València, 10 de març de 2026. La Càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de València (CEFUV), promoguda per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), EDEM Escola d’Empresaris, l’Institut Valencià per a l’Estudi de l’Empresa Familiar (IVEFA), l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) i la Universitat de València (UV), i que compta amb la col·laboració de CaixaBank i Broseta, ha organitzat hui un nou desdejuni-tertúlia amb l’objectiu de desmitificar el temor cap a la professionalització de les estructures familiars, un repte pendent en moltes organitzacions. Sota el títol “Por a la governança familiar? Avantatges i desafiaments d’establir un consell de família”, la trobada ha comptat amb l’experiència de Bernardo Gregori, president del Consell de Família de Grefusa, i Jorge Tarazona Soriano, president del Consell d’Administració del Grup Tarazona Soriano Diversificació (Grup TSD), sota la moderació d’Inmaculada González, sòcia fundadora de Systemicall, per posar en valor la importància de la governança per a assegurar la continuïtat, la cohesió i la professionalització en les organitzacions liderades per famílies empresàries.

El poder del diàleg i la comunicació constant

L’eix central de l’acte ha sigut la necessitat de fomentar la comunicació per a arribar a acords sòlids. Els ponents han coincidit que la institucionalització de la família empresària no és un tràmit burocràtic, sinó un espai per al diàleg i l’intercanvi d’idees relacionades amb la família i l’empresa. En aquest sentit, Bernardo Gregori ha destacat que “un Consell de Família no comença amb un reglament, comença amb converses”.

Grefusa, empresa familiar valenciana amb més de 95 anys de trajectòria i líder en snacks, fruita seca i productes al forn, ha explicat com la seua tercera generació va marcar un moment decisiu per ordenar la seua estructura de governança. Bernardo Gregori ha assenyalat que, quan la companyia va arribar a aquesta etapa, la família va comprendre que havia d’establir un model que permetera anticipar-se als reptes abans que sorgiren, reforçant així les bases per al futur. En aquest procés, la família va treballar per identificar i reforçar valors com la superació, la innovació contínua o la importància de la reputació, transmesos de generació en generació.

Bernardo Gregori ha reforçat aquesta idea amb un consell clar per a altres famílies: “el Consell de Família no garanteix l’èxit d’una empresa familiar, però la seua absència augmenta el risc de fracàs”. A més, ha subratllat l’impacte directe d’aquesta comunicació transparent: “Tindre el Consell de Família ens ha ajudat a tindre més cohesió i més sentiment de pertinença i orgull. Les converses que abans no existien ara apareixen i eviten conflictes”.

En sintonia amb aquest enfocament, Jorge Tarazona ha coincidit que l’èxit d’aquest procés resideix en la recerca de l’acord comú i en l’acompanyament expert: “vam començar amb un assessor extern; va ser un exercici molt complet per a la família. Tot ho vam aprovar per unanimitat. Preferim arribar a un consens”. Per això, la seua recomanació és no iniciar aquest camí en solitari, sinó recolzar-se en especialistes.

Finalment, Inmaculada González ha tancat aquest debat aportant el full de ruta per a fer el primer pas. Segons González, és vital començar a “entrenar-se” en la governança, ja que “hi ha vegades que moltes famílies comencen aquest camí soles, especialment si són empreses de primera generació, però si des de la família empresària existeix aquesta inquietud, és bo anar formant-se, i es pot començar per incorporar assessors externs o persones independents primer en la governança de l’empresa i, més endavant, en la de la família. Són diferents etapes i diferents perspectives”.

Formació i el paper de les noves generacions

El desdejuni també ha abordat la preparació del relleu generacional com un procés d’aprenentatge constant i la importància de la formació de les següents generacions. En aquest sentit, el Grup Tarazona Soriano Diversificació (TSD) ha servit com a exemple d’evolució. Integrat per cinc companyies de sectors clau —com l’agronutrició, els ingredients naturals o la consultoria estratègica—, el grup ha exposat com ha sigut la seua transició des de la primera cap a la segona generació.

Jorge Tarazona ha reconegut que, durant anys, el focus de TSD va estar centrat exclusivament a créixer i reinvertir, sense obrir espais de diàleg sobre el futur a llarg termini: “La nostra transició va ser una cosa molt natural. Però és cert que durant molts anys només ens vam dedicar a treballar, a reinvertir, a créixer, però mai havíem parlat de com anava a transcórrer l’empresa, de com evolucionaria. Ens vam formar molt i a poc a poc hem anat evolucionant”.

Aquesta aposta per la formació va jugar un paper essencial en la seua transformació, especialment durant el treball conjunt amb un assessor extern, amb el qual van establir un estil de presa de decisions basat en el consens unànime mirant cap al futur. Tarazona ha llançat un missatge optimista sobre el paper dels joves en aquest nou escenari: “Ara s’estudia empresa familiar a les universitats i les noves generacions venen molt preparades. Això és molt bo per a la continuïtat de les empreses familiars. És molt important estar ben formats per a després poder formar part dels consells d’administració de les empreses familiars”.

L’anticipació: construir la governança en temps de calma

Un altre dels grans temes debatuts ha sigut el moment ideal per estructurar la governança. Inmaculada González, des de la seua experiència en Systemicall, ha advertit de la necessitat de “tindre més por de les improvisacions que de la governança”.

Els empresaris han recolzat aquesta visió alertant sobre els riscos d’actuar tard. “Si esperes a tindre el problema per organitzar-te ja arribes tard. La governança familiar cal construir-la en moments de calma”, ha explicat Bernardo Gregori, reconeixent el procés viscut a Grefusa: “Vam prendre consciència de la importància de la governança en la tercera generació i no et prens temps per a aquestes coses. Ens vam adonar que la tercera creixia i havíem de començar a ordenar”.

Per la seua part, Tarazona ha recomanat avançar-se a les transicions: “Un bon moment és abans que la següent generació haja entrat a formar part de l’empresa. Sense precedents és més fàcil”.

El Consell de Família: motor d’unitat, valors i estratègia

Al llarg del desdejuni, s’ha destacat que l’èxit a llarg termini exigeix ferramentes formals. Com ha recordat Inmaculada González, “més del 90% de les empreses a Espanya són familiars i generen més del 70% de l’ocupació privada. Les empreses familiars més longeves solen comptar amb estructures i bones pràctiques en matèria de governança”, afegint que “parlar de continuïtat i futur i de com conviuen empresa i família és començar a parlar de governança familiar”.

Jorge Tarazona ha sigut categòric sobre la importància d’aquesta estructura en el Grup TSD: “És de vital importància que les empreses familiars tinguen ben estructurats els seus òrgans de govern, tant familiars com professionals, i ben definides les seues responsabilitats”. Per a Tarazona, “el Consell de Família i l’Assemblea Familiar són instruments molt vàlids per a fixar valors i per a alinear l’estratègia familiar amb l’empresarial”, confirmant que, en el seu cas, “el Consell de Família ens ha aportat valors, unió, alineament i estratègia”.

En Grefusa, el Consell de Família també ha sigut clau per equilibrar forces i protegir el projecte: “Hi ha una regla: sempre que prenem una decisió, tots la fem nostra i l’executem. En el Consell de Família tots som iguals. No hi ha jerarquia. Anar alineats i preservar l’empresa”, ha explicat Gregori.

Per a finalitzar, Alejandro Escribá, director de la Càtedra, ha deixat una conclusió clara: la governança no és només una ferramenta de gestió, sinó un element estratègic que garanteix continuïtat, cohesió i estabilitat en l’empresa familiar. La formació, el diàleg, l’acompanyament professional i l’anticipació es consoliden com a claus per a preparar les següents generacions i preservar el llegat, alhora que s’impulsa una visió renovada i sostenible del projecte empresarial.

• 
• 
• 
•