La Càtedra d’Empresa Familiar de la UV (CEFUV) analitza la importància de la comunicació, la confiança recíproca i la professionalització dels socis que no participen en el dia a dia del negoci.

La continuïtat d’una empresa familiar no depén exclusivament de l’èxit d’aquells que assumeixen les regnes de la seua gestió diària. Un pilar fonamental, sovint invisible, resideix en aquells membres de la família empresària que, sense ocupar llocs directius ni operatius, comparteixen la propietat, el llegat i la responsabilitat transgeneracional. Sota aquesta premissa s’ha celebrat un nou esmorzar de treball de la Càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de València (CEFUV), un espai d’anàlisi i debat que ha posat en relleu el paper indispensable i la visió dels socis no gestors.

En aquesta ocasió han participat Laura Pascual (Guzmán Global) i Javier Vallejo (Isaval Global) en un col·loqui moderat per Alejandro Escribá, director de la CEFUV.

Durant la trobada, els participants han coincidit que l’harmonia i una bona relació entre tots els socis són actius essencials que es traslladen positivament al dia a dia de l’empresa. Per a aconseguir aquest equilibri, s’ha destacat la necessitat de mantindre una comunicació constant, actuar amb total transparència i comptar amb un full de ruta estratègic clar. D’aquesta manera, es genera una relació de confiança recíproca en què l’equip directiu se sent recolzat per a desenvolupar la seua tasca i els socis no gestors guanyen tranquil·litat i certesa.

Un altre dels grans temes abordats va ser el foment del sentiment de pertinença i l’orgull pel llegat familiar. Els assistents han subratllat l’eficàcia de crear espais de trobada que combinen informació, escolta i activitats informals per a la transmissió de valors, així com la importància d’institucionalitzar òrgans de govern com el Consell de Família. Així mateix, s’ha posat en valor la professionalització corporativa en la presa de decisions i la necessitat d’integrar les futures generacions mitjançant plans de formació i pràctiques que les preparen per a exercir un rol de propietaris responsables i, qui sap, potser també funcions executives.

Finalment, la jornada ha aprofundit en la prevenció i gestió de les discrepàncies internes. S’ha remarcat la importància de normalitzar el conflicte com un element inherent a qualsevol organització, per al qual és necessari disposar d’eines de resolució preparades prèviament. En aquesta línia, s’ha conclòs que les observacions aportades pels membres externs a la gestió han de rebre’s sempre com un feedback cooperatiu i constructiu, orientat a integrar diferents perspectives per a la millora contínua del projecte empresarial, que ha d’aspirar també a generar un impacte positiu i real en la societat.

• 
• 
• 
• 
•