
9. Impulsar mesures de política que permeten reconéixer, reduir i redistribuir la sobrecàrrega de treball no remunerat que recau sobre les dones en les llars i que es veu acrescuda com a efecte del confinament: cures de salut i cures de xiquetes, xiquets, persones majors, persones malaltes i/o en situació de dependència.
10. Adoptar mesures que permeten assegurar l'accés de dones migrants i refugiades a serveis de salut, ocupació, alimentació i informació, mitigar els riscos de protecció amb especial atenció a la violència de gènere i el tràfic de dones i xiquetes, i fomentar la cohesió social.
11. Assegurar i reforçar el funcionament de serveis essencials per a la prevenció i atenció davant violència contra les dones i xiquetes.
12. Tindre en compte les necessitats diferents de les dones i els homes en els esforços de recuperació a mitjà i llarg termini, compensant la situació de desigualtat econòmica per qüestió de gènere.
13. Facilitar mesures de protecció social i compensació econòmica que incloguen també les situacions fora de l'estàndard en el mercat laboral, per a garantir que no es queden fora els col·lectius de major vulnerabilitat econòmica, especialment treballadores del servei domèstic, cuidadores informals, personal de neteja de subcontractes i els qui ja estigueren en situació de desocupació sense subsidi.

En conclusió, amb aquestes propostes es tracta d'evitar una dràstica reculada dels assoliments aconseguits fins ara per a continuar avançant en el camí de la igualtat, i el ple desenvolupament de les nostres capacitats que contribuïsquen a construir una societat més justa, més lliure i més solidària.