La defensa de l'ordre constitucional es duu a terme per mecanismes que la pròpia Constitució preveu. Els ordinaris s'apliquen en períodes de normalitat, mitjançant el control de l'actuació dels poders públics, mentre que els extraordinaris s'apliquen davant situacions d'anormalitat constitucional i per tant poden comprometre o limitar drets, com és el cas de la declaració dels estats d'alarma, d'excepció i de lloc previstos en l'article 116 de la Constitució.
La defensa de l'ordre constitucional es duu a terme per mecanismes que la pròpia Constitució preveu. Els ordinaris s'apliquen en períodes de normalitat, mitjançant el control de l'actuació dels poders públics, mentre que els extraordinaris s'apliquen davant situacions d'anormalitat constitucional i per tant poden comprometre o limitar drets, com és el cas de la declaració dels estats d'alarma, d'excepció i de lloc previstos en l'article 116 de la Constitució.
Ens trobem vivint un confinament que respon a les mesures decretades pel Govern davant la declaració de l'estat d'alarma per la crisi sanitària del Covid-19, que segons la catedràtica de Dret Constitucional, Remedio Sánchez Ferriz, podria estar més prop de l'estat d'excepció si analitzem els efectes que està tenint, ja que no sols la suspensió de llibertats públiques, com la de moviment i circulació o unes altres de caràcter econòmic estan més prop d'un estat d'excepció sinó també altres drets personalíssims vinculats a la pròpia mort o a la dels éssers més afins.
D'altra banda, estaria també en perill el normal funcionament de les institucions essencial per al manteniment de la normalitat democràtica, com també apunten altres experts constitucionalistes. En declaracions recents deia l'ex magistrat del Tribunal Constitucional, Manuel Aragó, que el control de l'executiu és absolutament indispensable en la democràcia parlamentària que pot adequar-se perfectament a les mesures de protecció i seguretat que la situació mereix, “però no es pot interrompre ni desaparéixer”, com també afirmen altres experts constitucionalistes. Entre aquests, Vicente Garrido Mayol considera a més que si bé la limitació dels drets que estem patint és adequada per a l'actual estat d'alarma no ho seria l'obligació d'un confinament fora del domicili, i afig que pot a més considerar-se que, de facto, els drets de reunió i de manifestació estan també suspesos. A aquestes limitacions de drets hem d'afegir les que poden produir-se a partir de l'ordre per al desenvolupament d'una aplicació que permetrà la geolocalització de l'usuari.
En definitiva podem comprovar que hi ha drets compromesos afectats per la declaració d'estat d'alarma i tots tenen a veure amb la llibertat i amb principis bàsics de la democràcia. No obstant això el sacrifici de la llibertat està justificat per la protecció del dret a la salut de les persones, i per la defensa de la seguretat sanitària i això ens fa haver de ponderar dos interessos legítims en conflicte quin pes més?
Deia fa uns dies Geraldine Schwarz que mai va pensar que “en la nostra època la gent renunciaria així a la llibertat per la seguretat”. Entre la clàssica disjuntiva lliberteu vs. seguretat, en aquest cas la seguretat sanitària, l'autora es pregunta si és suficient amenaça per a donar pas a renunciar a la llibertat, i si l'amenaça sobre aquella és desproporcionada sobre la limitació d'aquesta.
No sols juristes, també altres acadèmics discuteixen sobre el risc del confinament no sols per a la llibertat personal sinó per al desenvolupament normal de les institucions democràtiques i per tant per a la pervivència de la pròpia democràcia. El catedràtic de psiquiatria, Rafael Tabarés reflexionava sobre quin prevaldria davant aquesta crisi, la protecció de l'espècie humana o la de la democràcia, i responia que sens dubte seria la primera sobre la segona, alertant així del risc que corria la democràcia. Tampoc jo tinc dubtes sobre quin ha de prevaldre però a més considere que fer prevaldre la protecció de la salut i la seguretat de les persones no té per què posar en perill la democràcia. Per a comprendre-ho és necessari analitzar el concepte de democràcia del qual partim en un context d'estat social de dret que propugna el valor de la justícia i de la igualtat com a valors fonamentals juntament amb el de la llibertat.
Si es comprén el sentit de la mesura i s'és conscient que amb el sacrifici que suposa la renúncia a la llibertat es contribueix a un bé comú des d'una nova ètica de la solidaritat que hauria d'inspirar l'ordre constitucional i ser un altre valor a incloure en la nostra Constitució, que a més sosté el valor de la justícia, llavors s'entén que no hi ha raó per a pensar que l'opció de protegir a les persones i la seua seguretat puga posar en perill la democràcia perquè a més, el reforç de la protecció de les persones és també una garantia per a aquella.
En renunciar a una part de la nostra llibertat de manera provisional en un període d'anormalitat constitucional darrere de la solidaritat també realitzem un exercici democràtic. Realitzem l'exercici democràtic de no emmalaltir per a no col·lapsar els hospitals saturats pels efectes devastadors d'una pandèmia que, encara que es podria haver anticipat veient els antecedents en altres països, hauria succeït igualment i a la qual cal fer front amb tots els mitjans de què disposem. Realitzem també un exercici democràtic en resituar el valor de la cura en la cúspide d'aqueixos valors, que es desprendria d'aqueixa ètica de la solidaritat.
És imprescindible dirigir els esforços a canviar la nostra escala de valors. Quin val més?, què importa més? Per descomptat que la vida, posar en el centre a les persones i als qui les cuiden ha de ser el sentit de la política. Per a això necessitem una èpica de la cura com reclamava Irene Vallejo, ja coneixem en què consisteix l'ètica de la cura, necessitem ara construir una èpica de la cura que assenyale qui són ara les vertaderes heroïnes i herois.
En recents declaracions Alain Touraine assegurava que “estem entrant en un nou tipus de societat, la societat dels serveis, però dels serveis entre humans. Aquesta crisi espentarà cap amunt la categoria dels cuidadors: no poden continuar estant mal pagats”. Cal afegir la importància de “generitzar” el col·lectiu de cuidadors i cuidadores, perquè és ben sabut que la majoria són dones, que són les que en definitiva estan sostenint habitualment les cures en les llars i també en els espais públics . De fet Touraine planteja com una de les decisions fonamentals per a Europa “l'alliberament per mitjà de les dones, és a dir, l'esfondrament de la raó en el centre de la personalitat i la recomposició dels afectes entorn de la raó i la comunicació, una societat del care (de les cures)”. És a dir, plantejar un nou model d'estat social i democràtic que prioritze les cures.
Com es planteja Katrine Marçal, si es vol preservar la cura a les persones en la nostra societat, aquest ha d'ocupar un paper central i ha de ser secundat amb els recursos econòmics necessaris. D'aquesta manera es recuperaran altres béns essencials per a l'economia, no sols els productius han de comptar sinó també els reproductius, només així es poden reconciliar els diferents valors democràtics.
Aquest article va ser publicat originalment en Valencia Plaza
Imatges:
